Pollensa, Mallorca

Aina Cifre, artista de Pollença

Cultura Pollença.- Explica’ns de què va la teva propera exposició. Sols inspirar-te en fets molt personals per a la teva obra, com les vivències de la maternitat. Què podrem percebre aquesta vegada?

Aina Cifre.- CAP ENRERA és un recull d’experiències i de moments. Fer mitja volta i revisar el que m’ha passat a la vida i per la vida. Les finestres cap al passat, els esquitxos desagradables, els embulls, les retxes imborrables…

Cultura Pollença.- Cap enrera és el títol que has triat, com es reflecteix en l’exposició?

Aina Cifre.- Després de tenir dos fills he pensat que era moment de mirar al passat i fer balanç, sobreviure i disfrurar del futur. Les obres d’aquesta exposició són plenes de força. Vermells i daurats es mesclen com la joia més preciada.

Cultura Pollença.- El fet de ser mare te deu condicionar en el teu treball. De quina manera?

Aina Cifre.- El fet de ser mare em condiciona la vida, i la vida en sí em condiciona el meu treball.

Cultura Pollença.- Creus que per a una dona és més difícil ser artista que per a un home? Creus que és així en totes les disciplines artístiques? (literatura, música, arts plàstiques, etc.)

Aina Cifre.- No crec que la paraula sigui difícil. El que passa, i parl sempre des del meu punt de vista, és que les dones no hem de renunciar a ser mares, a tenir una família, a criar els fills, amb tot el que això comporta; sempre fer-ho voluntariament. No creis que tot això ja és prou complicat?. Idò a part, volem desenvolupar la nostra carrera professional, i fer-ho a un 50 per cent amb la parella… La vida és molt curta, i pens que cada un, sigui home o dona, ha d’apendre a valorar els moments que ens passen per davant. Personalment no me sent gens frustrada per haver ralentit la meva carrera professional pel fet de tenir fills, d’estar amb la parella i dedicar-hi temps. És el que jo he triat, ben conscient del que he decidit, i no ho canviaria per res. Supòs que en totes les disciplines artístiques, i en totes les professions, és questió de prioritats.

Cultura Pollença.- La quotidianeitat t’ajuda en el procés de creació? Quines coses s’hi reflecteixen?

Aina Cifre.- No hi ha persona que no estigui influenciada, en més o manco mesura, per les coses que li passen dins la seva vida privada, i així és veu reflectit a la seva feina, sigui la que sigui.

Cultura Pollença.- I l’espai? Et condiciona a l’hora de preparar una exposició? Com és l’espai de S’Escorxador de Marratxí?

Aina Cifre.- L’espai em condiciona sempre i quant em digui qualque cosa. Dins un espai neutre, evidentment el que predomina és el contingut. Però quan l’espai parla per si sol, l’obra acaba formant part de l’espai i a l’enrevés. Es fusiona i acaba parlant de manera molt precisa.

Cultura Pollença.- I del teu espai de treball? Com és? Què hi necessites? Què et molesta?

Aina Cifre.- El meu espai de treball és com la meva vida. A voltes endreçada i a voltes caòtica. Faig feina amb joguines al voltant, dibuixos dels meus fills penjats per les parets, records, en definitiva, faig feina amb la vida que m’envolta. Necessit llum natural, no sé treballar el vespre. Quan estic més còmoda és el dematí, sola, en silenci. Jo sempre dic que tenc “horari escolar”.

Cultura Pollença.- Parlem de la tècnica. Quins procediments has seguit per a aquesta propera exposició?

Aina Cifre.- No puc definir la tècnica com a una sola. Des de la preparació de la tela, la manera com s’aixuga la primera capa, les reaccions dels productes… Traços , pinzells, transfers, colash, foto, ordinador… depèn.

Cultura Pollença.- I el paper del públic? Sovint es diu en art que l’obra no existeix si no hi ha algú que l’observi, que és una manera de participar. Com participa la gent de les teves obres? Et dona interpretacions noves?

Aina Cifre.- És important que la gent valori la feina feta. A tothom li agrada que li donin una ditada de mel. De fet, aquesta exposició a l’escorxador de Marratxí va sorgir perquè l’any passat vaig guanyar el primer premi del certamen de pintura que fan allà per sant Marçal. A mi m’agrada que la gent em demani, que participi i que opini del que faig. Es una manera de conectar amb el públic, i et suggereixen sempre nous camins a seguir.

Cultura Pollença.- Quins han estat els teus darrers projectes? En quins has disfrutat més?

Aina Cifre.- He participat en vàries exposicions col·lectives aquí a Pollença i a fora, a la Galeria Bennàssar, a la galeria Cunium d’Inca…, També, el més de Febrer anarem amb la Galeria Bennàssar a la fira d’Art Madrid que es fa a la capital. Es una fira gairebé nova, crec que té uns tres anys, però amb molt bon nivell d’artistes i galeries. Pens que ens hem d’obrir més a les noves mostres. No donam tanta lliçó de “progres” els que ens dedicam, i ens agrada aquest món? Idò ens hauriem de impregnar del que surgeix nou, provar-ho, tocar-ho, visitar nous espais i després decidir.

Cultura Pollença.- I en què començaràs a treballar ara? Tens altres exposicions per al 2008?

Aina Cifre.- Després d’aquesta exposició ja tenc nous projectes en marxa. No sé si parlar-ne gaire perquè diuen que dona mala sort. Serà aquí a Pollença, amb uns companys de luxe, els meus “mestres”, els que m’ajudaren a començar a estimar aquest món. N’Antònia Borràs i en Miquel Angel Albis. Els tres tenim un projecte en marxa per la fundació Peter Maffay. En Tabaluga és el nostre punt de partida i els nins de la fundació el nostre destí. Si tot va bé, aquest estiu veurà la llum… esperem!!