“Estel - Creu”, instal·lació artística de Gilberto Zorio a l’Església del Convent
Instal·lació artística de Gilberto Zorio a l’Església del Convent de Sant Domingo: “Estel-creu” (Stella - Croce)L’Església del Convent de Sant Domingo de Pollença es convertirà novament en escenari artístic aquest estiu, com ja ha passat altres anys amb artistes com Jaume Plensa (2002), Rebecca Horn (2003), Miquel Navarro (2004), Amador (2005), Bill Viola (2006) i Janet Cardiff (2007).
Enguany l’artista convidat és l’italià Gilberto Zorio qui, amb la seva obra “Estel - Creu”, oferirà la seva visió de l’estrella i la creu des del punt de vista d’una persona laica.
Aquesta instal·lació artística representa una estrella, element molt característic de l’obra de Zorio, juntament amb la creu com a símbol del Cristianisme; una visió de la connexió entre la divinitat i la naturalesa humana.
La inauguració de l’exposició tendrà lloc divendres 18 de juliol a les 21 h. i podrà ser visitada cada dia, excepte diumenges capvespre i dilluns, fins dia 14 de setembre de 2008.
Gilberto Zorio (1944) és un dels principals exponents del moviment “arte povera” (art pobre), que consisteix en crear obres a partir de materials tradicionalment menys artístics com l’arena, les pedres, el vidre o els metalls. L’obra de Zorio, que ha estat exposada a gran quantitat de països d’Europa i Estats Units, es caracteritza per unir aquests materials industrials i menys comuns amb altres més tradicionals.
Gilberto Zorio: instal·lació artística “Estel - Creu”
Inauguració: divendres 18 de juliol a les 21 h.
Exposició: del 19 de juliol al 14 de setembre de 2008
Església del Convent de Sant Domingo (C/ Guillem Cifre de Colonya, s/n)
Telèfon: 971 53 11 66 (Museu de Pollença)
Obert cada dia de 10:30 a 13:30 h. i de 17 a 24 h. excepte diumenges capvespre i dilluns.
Durant el mes de setembre, obert de 17 a 20 h.
Gilberto Zorio a la Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Gilberto_Zorio
Més informació sobre l’Art Povera: http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_povera
I què val aquesta exposició? I què val dur els Hoo Doo gurus? Després l’escola de Joan Mas no està preparada per a alumnes minusvàlids, i mos han de pujar les contribucions… A Pollença lo que se fa es tudar els diners, i “la casa sin barrer”
Una hora escassa de concert dels Hoodoo Gurus va costar, crec, uns 12.000 euros, està aprovat per l’ajuntament i és públic. Per jo una tudada de doblers. Ho va disfrutar un sector molt petit de gent, la majoria de fora de Pollença. La Rebombori Big Band, almenys, és molt més accessible per tots els públics. I són mallorquins. Hagués estat molt millor posar a la Rebombori a la Plaça Major.
El que costa l’exposició de lesglesia de sant domingo tb es fa públic cada any. Crec que mos podem asseure abans de sentir la notícia. Després ens diran que no hi ha doblers a l’ajuntament. Lo que passa és que no els saben gestionar.
Una reflexió: Pensau que invertir en assumptes culturals és tudar els doblers? No pensau que el turisme, el medi ambient i la cultura han d’esser el millor ganxo de Pollença? Sense aquestes armes perdrem la batalla enfront de destins com Croacia , Marroc o, més aprop, les platges d’Alcúdia o Muro
Tomeu, estic ben d’acord amb tu, però una altra reflexió seria la següent:
és necessari que tenguem lo millor en tot sempre? lo millor amb musica rock nacional (u gall rock, Fito i Fitipaldis), lo millor en art contemporani (Zorio), lo millor en música classica (festival), lo millor en musica alternativa (sons de nit)….
és genial tenir tot això, però seria raonable si mos sobressin els doblers, i si el poble estés en condicions. De què serveix tenir oferta cultural pel turisme si després es troben un poble amb moltes altres mancances a primera vista? o si l’ajuntament tarda més d’un any en pagar als artistes locals? o si l’ajuntament no s’interessa en ajudar i promoure projectes culturals com el d’aquesta plana web???
reflexionem-hi.
No crec que per lluitar contra Alcudia o Muro sigui necessari duu en Zorio -de fet no crec que s’hi hagui de lluitar!!- pero sí muntar infraestructures llògiques (un parking!), sí tenir el poble ben senyalitzat i net, sí muntar activitats esportives i d’oci atractives per als turistes (per a TOTS els turistes), sí tenir un poliesportiu exemplar (parlant d’Alcudia…) i sí …deixar de mirar-nos la guixa una estona.
