Pollensa, Mallorca

Per Martina Kahrens Möhring, instructora de relaxació i desenvolupament personal, monitora de Ioga i gimnàsia antiestrés (mètode CEYSI) – www.centro-tara.com.

Aproximadament 400 milions de persones practiquen el ioga a tot el món. 270 milions són hindús, 50 milions són europeus, 60 milions són nord i sud-americans, 50 milions són australians i asiàtics no hindús i 5 milions són africans (1).

I la quantitat dels interessats està creixent constantment. El motiu és simple: l’ésser humà modern que viu un ritme de vida bastant anti-natural anhela la relaxació del seu cos tens i contractat, la ventilació del seu cervell sobrecarregat per pensaments i l’alliberament de la seva ànima. El ioga sembla ser una via adequada para tot això.

Ioga és una ciència ancestral que abasta una sèrie d’exercicis físics, mentals i espirituals i que té el seu origen a la Índia. És un dels sis sistemes filosòfics tradicionals de l’hinduisme, denominats “darshanas”. Se calcula que té 5000 o 6000 anys d’antiguitat, encara que el seu veritable origen es perd en el temps. S’esmenta ja en els textos sagrats més antics de la Índia, els Veda, que pertanyen a la cultura ària. El terme “Ioga” ve de l’arrel sànscrit yuj, que vol dir bàsicament jou, unió, associar, lligar, etc.

És la unió amb un mateix; l’equilibri entre el cos i la ment. En el seu aspecte transcendent, el ioga és la unificació amb l’Ésser, i en un sentit més profund, és la unió de l’Ésser amb allò Absolut. És a dir, l’equilibri entre l’esperit individual i Déu mateix, l’esperit universal.

En el Ioga es veu l’individu “viatjant” en el seu vehicle, que és el cos, la ment és el cotxer, els cinc sentits són els cavalls, l’ànima és el passatger i les regnes són el ioga. El significat profund d’aquesta metàfora se’ns revela quan es varen estudiar els sutras, importants textos sànscrits compostos per aforismes (sutras) sobre aspectes filosòfics de la ment, que són com la guia o el manual del Ioga clàssic, escrit al voltant de 200 a. de C. pel savi hindú Patanjali. Ell va comprendre que tot el nostre actuar està condicionat per l’estat de la nostra ment. Una ment agitada, dispersa, vol dir incontrolada, ens duu a accions igualment incontrolades, al final al col·lapse físic i mental. Es tracta de posar la ment sota el jou de l’ésser i llavors es produeix la unió. La Unió amb què?

“És millor experimentar-ho”, diu Ramiro Calle, professor de Ioga i autor de llibres sobre el tema de renom internacional, “val més un gram de pràctica que tones de teoria” (2). El Ioga no és una religió, ni un camí esotèric o místic. No pertany a una organització o individus que ensenyin, sinó que és patrimoni de tot aquell que desitgi fer-lo seu i posar-lo en pràctica. És una tradició, una manera de viure que duu cap a la auto-realització pel propi esforç. Hi ha diferents maneres o eines per a acostar-se a aquesta experiència de la unió. Com existeixen moltes diferències entre els éssers humans, d’acord a la seva mentalitat, creences, metes, capacitat, etc. dintre del Ioga clàssic existeixen diferents camins. Són les anomenades sendes o branques del Ioga. En la seva essència i finalitat busquen la mateixa meta: la realització de l’ésser i la comunió amb allò diví, només que amb diferents mètodes. Les sendes principals són:

• El Raja-Ioga (també Ashtanga) o Ioga de control mental
• El Karma-Ioga o Ioga de l’acció i servei desinteressat
• El Inana-Ioga o Ioga del coneixement i de la saviesa
• El Bhakti-Ioga o Ioga de devoció o de l’amor incondicional

Després tenim el Hatha-Ioga, el Ioga psico-fisiològic, de la salut del cos. És el més conegut i practicat a l’occident, encara que moltes vegades de forma incompleta, ja que es confon amb un simple ioga físic o gimnàstic. “La mera pràctica d’exercici físic mentre la ment roman en un estat de bloqueig no pot resultar beneficiosa per al sistema humà considerat en la seva totalitat. Si no es desenvolupa una transformació mental positiva, no és ioga”, afirma T. K. V. Desikachar, director de Krishnamacharya Yoga Mandiram, de la Índia (3).

