Pollensa, Mallorca

CANVI DE DATA!
Cal remarcar que hi ha hagut un canvi de data per aquesta activitat: no es farà el divendres 25 d’abril a les 21 h., sinó el dissabte 26 d’abril a les 20 h. al Club Pollença.

Dins de les activitats que l’Ajuntament de Pollença ha programat per a la commemoració de la Segona República Espanyola, el dissabte 26 d’abril es projectarà un interessantíssim documental al Club Pollença (Plaça Major de Pollença).

Aquest documental, realitzat per Oscar Espinosa, Maria March i Álvaro Villalonga, tractarà dels vaixells que es varen enfonsar a la Badia de Pollença al 1943, entre els aconteixements que es succeïren durant la II Guerra Mundial.

Projecció del documental:
La darrera missió. Els vaixells enfonsats a la Badia de Pollença durant la II Guerra Mundial.
Dissabte 26 d’abril de 2008 a les 20 h. al Club Pollença (Plaça Major de Pollença)
Activitat gratuïta programada des de l’Ajuntament de Pollença dins de la Commemoració de la Segona República Espanyola.

SINOPSI:

La darrera missió. Vaixells de la II Guerra Mundial enfonsats a la Badia de Pollença

Per entendre el que succeí aquell setembre de 1943 a la Badia de Pollença, hem de retrocedir un poc en el temps per situar aquests fets en el context històric de Mallorca. Recordem quina era la situació.

Després de la derrota de l’exèrcit italo-alemany en el nord d’Àfrica, en plena guerra mundial, els fets esdevingueren amb molta rapidesa. Els anglo-americans desembarcaren a Sicília amb la conseqüent caiguda del govern feixista de Mussolini, i atès que Itàlia ja estava exhausta militarment i econòmica es mantingueren reunions secretes entre els americans i els italians per arribar a un armistici.

D’altra banda, els alemanys ocupaven pràcticament tota la península italiana i no estaven disposats a deixar que la flota italiana caigués en mans aliades.

Els aliats començaren la invasió de la península italiana i desembarcaren a Salern el 9 de setembre.

La flota italiana, composta pels cuirassats Roma, Victorio Benetto i Itàlia; els creuers Eugenio Di Saboya, Duca Degli Abrutsi, Garivaldi, Monti Curcoli i Regolo i altres torpediners, van salpar de les bases de Gènova i la Especia juntament amb els torpediners de reconeixement Pegaso i El Impetuoso, que partiren dues hores abans amb tres unitats menors per dur a terme missions de reconeixement.

Sumaven en total 22 unitats. Amb aquest moviment l’almirall Carlo Bergamini, cap de l’esquadra italiana, volia fer creure que anaven en missió suïcida contra la flota aliada ancorada a Salern. Això no obstant, les clàusules de l’armistici secret italo-aliat, determinaven que la flota Itàlia s’havia d’internar al port aliat de Malta o Bona. Els alemanys, que sospitaven aquest moviment de la flota italiana, ordenaren que la Luftwaffe preparàs un atac contra la citada flota.

A les 6 del matí de dia 9 de setembre, totes les unitats es trobaren al nord del cap Corce, a l’extrem de Còrsega, per arribar a la base de la Magdalena de Sardenya i recollir el rei d’Itàlia i el Govern del General Badogio, per evitar que caiguessin en mans alemanyes, però es va haver d’avortar aquesta maniobra.

El rei fou a Brindisi per carretera i l’Almirall Bergamini va ordenar que la flota invertís el rumb i s’encaminés a Bona.

L’aviació alemanya que observava la flota italiana des del matí va ordenar als seus bombarders de Marsella que ataquessin la flota italiana. 11 Dorniers DO217K-2 amb la nova bomba dirigida fx1400, atacaren la flota.

El Roma va ser tocat per una d’aquestes bombes i el seu timó resultà greument avariat. Acte seguit, una segona bomba va pegar de ple en el magatzem de municions de Santa Bàrbara i en qüestió de minuts el cuirassat es va enfonsar.

Dels 1.253 tripulants del Roma, 849 oficials i mariners, inclòs el propi Almirall Bergamini i part del seu Estat Major, moriren en aquesta acció. Acabat l’atac, el creuer Atilio Regolo acompanyat dels torpediners Orsa, Impetuso i Pegaso recolliren els supervivents del Roma.

És a partir d’aquest moment que comença la història que ens ocupa.

El creuer Atilio Regolo i els caçatorpediners que l’escortaven es dirigiren a les Illes Balears. Uns arribaren a Maó i desembarcaren els ferits, i tres de les naus restants -Orsa, Impetuoso i Pegaso- es dirigiren rumb a Pollença i decidiren esperar ordres i veure el curs dels esdeveniments.

El matí del 10 de setembre l’Orsa, atès que havia acabat el combustible, entrà a la Badia de Pollença i ancorà davant de l’illa de Formentor. El seu capità demanà a les autoritats espanyoles aigua i carburant per a poder navegar fins al Port de Palma. Les dues naus restants, el Pegaso i el Impetuoso, entraren al migdia i fondejaren enmig de la Badia per desembarcar els ferits i demanar les 24 hores de cortesia a un país neutral.

Una vegada desembarcats els ferits del Roma, tant el capità Sigala Fulgosi de l’Impetuoso com Ricard Imperiali del Pegasi, explicaren als seus homes el deure que tenien d’impedir que les naus caiguessin en mans enemigues. Desconfiaven de la neutralitat espanyola i sospitaven que els espanyols lliurarien les claus als aliats. Amb tot això, prengueren la decisió d’enfonsar les dues naus.

Els nàufrags arribaren al Port de Pollença en llaüts i també amb l’ajuda de diverses barques de pesca locals. Ja a terra ferma foren atesos i confinats a l’esplanada de la Base d’Hidroavions de Pollença.