Per una altra banda vull aplaudir a l’Ajuntament pel tema del tassó únic (dia 1 era necessari!). Els empresaris/restauradors han de col.laborar i entre tots hem d’ajudar al poble a despertar-se un poc més net.
Em sembla un debat molt interessant aquest, jo crec que coincideix bàsicament amb anònima o sigui s’ha de ser una mica racional a les despeses i a Pollença hi ha un munt de mancances bàsiques, encara que tal vegada el problema no sigui una programació cultural excessiva sinó l’aprofitament que es fa de la mateixa.
Si haveu llegit l’entrevista l darrer PIP a Joan Pons, director artístic del Festival crec que resta ben clar quan li demanan com es veu el Festival als ambients internacionals i el respon sincerament: mai no havia esta a Pollença i man no havia sentit a parlar gaire del Festival…
Mirau aquesta excel·lent pàgina d’iniciativa privada i mirem que ha fet l’Ajuntament per aprofitar i difondre una activitat cultural impressionant.
Actualment tenim un forat econòmici una pujada d’impostos impressionants i el que s’hauria de demanar és que les inversions amb doblers públics siguin aprofitades al màxim
Increïble…. Una tudada d’energies en tota regla.
He sortit rient. M’ha fet RIALLES
Exactament lo mateix que me va passar a jo: vaig entrar a l’iglesia, vaig mirar… adalt, als costats, per si havia algo mes… vaig intentar trobar aixo de la “conexió entre la divinitat i la naturalesa humana” que diu per aqui dalt, i no vaig poder contenir la rialla.
Quan qualcu sapiga lo que ha costat aquesta broma per favor que ho digui.
Enhorabona a l’Ajhuntament per permetre que tan els pollensins com els turistes puguin gaudir de l’obra d’uns dels artistes historics mundials, i per haver permes que l’haguessim pogut coneixer en persona a l’inauguració.
respecte als comentaris que feis vos diré que els doblesrs destinats a cultura són de partides diferents a educació,,, També he observat els logos de la pancarta, de manera que em supos que no ho paga tot l’Ajuntament. la iniciativa d’empreses com Humiclima o Son Brull que si donen suport a la cultura han fet viable el projecte i demostren que tot i no donar doblers directes, si en dona indirectament la cultura.
per altra part Pere Joan i Josep, si vos ha fet rialles qualque cosa vos ha fet. Pero pot ser abans d’entrar a l’església a veure si veieu qualque cosa mona, haurieu d’haver llegit els articles del Pip sobre el povera i despres ubicar l’obra de Zorio.
Zorio es pel povera el que Dalí pel surrealisme o Pollock per l’expressionisme abstracte.
he quedat fascinat de que a Pollença es pogues veure una obra com la de Zorio.
No se de que vos queixau. El Govern i el Bluard n’haurien de prendre mostra.
Enhorabona a iniciatives culturals com aquesta que demostren que no queda tot en paraules electiralistes i si en fets.
Supos que tothom té una visió diferent d’aquesta obra, i tothom té el seu dret. El cas és que l’Ajuntament de Pollença té mancances econòmiques per males gestions… precisament de coses innecessàries com aquesta exposició. Manca de responsabilitat política. Hi ha coses REALMENT importants per fer al nostre poble, perquè després les conseqüències les pagam els ciutadans.
Bel… no crec que per disfrutar d’una obra d’art sigui necessari saber res de l’artista ni del moviment… Simplement arriba o no arriba. i si no arriba és igual que sigui den Zorio, den Duchamp o den Picasso. A mi precisament a L’Estel - Creu” no em va arribar més que una sensació d’indiferència. Segons el meu humil criteri, no hi ha respitjor que la indiferència.
Yo creo que el problema de esta instalacion es la perspectiva. He visto la Stella - Croce en el libro que hay en la entrada a la iglesia y hay fotos en las que al menos se aprecia que hay una estrella. Desde la perspectiva del visitante solo ves unas paredes de bloques y una antena… Creo que se pierde toda la intención del autor. La obra para mi no es mala, pero hay que verla desde mas arriba.
Estic totalment d’acord amb na Antònia les instal·lacions anuals al Convent són molt costoses i és clamorosa la poca connexió de la majoria d’aquestes obres amb la majoria dels espectadors.Un tema per reflexionar i debatre en general és la relació entre els artistes i el públic, actualment els intermediaris com els crítics d’art, comissaris i galeries han creat una xarxa d’interessos econòmics on conviuen un bon grapat de vividors que xuclen dels impostos del públic que deprecien.
