Maria Rafela Cerdà March i el Ball de les Àguiles de Pollença
Maria Rafela Cerdà March (Les Àguiles, 2006)Foto: Cultura Pollença
Maria Rafela Cerdà March, filla de Mateu Cerdà Martín i de Jerònia March Vives, va ser una de les al·lotes que va ballar les Àguiles a la Processó del Corpus de l’any 2006, juntament amb la seva germana, Maria Antònia Cerdà March.
Hem conversat amb ella per que ens contàs algunes coses sobre la seva experiència i per ajudar-nos a conèixer un poc millor aquesta festa tan tradicional i estimada a Pollença.
Com vares decidir presentar-te per ballar Les Àguiles?
Abans el Corpus es feia sempre en dijous i ara en canvi s’ha traslladat al diumenge. Jo vaig néixer dia 2 de juny (un dijous), el mateix dia que es celebrava el Corpus i les Àguiles. Per aquest motiu, des que era molt petita tenia clar que volia ballar les Àguiles.
Què és el que més te va agradar? El que més il·lusio te va fer?
Me va encantar ballar les Àguiles. El que més em va emocionar va ser quan vàrem entrar a l’església. Penses: “Ja ha arribat el dia, ja som aquí.”
També, el fet de dur coses que pertanyen a tot el poble fa que sentis molt d’orgull.
Repetiries l’experiència? No te pots tornar presentar mai més?
Si passàs com enguany (2008) que no hi havia cap Joan Pelós que se presentàs, és clar que m’hi tornaria presentar, però no crec que cap any no hi hagi un parell d’al·lotes que se presentin.
És una feinada per a molta gent, especialment per a tota la família. Per la part del ball no ho dubtaria, però tot el rollo que duu ja em feria que ho pensàs un poc més, més que res per la meva mare i la meva cosina que van fer moltíssima feina.
Quan me vaig matricular a la universitat vaig procurar no agafar les assignatures que coincidien amb el dia de la processó. A part de que has de compaginar les classes de la universitat amb els assajos, la meva mare cada dia havia d’anar a cercar i senyar l’or (posar fils de colors i descripcions a totes les peces), dur-ho a Colonya, etc. És una feinada, per això t’ho penses dues vegades abans de decidir presentar-t’hi. Duu molta feina per molta gent i també molta responsabilitat, pel tema de l’or.
Sobre si te pots tornar presentar, en principi no, però hi ha excepcions: l’al·lot que farà de Sant Joan Pelós l’any que ve, el 2009, ja ho ha estat, perquè com he dit, enguany no s’ha presentat ningú per representar aquesta figura. Crec que nom Pere Rosselló.
Un any les Àguiles que ho havien estat l’any anterior també varen repetir perquè varen haver d’anar a Palma (crec que era una trobada de les diferents tradicions de Mallorca) Però va ser un poc diferent perquè no varen dur l’or original com se fa a Pollença sino unes capetes de bisuteria.
L’or de Pollença no se pot treure, és una cosa molt delicada. A més, trob que no se pot treure la festa del seu context. El fet de ballar pels carrers antics fa que sigui tot molt més guapo.
Trobes que és una tradició que s’està perdent o que cada vegada està agafant més força entre els i les joves de Pollença?
Un any hi ha més aspirants i un any menys. Enguany només hi havia 6 parelles. L’any que més se varen presentar crec que eren 15 parelles d’Àguiles, però de totes formes, no crec que s’arribi a perdre mai; sempre hi haurà gent que li farà il·lusió.
A Pollença hi ha moltes bessones que tenen l’edat adequada, però fa anys que no s’ha presentat cap parella.
Les bessones tenen preferència, però ho han de dir d’un any per l’altre. No entren en sorteig.
Com a curiositat, quan la meva germana i jo varem ballar les Àguiles feia 14 anys que no se presentava cap parella de germanes. Les darreres havien estat Alejandra i Isabel Valero. I en canvi, el 2007, l’any després de la meva germana i jo, varen ser tres germans: Joana, Cati i Jaume Vanrell.
Explica’ns com funciona. Hi ha un límit d’edat per presentar-se?
Abans te podies presentar per a ballar les Àguiles fins que et casaves, però ara això ja no se té tan en compte. Abans se casaven molt joves: als vint i pico ja no te podies presentar.
