Pollensa, Mallorca

Foto: Alfonso Jaume, membre fundador de Dentistas Sobre Ruedas.

Alfonso Jaume és un dels membres fundadors de la ONG pollencina Dentistas Sobre Ruedas. Acaba d’arribar de Mauritània i Senegal (Àfrica), on ha estat un mes sencer amb tot un equip de dentistes i voluntaris, oferint atenció sanitària dental a zones molt empobrides. A continuació ens conta algunes de les seves experiències.

Alfonso, explica’ns com comença aquest projecte tan interessant. Per què Senegal i Mauritània?

Per proximitat geogràfica, bàsicament. Són dos països amb unes mancances a nivell sanitari molt grans, i que estan “aquí a la vora”. Però la veritat és que no hi ha un motiu concret per haver anat allà. Ben mirat, una ONG pot i hauria de començar a la casa d’un mateix.

Posar en marxa una ONG no deu ser fàcil. Quins impediments vos heu trobat?

El més difícil és fer creure a la gent amb el projecte quan només és una idea dins el teu cap. Al principi, n’hi havia que pensaven que això d’anar a Àfrica amb camions, amb consultes de dentista al seu interior era una idea de bomber. Ho has de tenir molt clar perquè la gent es banyi i cregui en tu. Una vegada que t’ho creus i ets capaç de transmetre el que vols, després les coses es van donant, encara que no sempre de la manera que esperes, però al final els objectius s’acaben complint.

Enguany ja és el segon any que anau a Àfrica. Com és el procés de preparació del viatge? Amb quant de temps d’antelació ho preparau? Quin tipus de material duis?

Buff, quantes preguntes! Si hagués d’explicar tot el procés de preparació del viatge no acabaria avui… Són moltes variables a tenir en compte: has de trobar els diners, demanar subvencions, organitzar events, trobar els vehicles, trobar la gent que pugui venir, assegurances, demanar material, fer inventaris, programar el viatge, etc, etc, etc.

El viatge es prepara d’un any per l’altra, cada dia es fan coses, si més no, també es veritat que els dos darrers mesos abans de partir són els més estressants.

Referent al material que duim, és molt divers: material odontològic (tot el que es pot trobar dins una consulta dental), material protèsic, material logístic, medicaments, aigua embotellada, menjar d’astronauta (que li dic jo), que és aquest menjar energètic tan dolent però que et lleva la gana, material mèdic, material pels vehicles (rodes, planxes per l’arena), etc.

Una vegada allà, segur que han passat mil anècdotes. Quines t’han impressionat més?

A Àfrica les anècdotes es succeixen constantment. És surrealisme pur i dur. La veritat és que tota la gent que ha vingut amb Dentistas Sobre Ruedas te podria contar mil i una anècdotes.

Ara record una exodòncia (treure un queixal) a un policia, ben enmig del Sàhara occidental i en plena tormenta d’arena. L’home tenia un mal de quiexals que no vegis, i no ens deixava passar si no li treiem. El que passa és que al mateix temps l’home estava preocupat perquè havia de passar un rally i no s’acabava de tranquilitzar, i s’aixecava de la cadira seguit seguit per controlar si venia el seu superior o si passava el rally. A canvi, noltros li demanàvem amb tot el morro a veure si ens deixava montar el “camping gas” dins la seva oficina perquè teniem gana i a fora hi havia massa arena…
Aquesta és una que ara m’ha vingut al cap, però n’hi ha mil i una…

Com vos reb la gent d’allà? Suposo que vos trobau gent que no ha visitat mai un dentista…

La gent allà ja ens coneix. De fet, els voluntaris que han tornat els camions, m’han contat que fins i tot anant per una ruta alternativa a la de l’any passat també els coneixien…
Quan arribam amb els camions vermells i l’elefant la gent es posa molt contenta, sobretot els nins, que són super expressius…

Dentistas Sobre Ruedas fa feina a poblats on mai han tengut un dentista. És un dels principis de la nostra associació, si bé és veritat que últimament ens estem posant en contacte amb associacions de dentistes locals per tal de donar un servei més continuat a la nostra feina.

Com és el vostre funcionament a nivell d’equip? Amb quants membres comptàveu aquesta vegada?

Aquest any ens hem diversificat molt. Per això ens hem hagut d’anar organitzant el millor possible.
Per una banda hi havia el grup de dentistes, per l’altra el de metges i infermeres, per l’altra els protèsics, les auxiliars, els mecànics i logistes, el tècnic d’equips dentals, el mediador intercultural i traductor, el càmara… sense oblidar els voluntaris conductors que han baixat o pujat els vehicles des de Pollença a Senegal…

Això a Àfrica, que en total hem arribat a ser 43 persones, perquè mentrestant a Mallorca hi ha hagut un caramull de voluntaris fent feina per que tot sortís bé…

Des d’aquí aprofit per donar les gràcies a tots. Sou uns cracks!!

Dentistas Sobre Ruedas ha estat molt ben reconeguda pel govern senegalès. Explica’ns quina relació heu establert amb les autoritats d’allà.

La veritat és que el projecte ha sortit molt bé en tots els sentits, quan hagués pogut anar molt malament… M’explic: Resulta que quan vàrem arribar a Senegal, vàrem començar a llegir per tota la premsa local que el president Wade tatxava de sangoneres a les ONGs internacionals i a algunes fins i tot les havia fet fora. A més, ens varen dir que no podiem començar a fer feina fins que no tenguéssim una entrevista amb el cap d’odontòlegs a Dakar.