Com diu na Antònia ,l’art crec que ha d’arribar, crec que alguna cosa falla a aquests moviments artístics que dediquen tan de temps a plasmar en paraules el que volen dir o ser …
A Julio li volia comentar que la perspectiva de la instal·lació l’ha triat l’artista que ha utilitzat dotze dies per fer-la i que és fonamental a un art i a un espai com aquest. O sigui que has vist l’obra com ha volgut l’artista.
El tema del cost em sembla un recurs politicament facil, ja que ningú parla del que ha costat en concret i del que genera. pel que fa al nombre de visitants , les experiències pasaddes parlen d’entre 14.000 i 17.000. I respecte a si arriba. L’art arriba a uns i no a altres, Vos arriba el gòtic, el prhistòric, el romànic. Son guapes les gargoles romanes? Enteneu el Neoclassic i el diferenciau dels clàssics? per entendre tot això cal una contextualització i una explicació. Per entreda tan els esdeveniments com la historia, com l’art contemporanoi d’una nmanera objectiva encara en calen més. Només la distancia temporal ens dona una visió objectiva.
I pq no Pollença ha de gaudir d’un bon art fent realitat el seu tret identitari que es l’art i fent justicia al seu passat historic , marcat per noms de d’artistes de fora?
Pper què no gaudim apreciam i valoram el que tenim i ens defineix?
Ho vosdrem quan ho haguem perdut i ho tenguin els altres?
Pep un historiador no ha de caure en la demagògia fàcil.
B. el primer que et volia comentar és que no és molt correcte acusar a ningú de demagog des de l’anonimat. M’he limitat a donar la meva opinió i arguments t’agradin o no, la demagògia consisteix en apel·lar a emocions cosa que jo no he fet i la meva intenció és debatre sobre un tema que em sembla interessant ni més ni manco.
No sé el cost d’aquesta instal·lació per què ni s’ha publicat ni s’ha informat i com has de saber encara no s’han presentat els pressuposts d’enguany. No pensas que ja que són doblers públics els cost d’hauria de comunicar?
Pens que l’església buida i al costat de l’oficina de turisme atrauria pràcticament a la mateixa gent. No es fa un estudi de la gent a la que realment arriba a atraure aquesta exposició. És una mica similar al Festival de Pollença, un festival que és magnífic en contingut però que es mitifica la seva difusió. Al PIP 310 a una entrevist l’actual director artístic Joan Pons va dir; ” Mai havia estat a Pollença i mai no havia sentit a parlar gaire del Festival…” Crec que aquestes paraules es haurien de fer reflexiona que alguna cosa falla.
L’història de l’art si que entra al terreny de la compressió i els coneixement, l’art des del meu punt de vista és més un tema de sensacions i emocion. Arribar o no arribar.
Dir que la distància temporal ens dona una visió objectiva no te cap lògica, tot el que passa pel filtre del ser humà és, ha estat i serà sempre subjectiu. L’objectivitat no existeix i la distància si ajuda a alguna cosa és precisament a allunyar-se de una objectivitat impossible.
Un historiador pot caure en molt d’errors però sobre tot ha de ser honest i la honestedat comença per no amagar-se darrera de l’anonimat, ni dir demagogs als que no opinen com un mateix.
Estic de cort amb el comentaria que ha fet b . Perquè no repassam l’historia de l’art ?i veurem com un art com l’Impressionisme que avui dia esta acceptat per tothom, va ser demoitzat i condemnat per una majoria que deien tenir la reo absoluta. L’art sempre va per de vant del pensament generalitzat . Q es que no podem aprendrà del errors passats i com a manco veure l’obra des de la sensibilitat sense pensar en visitants, en lo q ha costat , amb els polític etc , de fet es un artista valorat internacionalment i que pertany ja al clàssics dins la avantguarda , ja no es ni novetat .
I per lo que fa a lo que mos ha costat ? se valora lo que hem guanyat ? de totes formes una part molt grossa s’ha pagat en la ajuda de l’empresa privada.
Però es veritat que es un debat interessant i si mos fa parlar i comunicar-nos alguna cosa te l’obra . Això vol dir que no mos deixa indiferents .
Vamoosh igual que ha hagut artistes i estils demonitzats que després han estat reconeguts¡, hi ha haguts artistes i estils molt famosos als seu dia que avui no són reconeguts.
Quíns són els estils molt famosos no reconeguts?
M’imagin Gabriel que et refereixes a artistes i estils famosos al seu dia avui no reconeguts. I quan dic reconeguts em refereix a valorats
Un exemple a literatura; José de Echegaray y Eizaguirre, premi Nobel de Literatura a1904 havia estrenar 67 obres de teatre, 34 d’elles en vers, amb gran èxit entre el públic de l’època. Les seves obres d’estil romàntic actualment són considerades d’escàs valor.
