Concert solidari de corals per Rwanda
El dissabte 5 de setembre actuen tres corals de la zona nord de Mallorca al Claustre de Sant Domingo: La Coral Ciutat d’Alcúdia, Estudi Vocal de Pollença i la Coral de Sa Pobla. El concert que oferiran és de caire solidari, ja que els beneficis seran destinats al Centre Nutricional de Rúkara (Rwanda), on treballa des de fa més de 25 anys la missionera pollencina Teresa Cànaves.
Teresa Cànaves dirigeix el Centre Nutricional de Rúkara, a Rwanda, que acull aquells infants de les famílies més necessitades i sense recursos, que pateixen una greu desnutrició. Aquest centre és totalment gratuït per les famílies, i es manté gràcies a donacions.
Concert solidari de corals:
Estudi Vocal, Coral Ciutat d’Alcúdia i Coral de Sa Pobla
Lloc: Claustre de Sant Domingo, Pollença
Dia: dissabte 5 de setembre de 2009 a les 21,30 h.
Entrada/donatiu: 6 euros
Venda d’entrades: Electrònica Cuadrado, Tercera Edat de Colonya de Pollença, Tercera Edat de Sa Nostra,
Ca les Monges del Sagrats Cors de Pollença, Tao Decoració i Club Pollença
Indignació!!!!!!!!! Perdonau però és el que he sentit aquest matí quan he llegit que han donat un premi de solidaritat del Consell a Magdalena Tortella per impulsar la revista “Cors oberts”, però si sols va fer les fotos!!!!!!!!!!!!! Crec que Rwanda SI que es mereix una distinció, però a nom de TERESA CÀNAVES que tant ha fet pel centre nutricional i la gent de Rwanda, però no cap dels múltiples “viatgers solidaris¿?” (que tant s’han posat de moda ara), sembla com si tengués més mèrit anar un mes a veure que passa per l’Àfrica, que no pas la gent que hi treballa de bon de veres.
Per qui no conegui els premis dels que xerra na Maria:
Premis Consell de Mallorca a la Solidaritat (notícia, fotografies i relacio de premiats):
http://www.conselldemallorca.cat/?id_section=472&action=news&id_article=9995&id_parent=463
Notícia a Europa Press:
http://www.europapress.es/illes-balears/noticia-consell-mallorca-premia-tareas-cooperacion-solidaridad-personas-proyectos-isla-20090903203912.html
Notícia a Diario de Mallorca:
http://www.diariodemallorca.es/actual/2009/09/04/africa-vicente-ferrer-protagonizan-segundos-premis-solidaritat/500213.html
Notícia a Ultima Hora:
http://ultimahora.es/segunda.dba?-1+7+485665
Maria,si no vaig errada na Magdalena va ser la coordinadora de la revista, les fotografies són d’una altra persona, ho pots veure als crèdits de la primera fulla de la revista. Jo crec que la revista és una feinada, per tothom que ha ajudat, i el premi és una notícia molt bona.
I ja que dius això dels “viatgers solidaris”, com que em dono per al.ludida, et faig a saber que tots els que hi anam, hem ajudat amb el que hem pogut: des de fer la revista, a fer de metge, a fer d’infermer, a guardar i entretenir els nins del centre nutricional que els fa falta, a fer un documental, a fer difussió, a montar exposicions solidàries, calendaris solidaris, fer xerrades…. per favor, no menyspreis la nostra feina sense saber del que parles.
I ja que hi som, estic d’acord amb tu Maria que na Teresa es mereix una bona distinció. Mentres esperam que arribi, el millor que podem fer és participar dels actes que es fan a benefici, difondre la seva tasca, i, per què no, viatjar a RÚKARA, que és precisament el que vol impulsar na Teresa: que la gent ho visqui en primera persona per a que en sigui més conscient.
Hola Maria Bennassar, perdona si el meu missatge inicial et va ofendre, no era la meva intenció. No vull menysprear la gent que s’enfronta a la realitat i inverteix temps, doblers i consciència en veure com viuen els menys afavorits. No era aquesta la meva intenció, però estava indignada per veure com una persona que hi ha anat alguna vegada tenia preferència sobre 25 anys de treball. Crec que Rúkara es mereix tota la difusió i suport possible, sigui el que sigui, però na Teresa també. Tal vegada vaig escriure massa enfadada per veure que el premi no era (als meus ulls) just. Fer una revista du molta feina i cal implicar molta gent, però aguantar una centre nutricional i una clínica a un país com Rwanda…. és quasi un miracle. Enhorabona per la teva implicació.
Estic d’acord amb tu Maria C que el premi no li haurien d’haver donat a na Magdalena per fer nomes les fotos d’una revista que surt anualment.
Crec que el premi s’el mereixia el doble na Teresa Cànaves ja que desde fa 25 anys fa feina a Rukara.