Quan te presentes has de tenir un mínim de 14 anys, per poder ballar amb 15 anys l’any següent.
Jo ja feia uns anys que m’hi presentava. Abans que la meva germana tengués l’edat necessària, ja m’havia presentat amb una amiga.
S’intenta que les dues al·lotes candidates siguin el més semblant possible. Les dues àguiles han de ser molt iguals d’estatura, per exemple, i es procura igualar les seves cares amb maquillatge i coses així. Per això sempre tenen preferència les bessones. De fet, un any se varen presentar dues germanes però no varen entrar en sorteig perquè eren molt diferents d’estatura.
Tot està molt ben organitzat, especialment el tema de l’or, que és el més delicat. Tothom va molt alerta. Colonya col·labora moltíssim i les professores s’adapten perfectament a tu (als teus horaris, la manera d’assajar…) A més, s’ha de dir que tot se fa sense cobrar res, i això fa que tengui encara més mèrit.
Per què se fa? Quin és el significat del Ball de Les Àguiles i Sant Joan Pelós?
Tot el tema de la processó del Corpus, Les Àguiles i Sant Joan Pelòs a Pollença està molt poc documentat. Només hi ha una persona, un pare teatí i historiador que viu a Palma, el Pare Llompart, que sap bastant sobre tot això.
Crec que és una tradició que ve de Sicília. Va arribar a Barcelona i després, amb el pas del temps va acabar arribant a Mallorca i a Pollença.
Al principi diuen que era només una àguila i que duia un caperrot, no la figura de l’àguila com ara.
S’ha conservat només a Pollença perquè era el poble més al nord de Mallorca i per això no ens va arribar tant la influència de les conquestes.
He llegit que les Àguiles les varen crear originalment el gremi dels teixidors.
També s’ha de dir que la Processó del Corpus i les Àguiles no tenen res a veure. Abans, a la processó del Corpus hi havia àngels, animals… No sé a partir de quin moment el ball es va fusionar amb la Processó del Corpus, però és segur que no ha estat sempre tan lligat.
Joan Pelós, simbolitza Sant Joan Bautista. A més, se suposa que antigament, com que les dones no podien participar en aquestes demostracions públiques, també eren homes els protagonistes del ball de les Àguiles.
Les Àguiles de Pollença, 1930I s’ha seguit fent sempre? Què trobes que ha canviat?
Si, no s’ha deixat mai de celebrar. Tenc un llibre amb unes àguiles de 1930.
El que ha canviat és que cada vegada duen més or. Si veus fotos antigues de com eren les àguiles abans, veuràs que duien molt poc or comparat amb avui dia. Cada vegada la gent participa més.
Se passen molts de nervis? Intimida ballar davant tanta gent?
No, gens. El dia de l’assaig general tal vegada un poc sí. Però el dia del Corpus, gens. Disfrutes, no passes pena ni res. Assajam des del dilluns després de les vacances de Pàsqua fins el dia de la processó del Corpus, és a dir, nou setmanes. Els assajos són tres pics a la setmana, normalment d’una hora i mitja, per això, com que ho has assajat tant, estàs molt segura de tu mateixa i del que has de fer.
La coreografia és molt senzilla. Les taules són sempre iguals: dos passos que es repeteixen.
Quan vas ballant no pots mirar sempre els peus. Encara que estiguis molt cansada, has d’anar rient i mirant la gent, alegre… Passes gust de ballar perquè després de tants assajos tens els moviments interioritzats.
A més, quan vas ballant pels carrers sents tot tipus de comentaris. Normalment coses com: “Què guapes que estan!”, “Què bé que ho fan!”.
Els amics, la gent de Palma que troba?
Trob que moltíssima gent no coneix aquesta tradició de les Àguiles de Pollença. És una tradició poc coneguda fora d’aquí.
Quines recomanacions donaries a les al·lotes que se vulguin presentar?
El més important és disfrutar cada moment, perquè és una experiència única en la vida.
No se tornarà repetir. Disfrutar dels assajos, la processó, la gent que t’ajuda, etc.
Per acabar, quan podrem veure el pròxim Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós de 2008?
Enguany el Corpus caurà dia 25 de maig, diumenge. Va en relació a les festes de Pàsqua.
Nou setmanes després, és a dir, el diumenge de la setmana que fa nou, partint de
Pàsqua.
Notícies relacionades