Un exemple d’estil seria l’academicisme pictòric. Estil que es va desenvolupar a França al segle XIX influenciat per les normes de la francesa “Académie des beaux-arts” Pintors; William-Adolphe Bouguereau, Thomas Couture, i Hans Makart. Obres d’uan gran qualitat tècnica però escassa creativitat.. Va tenir mol d’èxit entre la burgesia i va ser molt afavorit pel poder i les institucions.
Exemples d’estils i artistes que al seu dia no varen tenir res d’èxit i avui són considerats genis hi ha un munt.
l’academicisme sempre ha tingut exit al tenir el vist i plau del poder i aquest no és un estil no reconegut. El que pasa es que es parla més de neoclassicisme i romanticisme que seria on es dugueren a terme les p
ropostes més agosarades. L’academiscime seria un art del que poidriem dir pq ens entenguem “Consum de mases”. Dins aquest periode hi ha molts d’artistes reconeguts com Jean L. david, els que anomenes no ho són tan, ja que normalment al haver d’explicar un estil s’exemplifica amb els artsites més reconeguts i que han aportat qualque cosa. Couture per exemple es famos per haver estat mestre de Manet, però no per la seva aportació.
Zorio és reconegut per la seva aportaciío en tots els llibrfes d’>Hiostoria de l’art del segle XX. Si no consulta la bibliografia específica. I els pollensins que no coneguessin el povera, l’hauran conegut directament amb una gran obra de la ma del propi mestre.
Cada un es qui és dins la historia, però Zorio ja és i el POVERa es la corrent antimercantilista que es dona a europa el 1967 en reacció als EEUU. aquest fet ja es inquestionable i no i valen ni marxants ni crítics. AIXÒ JA ÉS HIDSTORIA com diu VAMOOSH
Bones Gabriel.
Dius que es parla del neoclasicisme i el romanticisme més que de l’academicisme, a això hem referia amb el tema del reconeixement, avui ningú parla de l’estil academicista encara que al seu moment va tenir molt d’èxit i suport. Tan els pintors com l’escriptor que he citat varen tenir molt d’èxit al seu moment i avui no el tenen.
Ja a un comentari he dit que una cosa és la història de l’art i altra l’art. En cap moment he discutit la importància de Zòrio a la història de l’art, però no per això m’ha d’agradar la seva obra. Ja he dit que des del meu punt de vista alguna cosa falla a aquests moviments artístics que dediquen tan de temps a plasmar en paraules el que volen dir o ser …
Als revolucionaris anys 60 aquest moviment povera tenia molt de sentit intel·lectual, polític… que avui quaranta anys després s’ha perdut totalment. Actualment aquest art ha estat engolit pel mercat i ha acceptat no sortir del terreny inofensiu de l’estètica, el que per un moviment com aquest és la mort.
Sí Gabriel, l’art POVERA és un corrent antimercantilista, però avui dia ha perdut tot el sentit… pq d’antimercantilista res. L’artista i algun galerista s’haurà embutxacat un bon grapat de mils d’euros. Tots aquests corrents “anti” comercials, etc… al final xupen del pot de les institucions, i en definitiva, de noltros els ciutadans. Per tant que no ens intentin vendre la moto… Estic totalment d’acord amb Pepe, que tots aquests moviments que necessiten explicar-se amb paraules són més que dubtosos en quant a qualitat, ja que no aconsegueixen transmetre el missatge.
Em sembl increible que tu precisament defensis l’academicisme. Pot ser si fa falta llegir per entendre certes manifestacions artistiques i estils.
L’academisme no respon a un estil concret i es dona des de grecia. interpret que fas referencia al francès anterior a la revolucio. De manera que parlam de l’art que es dona a les academies amb el supor guvernamental i que s’estableix com a norma única i vàlida dins els absolutismes. L’academicisme es aquell art que respon a un patrons establerts per l’acadèmia i que no permt cap camvi d’estil.
La veritat es que em fa paresa explicar això i al qu li interessi el tema que obri els manuals. Peròes tracta en resum de copiar models establerts amb més gracioa tècnica o manco, i per suposat que es un tema totalment conegut, reconegut i del qual s’en coneixen els artistes.
Vull aclarir que no en se massa d’art. Per un profà com jo, l’art és pura especulació, en el seu sentit pràctic.
Hi ha obres més ben fetes o manco, més treballades i manco i de diferents estils. Però al final és reconegut qui té bona crítica d’unes persones anomenades crítics d’art, que des de casa seva fan una crítica favorable. No dic que les obres no tenguin valor i rerafons, el que dic és que tot depèn del valor que un crític li doni i del que estigui disposat a pagar algú.