Així doncs, en Christian, en Madiop (el nostre traductor) i jo, vàrem haver de dedicar un dia sencer a anar fins a Dakar i tenir la malaïda entrevista. No obstant, l’entrevista en qüestió va ser molt productiva, ja que vàrem aconseguir ser reconeguts oficialment pel govern senegalés. I no només això, sinó que com a senyal de bona voluntat vàrem decidir regalar al Ministeri de Sanitat el nostre cavall de batalla, la clínica dental construïda amb les nostres mans i per la que teniem tanta estimació, per tal que el govern comencés a posar en marxa un programa buco-sanitari que feia molt temps que tenien pensat però que per falta de recursos encara no havien posat en marxa.
I és que la idea d’una clínica amb rodes allà és molt bona ja que un dels problemes de Senegal és la comunicació tan dolenta que tenen els poblats rurals, i la gent no es pot desplaçar per a anar al dentista.

Així doncs, decidírem regalar la clínica directament a la ministra de sanitat, que un altre dia ens va rebre a tots els voluntaris. La recepció va ser super espectacular, amb autoritats, premsa, televisió, etc.

Al seu discurs, la ministra va fer un munt de lloances a la nostra labor, fins el punt de reconèixe’ns com a la ONG més important, quant a sanitat es refereix, que està treballant actualment a Senegal. I no només això, sinó que a canvi de la clínica, ens han donat un terreny a Lompoul on en un futur hi montarem una acadèmia dental… però això és un altre tema i no hem vull enrollar més.

Una vegada que heu tornat a Mallorca, com continua la feina aquí? Feis altres activitats durant la resta de l’any?

Com he dit abans, la cosa no s’atura mai, i ara mateix ja estem fent coses de cara a “Àfrica 2009”. Ja estem redactant el projecte, cercant patrocinadors, organitzant events, etc. Es poden fer tantes i tantes coses…

Per cert, aprofit aquesta publicació per a fer saber a tothom que tota ajuda és benvinguda.

Suposo que cada any deuen sorgir idees noves per al proper viatge. Teniu projectes nous per a l’any que ve?

Si. I molts! Així com la novetat d’enguany han estat els protèsics i els metges, de cara a l’any que ve encara ens volem diversificar més. Hem començat per les dents, però volem acabar fins als peus.

El finançament deu ser una part important d’aquest projecte. Com ho feis vosaltres? He vist que a la vostra web donau informació sobre com fer-se socis. Quina és la millor manera de col·laborar amb vosaltres?

“Àfrica 2007” la vàrem finançar pràcticament tota nosaltres, ja que érem una associació acabada de néixer, sense experiència, que a més encara no haviem anat a Àfrica i, per tant, es feia difícil trobar subvencions o patrocinadors que creguessin amb nosaltres, així que ens vàrem haver d’auto-subvencionar pràcticament tot el projecte a base d’organitzar events (subhasta al Club Nàutic, sopars solidaris, concert a l’auditorium, festival al Maremàgnum de Barcelona…)

“Àfrica 2008”, en canvi, ha tingut ja ajudes de diverses entitats com l’Ajuntament de Santanyí, Eti Confort, Acciona, Cima 20, Laboratoris Uriach i els Rotaris de Pollença, que ens han ajudat molt tant econòmicament com amb material. Esperem que en vista de l’èxit, les ajudes vagin en augment per a “Àfrica 2009”.

El tema dels socis és també una novetat. A partir d’ara, la gent ja es pot fer soci de la nostra associació. Hi ha diverses modalitats de soci en funció de la quantitat que es vulgui aportar: des de soci “del montón” (amb 60 euros anuals), fins a soci “glamouroso” (amb més de 100 euros anuals). Per fer-se soci s’ha de visitar la nostra web: www.dentistassobreruedas.org

Per a col·laborar amb DSR hi ha bàsicament 3 maneres:

• 1.- Econòmicament: fen-te soci o bé fent una donació a qualsevol dels nostres comptes a la Banca March o Caixa de Catalunya.
• 2.- Donant material que ens pugui interessar: vehícles (furgonetes, camions o 4×4), material odontològic, protèsic, mèdic, logístic…
• 3.- Donant temps i energia: des dels voluntaris que deixen la seva feina i obligacions per a venir a Àfrica, fins a la gent que ens ajuda a montar els camions, o a fer tràmits burocràtics, o a buscar bitllets d’avió, o a fer feines de disseny, informàtics, etc, etc, etc.

Com he dit abans tota ajuda és bona i cada granet d’arena conta! Gràcies!!!

Altres notícies publicades a Cultura Pollença sobre Dentistas Sobre Ruedas:

• Dentistas Sobre Ruedas: ‘Els nou dies més intensos de les nostres vides’
• La tercera parte empieza (África 2008, Dentistas Sobre Ruedas)
• Lompuol sur le Mer, un éxito rotundo de Dentistas Sobre Ruedas
• DSR: El retorno. Amargas despedidas
• Dentistas Sobre Ruedas: fotos Àfrica 2008
• Alfonso Jaume, membre fundador de Dentistas Sobre Ruedas