Na Teresa es mereix deu mil premis, i més. I mai se li reconeixerà suficientment tota la feina que ha feta. Jo entenc el que voleu dir, però lo de na M. Magdalena no té res a veure, ella ha guanyat un premi per aquesta categoria:
“Projecte o treball de difusió informativa o de sensibilització en format
audiovisual, electrònic o imprès: Maria Magdalena Tortella Cifre”
ho podeu consultar als links.
Tan de bo poguem veure el nom de na Teresa Cànaves a alguna categoria als premis de l’any que ve!!!! seria una gran notícia!
El tema, es que un premi com aquest, crec que no se pot donar tant a la lleugera com s’ha donat.
Tota la resta de gent que va ser premiada, va demostrar una trajectòria dins el món del voluntariat.
Però en aquest cas s’ha premiat el fet de fer una revista hi haver viatjat a rwanda per veure la realitat de primera ma (Paraules del presentador de la gala), perquè les fotos no són fetes seves, sinó la coordinació de la revista.
Trobo que aquest premi tendria el seu mèrit si el premiat fos el coordinador d’una revista que fa anys que se fa i que treballa per mostrar la realitat d’aquesta gent, però NO la d’una revista que s’ha fet una vegada i que ni tan sols sabeu si se tronarà a fer mai si tindrà una continuïtat, perquè per molt que en sigui la intenció per ara només n’hi ha una. El primer projecte d’una persona que ha anat un cop a la seva vida de missió (si se pot die així…).
Crec que s’ha donat molt a la lleugera i que a Pollença mateix hi ha moltes persones que mereixerien aquest premi abans que ella. Començant pels mateixos que han posat en marxa la fundació cors oberts que fa més de dos anys que estan fent feina per posar el projecte en marxa, en canvi na Mª Magdalena deu fer un parell de mesos com a molt que hi fa feina.
Per una altre part també trobo demencial en temps de crisis fer la “festaça” i el muntatge que es va fer per donar aquests premis. I com a colofó final trobo que uns premis a la solidaritat no haurien d’estar dotats d’una partida econòmica. Sort que 2 dels premiats (i només 2) varen tenir el coratge de fer-ho públic i dir que la seva part aniria destinada als projectes on treballaven…
Enhorabona anònim!!!! Em sent del tot identificada amb el que dius. Esperem la organització aprengui de les errades i en properes convocatòries vegem més gent del nostre municipi que treballa en favor dels altres.
Per cert, no creus que na Maria Bennassar que va fer el documental no es va currar més la feina??? no seria doncs més digne ella que na Maria Magdalena per el premi??? pel que crec entraria dins la mateixa categoria
Jo no entraria a Valora qui concretament mereix aquest premi més que na Mª Magdalena.
El que hem preocupa és que donar un premi tan a la lleugera com aquest, fa que molta de gent que de veres fa anys que fan voluntariat que n’hi ha moltes i fins i tot aquí a Pollença i que ho fan sense omplint-se’n la boca i des de l’hombre perquè volen i perquè així so sentin, a més de no veure reconeguda la seva feina (Cosa que no han demanat mai) se sentin indignats de veure aquests espectacles mediàtic que s’ha arribat a crear entorn al món del voluntariat, que “gracies a Déu” , és una cosa que ha existit tot i l’oposició i desconeixement durant anys d’aquestes institucions de govern que ara se n’omplen la boca.
I amb això no vull dir que els premis que és donaren l’altre dia siguin una farça, perquè crec que n’hi havia grans mereixedors, per algú que ho fa de ganes i se li reconeix, és un goig, tot i que no ho demani. Però no tos, crec que s’ha de fer més feina amb la manera d’atorgar-los i de presentar-los.
En primer lloc vull comunicar, que estan decorts amb molt de vosaltes que Sor Teresa Canaves es mereix el premi, mes que molts de nosaltres, i que si es cert que mai per molt de premis que es puguin conseguir seran suficients per ella i la seva feina duita directament alla.
Per altre banca remercar que el merit reconegut a la Sra Tortella es tracta de un merit per un promocio escrita a ambit local, cosa que ningu del que comentau (ni la feina feta per na Maria Bennassar (que era de ambit insular) i la Teresa que tampoc podria entrar ja que la seva feina es a ambit internacional i no es de difusio (mitjans escrits)
Remercar que la revista Cors Oberts es i sera una revista a on es reflexera les obres o projectes duit per diferents llocs del mon tan per la FUNDACIO CORS OBERTS com per les GERMANES DEL SAGRATS CORS, i si actualment ja esta en martxa el segon numero per 2010, i si la Sr Tortella es la cordinadora de la revista,redactora,etc que ho fa voluntariament.
I una altre cosa hi ha que dir que independement del reconeixement i recolsament que pugin fer les institucions a la FUNDACIO CORS OBERTS i de les tasques que es fan a molts de llocs, tambe oferim la posibilitat de col.laborar en molt de espectes, tans economic com a voluntariment amb el seu temps,
per tot aixo agraria que vos posasiu en contacte via email
corsoberts@gmail.com
Salutacions a tots el que van un esforç per ajudar als altres