Per exemple, un dibuix del nostre Barceló de quan era jove i anònim val molts euros, només perquè té una firma i el reconeixement actual.(el dibuix pot ser una merda).
Crec que l’especulació desacredita l’art i el deslegitima. Al final el quadres, escultura o el que sigui t’ha d’agradar a tu.
Personalment l’obra de Zorio no m’agrada gens. El que vaig veure jo: blocs col·locats en forma d’estrella i una creu al damunt. Des del terra no es veia ni una bona perspectiva. És bona aquesta obra? val diners? depèn de si algú vol pagar el que el crític consideri. Jo no pagaria. Això és l’especulació de l’art.
No defens l’academicisme, simplement era un exemple que m’havia demanat Gabriel. Tu parles d’altre concepte d’academicisme jo parl de l’academicisme com estil reconegut al segle XIX. Però el debat crec que no era sobre l’academicisme estil o no. Crec que al portal de arte allpainting el resumeixen bé:
Entendemos por arte académico aquel estilo artístico producido bajo la influencia de universidades o academias europeas. Específicamente, el arte académico es el arte y artistas influenciados por las normas de la francesa Académie desde beaux-arts, esta influencia se nota en movimientos como el Neoclasicismo y Romanticismo, y el arte que es prolongación de estos dos movimientos, el intento para sintetizar ambos estilos y que se refleja mejor por las pinturas de William-Adolphe Bouguereau, Thomas Couture, y Hans Makart. En este contexto es a menudo nombrado “academismo”, “academicismo”, “arte pompier”, y “eclecticismo”, y algunas veces asociado con el “historicismo” y el “sincretismo”. El arte influenciado por academias y universidades acostumbra a llamarse “arte académico”. Las obras académicas suelen hacer gala de una gran calidad técnica, pero escasa creatividad. El academicismo es una corriente artística que se desarrolla principalmente en Francia a lo largo del siglo XIX y que responde a las instrucciones de la Academia de las Artes de Francia y al gusto burgués. No deja, sin embargo, de ser una degeneración del Clasicismo. Se huye del realismo (eso es, de los aspectos más desagradables de la realidad), pero carece de la grandeza del Clasicismo. Se utilizan los mismos patrones una y otra vez ya que no se busca una belleza ideal partiendo de las bellezas reales, lo cual es propio del Clasicismo, que resulta ser un idealismo con base en la realidad para su suma de experiencia. El academicismo no es el bello ideal pero tampoco es el feo; únicamente busca objetos para ser consumidos. Se trata de representar idealmente la realidad con el fin de manejarla o controlarla. En general, el poder y las instituciones francesas favorecieron estas tendencias porque no generaban problemas; ésta es la causa por la cual posteriores regímenes políticos totalitarios impulsaron su recuperación.
Actualment, una de les tendències més important de l’art és simplement obrir noves vies de debat, on s’exploren els nous camins que amb molt d’esforç els artistes articulen amb un instrument que és comú per a tothom, o sigui la matèria plàstica.
Sens dubte, pot ser no es parli del que vol parlar l’artísta, sinó de tot el contrari. Però una cosa segura és que són els ulls del que miren els que han de jutjar. Per això tenen molta raó les paraules de Joan Bennassar quan diu que tot val però no tot val igual.
Tampoc totes les mirades valen igual , crec q no li podem donar tanta importància a l’espectador . Lo important es l’obra i l’intencionalitat artística que la fa possible , o sigui l’artista . Pobre d’aquell artista q se deixi dur i que les seves creacions siguin pensant en l’Espectador . Art no pot ser democràtic , perquè dins els nostresmuseus domes i cambrien les “marinetes” . En lo de les noves vies de debat no hi puc estar mes de cort.
El discurs institucional de l’art contemporani és actualment radical arreu del mon (descomptant els països on la llibertat cultural està subjecte a creences religioses, o polítiques tipus dictadura) i aquest n’és un exemple.
De quina manera pots rebutjar que l’espectador no ha de formar part de l’obra si el primer espectador és l’artista? Perquè em puguis respondre aquesta pregunta et diré que la gent que és dedica a crear coses sense tenir en compte l’experiència estètica de l’espectador (individu creador inclòs) són els filòsofs, avui dia anomenats també escriptors o bloggers.
Podem seguir parlant de Zorio (o d’art povera) sense tenir ni idea de l’història de l’art? Clar que sí, el que passa és que si no se sap de que parlar sempre acabes parlant de la calor que fa, o de si refrescarà la setmana que ve.
A jo m’encanta l’arc voltaic que es situa en el centre de la creu, just en el lloc on se situaria el cap, o la ment, d’una persona que fos crucificada.
No ets l’unic q s’ha llegit en Marchan Fiz, en Panosky o en Tatarkiewicz…….
Teniu raó en que l’espectador a de saber perquè si no sap, com jo, només veim blocs en forma d’estrella i una creu, tot molt mal de veure, incòmode i gens agradable.
No m’ha agradat gens. Tal vegada perquè no hi entenc. Però imagineu que aquesta obra la fa algú sense nom, seria tan admirada? És lògic que sigui valuosa una cosa que no agrada?
Segueixo pensant que l’art contemporàni és pura especulació: val el que està disposat a pagar una persona segons les referències d’alguna altre, generalment anomenada crític d’art.
Crec que lo important és que agradi a qui ho veu, que li transmeti alguna cosa. De la pompa de la firma millor oblidar-se.
Per cert, escriure també és un art.
Potser no parlis del que realment vols parlar… però va! te contest.
Tu mateix dius que veus una estrella de blocs i una creu, i que a més no t’ha agradat gens. Dóna-li dues voltes a veure sí hi trobes alguna cosa en relació amb el que dius més abaix sobre els crítics. Sí, efectivament, els crítics (com tu) han fet que el pixador de Duchamp sigui una obra mestra i estigui en un museu com a paradigma de l’art.
Si una cosa així la fes una persona sense nom no creus que a la llarga algú l’hauria de nombrar?
“FlashBack” En Barceló és valorat a l’actualitat i el que passa amb les obres de la seva infantesa és que formen part de la seva producció en vida i que a més l’han portat d’alguna manera a ser qui és ara. Només dir-te que la Tate Modern de Londres te una llauna de “merda d’artista” de Piero Manzoni. Increïble, no? Doncs així és el mon de l’art. BO0o0OIG!!
Queda clar que un objecte artístic val el que estiguis disposat a pagar tu, siguis crític o no.
Hola garci,
T’agrada qualque estil artistic?. Pel que jo sé cap i amés no t’interessa cap de manera que mai t’has aturat a intentar sentir o comprendre o llegir sobre el tema. Aleshores, no acab d’entendre pq opines ni tan sols que feies visitant l’espo. No t’arribarà per aquí la il·luminació divina, no és un tema de fe sino de sensibilitat i coneixement.
Pel que fa a la firma, amb aquesta no s’hi neix i pel que fa als crítics, els reconeguts i de prestigi són persones amb u nivell de formació molt alt i que a més no aturen de llegir, visistar expos i parlar amb artistes.
Es trist pq tan pel que fa als coemtaris que alguns feis com el que es veuen a altres ambits que no son artistics, sembla que la cultura del pelotazo ha arrelat força i que s’obtenen els beneficis per gracia divina o per espabilat i no es aixi. EL PROFIT SURT DE LA FEINA I DEL CONEIXEMENT
Vos heu plantetjat que els esponsors no donarien els seus doblers a una altra ativitat?, de manera que es perdrien. Els doblers destinats a patrimoni artistic no van a escoles. de manera que ens quedariem sense expso i sense doblers.
Hola. Primer de tot, crec que tenc dret a opinar i a visitar, tenc dret a que m’agradi l’art. I sobretot, tenc dret a pensar que l’art és qüestió d’especulació. En molts casos la firma de l’artista és el preu de l’obra. I en molts casos la firma del crític d’art, que no nego que sigui un entès, que hagi llegit, que es passi el dia amb artistes i d’exposicions… doncs en molts de casos la firma d’”el que hi enten” fa que l’obra valgui el que val.
Per altre banda teniu raó en que hi ha obres que tenen molta qualitat, però a partir d’aquí, i abans, tot és relatiu a l’ull de qui ho miri.
Per acabar vull dir que no tenc perquè ser fan d’un o altre estil, per què m’agradi una obra o no. No entenc aquest enquadrament.
Una cosa és l’art en si i l’altre l’especulació en que s’ha convertit. Això ho puc dir m’agradi o no l’obra, l’art o l’artista.
En filosofía, l’especulació és la solució de contradiccions aparentement insalvables del pensament sobre l’objecte mitjançant la reflexió dialéctica des d’un punt de vista més elevat. Però aquesta no crec que sigui la definició que està utilitzant Garci quan ho repeteix un cop i un altre. Una tristor, sí.
Garci,
Si és tan senzill perque no firmes una obra feta teva un amic teu que t’en fassi la crítica i et fas ric.
Si es tan senzill pq no ho feim tots?
No és senzill que un crític reconegut te faci una bona crítica. Tampoc és senzill tenir una idea i realitzar-la.
Garci y Pepe,
Pq vos carregau l’expo d’en Zorio i no l’ama festival. Una macrofesta tecno amb doblers publics i que utilitza la dona, desfressada de ONG , que no sabem com artribaran els diners a Senegal i comn que no seran suficients a on pararan. Si voleu ens passam a la pagina cultura pollensa ama festival y seguim coemntatnt.
manco electoralisme i demagògia
P.D.:Per cert no mirar wikipedia. per comprovar la solvencia cercau-hio Pollença. No és de fiar
Respecte al cost de l’exposició. De moment només tinc una dada del pressupost del 2008 ; humiclima va posar 6000 euros per l’exposició.
Respecte al que ha posat l’Ajuntament el demanaré al ple, al pressupost només surt una partida molt general; museus, exposicions, acte i impremta; 60.000 euros
El pressupost municipal aprovat per aquesta exposició va ser de 28.471 euros més IVA, em sembla un excés, és el 50% de la partida del Museu, exposicions.
FEIM UNA FESTA I T’HI CONVIDAM
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS celebra el seu primer aniversari i et convida a prendre una copa de cava virtual a la seva cabina i a sumar-vos als gairebé 60.000 que ens han visitat
pepe,
A n’aquestes altures el que tu et sembli no ens interessa gens.
Si tinguessis un poc més de món sabries que per una exposició com aquesta aquest cost es una misèria. hem tengut a Zorio a Pollença i això es fer historia, d’acord amb el nostre passat historic. et record (be tu encara possiblement no sabies que pollença existia) que per aquest poble han passat; Anglada Camarassa, dalai lama, Montserrat caballé, Russinyol, Sorolla, rebeca Horn, Bil Viola ….
Pollença s’ho mereix, i a més com dius es la meitat del presupost, queda la resta per dur a terme activitats molt més economiques per no dir gratuites.
ja n’hi ha prou, es més barat que pagar 12.000€ pq 4 senyors argentins es passin una semana de vacances despeses pagades en nom de Guillem Cifre. Que si fos viu no ho permetria.
Ets un oportunista que nomes critica el que li convé.
L’expo ha durat 2 mesos no una semana i segur que ha tingut nombrosos visitants i contribueix a fomentar el turisme cultural, del queal en menjam tots (pot ser els funcionaris com tu això els és igual)
Miquel, nascut a Port de Pollença fa ara 44 anys, després de passar tots el personatges que ha esmentat en Geroni, tenim un poble a la coa en molt d’aspectes, les noves tecnologies van “a potades”, alguna inexistent, una industria turística decadent i obsoleta i gent que demana monuments pels pescadors quan aquesta industria mai va donar riquesa a Pollença ( a un parell sí).
Pot ser un honor haver tingut en Zoilo a Pollença, no vull caure a la trampa de “fer de menys” el que a mi no m’ha agrada o simplement no entenc, ara bé no es just en Pepe el que està criticant aquest tipus de exposició (és “vox populi”), però repetesc, no vull caure amb la trampa, penture la formació que tenim molts de Pollencins no és l’adequada per entendre aquest tipus d’art.
Crec que s’està fent una crítica al cost, no a la valua astística de l’autor, Deu em lliuri de fer judicis des del desconeixement, però el tema del profit pels ciutatdans de Pollença no el veig per cap lloc.
“Saludotes”
P.D. Perdonau les faltes i les expressions, però sempre he utilitzat la llengua d’en Cervantes.
A jo si que m’interessa.
Gràcies Pepe per compartir i fer públiques aquestes dades.
Molt be Geroni,
Pollença es mereix el millor.
pepe no facis politica en la cultura. fes-la amb els lloguers de l’ajuntament, amb la peixeteria, amb la creació de nous llocs de feina que al final ja sabem quina feina fan, amb les dedicacions exclusives, amb els politics que cobren dues pagues de l’administracio…
Tot això si ho sumes si que val doblers i nomes ho aprofiten uns pocs. No tothom com les exposicions
Juas, juas, he confós en Zoilo amb en Zorio.
“mil perdones”.
Gabriel, cla que sí, Pollença es mereix el millor, però tot just amb l’art i la cultura?
Geroni si el primer que dius és que el que no t’interessa gens la meva opinió no sé que fas llegint i contestant als meus comentari.
Encara que no estem d’acord podies ser més respectuós, pens que tinc més que suficient coneixement (món) per poder opinar que aquesta exposició ha estat massa costosa pel nostre municipi, i pel que veig el nostre regidor de cultura i un bon grapat de gent opina el mateix.
És més important quedar-se que passar .
Opino i critic el que pens no el que em convé, molt de defectes puc tenir però no el de la hipocresia.
I si parles de temes materials, el turisme que ha pogut atraure l’exposició mai el sabrem però si es tracta d’atraure turisme ( sigui cultural o no ens dona de menjar) hi ha formes més rentables de fer-ho.
Des del 96 que estic a Pollença he vist com ha evolucionat el poble, he pogut comparar amb l’evolució i canvis a altres llocs i he sentit a molta de gent parlar de l’estancament del municipi.
Per viure i millorar pens que és mol important conèixer la història, però s’ha de viure al present no a la història.Viure del passat i les aparences es pot convertir en un pesat llast.
Gabriel, jo no vaig iniciar aquest debat i com m’interessa i aquest blog no censura a ningú he participat. Dels temes que dius parlam al nostre blog.
Tothom se mereix el millor, però no sempre es pot.
De res Pere Joan.
Fralokus, a més del tema econòmic jo sí que m’atreveix a criticar el valor de l’obra que ha exposat Zorio a l’església.
S has vist la fotografia del nostre blog d’una obra de Zorio del 2005 pens que tendràs més elements al manco per valorar l’originalitat i creativitat d’aquest obra.
Picasso el va resumir d’aquesta manera. “Un pintor es un hombre que pinta lo que vende. Un artista, en cambio, es un hombre que vende lo que pinta.”
Pepe aquest missatge és per tu.
Ens agradaria que els teus comentaris fossin referents a la cultura, no a la politica cultural ni molt menys a la teva (vostra) politica. Gràcies
Estic d’acord amb en Martí
Pepe tu ja tens un bloc per fer politica.
pepe,
ni al teu bloc contestes a les preguntes.
Que passa que si el regidor es d’esquerres ja no el toques.
No conec en Pepe, pero llegint els seus comentaris a mi no me pareix que estigui fent politica ni proselitisme del seu partit. Si es regidor d’un partit, es normal que tengui unes idees i que aquestes es reflexin quan comenta alguna cosa, pero d’aixo a dir coses com “veste’n al teu bloc a fer politica” hi ha un bon camí, per no dir que me pareix una falta de respecte (i d’educació) de lo mes gran.
Es increible. Els politics sempre estau igual. Tot ho veis des de la vostra perspectiva de “partit”, tot ha de tenir un color, i aixo me pareix molt preocupant.
Amb tots els respectes, pero pareixeu nins petits… i el problema, lo mes trist, es que els nostres pobles estan en les vostres mans.
No ho dic nomes pel que aqui (una web sobre la vida cultural d’un poble) se reflexa. Se veu cada dia a la televisio. En lloc de procurar trobar punts en comu i millorar les coses, s’ha de discutir, s’ha de rebaixar a l’altre, s’ha de barallar.
Teniu en les vostres mans el futur de MOLTES persones que confien en vosaltres (pero poc a poc van perdent aquesta confiança per mor d’aquesta inmaduresa que teniu) Teniu “el poder” de fer coses grans, de canviar i millorar les coses, de que se vos recordi per tot el que heu fet pels altres.
La gent vos mira, la gent vos escolta i la gent vos necessita. Per favor, comportau-vos com a persones madures i dignes del lloc que ocupau, i deixau-vos d’ideologies politiques que no van enlloc. No les necessitam, i en canvi si necessitam, i molt, l’humiltat, la sinceritat i la valentia que s’han perdut pel camí.
A Martí, Joan i Gabriel, repassau els comentaris i véreu que jo no vaig començar el tema i pens que he seguit la línia del debat. Les vostres ànsies censores em semblen pròpies de’una altra època. Quins sou vosaltres per dir de que es pot o no és pot xerrar? No sou els que feu aquesta pàgina i em sap greu però fa anys que hi ha llibertat d’expressió o i si no us agrada mala sort no llegiu els meus comentaris i arreglat..
Gabriel a quina pregunta no he contestat al nostre blog? Cada dia contest a un bon grapat de preguntes i comentaris, si se m’ha passat alguna m’agradaria saber quina.
Fa uns dies que hem penjat un article sobre l’exposició al nostre blog o sigui que si voleu parlar de política podem segui allà
Gabriel fectivament se m’havia passat el teu comentari, ja tens la teva resposta al nostre blog.
Em va encantar l’expo i com deia Dali : Mes igual si parlen malament de mi el que importa es que en parlin
Fra lokus o Miquel | Dijous 18 de Setembre de 2008
Juas, juas, he confós en Zoilo amb en Zorio.
“mil perdones”.
És molt bo això, no trobeu? Ningú ho ha comentat.