Hi ha quatre sendes complementàries:

• El Mantra-Ioga o Ioga de les vibracions i sons
• El Tantra-Ioga o Ioga de la transformació i sublimació de l’energia sexual, molt manipulat i mal interpretat en occident
• El Dhyana-Ioga o Ioga de la meditació
• El Kundalini-Ioga o Ioga de l’energia còsmica, que segons els Mestres és l’última senda a recórrer i sempre després d’haver obtingut puresa i consciència suficient, i sota la tutela d’un veritable Mestre

Cada persona ha d’escollir aquella senda que més s’adapti a les seves característiques personals, tenint-la com el seu camí bàsic però complementant-la amb les altres. Això és el que podem entendre com a Ioga Integral. El Ioga clàssic des dels seus inicis sempre tenia una meta merament espiritual. És un camí d’auto-realització humana i espiritual. Per a recórrer aquest camí es precisa auto-coneixement, auto-control, puresa i sublimació mental, que duen a l’ésser cap a la “reintegració”.

El Ioga clàssic no tenia gens a veure amb fisio-cultura o relaxació física. El canvi es va produir quan va ser introduït a occident a finals del segle XIX. Els soldats i funcionaris anglesos que durant la colonització de La Índia varen observar la longevitat i la bona salut dels practicants de Ioga ho varen dur a Anglaterra, i ho varen ensenyar tal i com ho havien observat, convertint-lo més aviat en una gimnàstica suau. En torn a 1920, més i més psicòlegs i metges varen començar a interessar-se pel Ioga. Un representant molt reconegut va ser el neuròleg Dr. J.H. Schultz (1884- 1970) que va elaborar l’Entrenament Autogen, derivat en gran part del Ioga. En el centre de les pràctiques del Ioga a occident hi havia tècniques d’exercici físic (asanas), tècniques de respiració (pranayama) i tècniques de relaxació profunda. Basant-se en el Hatha-Ioga es van desenvolupar diferents escoles de Ioga occidental a Europa i Amèrica del nord. Per exemple:

• Iyengar-Ioga (Mestre B. K. S. Iyengar, 1918). És un Ioga que busca l’auto-realització a través de la disciplina físico-mental. El Ioga IYENGAR® pot ser practicat per tots. L’èmfasi recau en la precisió i l’alineament en totes les postures. L’ús de suports dissenyats per B. K. S. Iyengar, tal com aparells de fusta, cinturons i cordes, ajuden al practicant a aconseguir la perfecció en totes les postures.
• Sivananda-Ioga (Mestre Swami Sivananda, 1887-1963). Sivananda va viure la major part de la seva vida a Rishikesh (Índia) on va tenir el seu Ashram. Va ser metge, esportista i Iogui. Pensava que la malaltia era un problema de l’ànima i va veure la cura en la pràctica del Ioga. Va ser un pioner portant el Ioga a occident. El seu Ioga és una síntesi dels coneixements clàssics, coneixements científics moderns i la seva pròpia experiència com a mestre i practicant. Abasta totes les sendes del Ioga clàssic adaptant-les a les necessitats de l’home modern. El seu deixeble Swami Devananda va fundar el primer Centre de Ioga de l’occident a Canadà.
• Kriya-Ioga (Mestre Paramahansa Yogananda, 1893-1952). Yogananda va ser un important propagador del Ioga a occident, particularment del mètode anomenat Kriya-Ioga. Va introduir molts occidentals en els ensenyaments de la meditació i molts van conèixer per primera vegada la filosofia oriental gràcies al seu famós llibre “Autobiografia d’un Iogui”. El Kriya Ioga és un conjunt de tècniques que són la disciplina principal de l’ensenyament de Yogananda sobre la meditació. És un Ioga merament espiritual.
• Kundalini-Ioga (Mestre Iogui Bhajan, 1929-2004). Iogui Bhajan va ser un líder religiós, espiritual, i empresari, fundador de l’organització no governamental 3HO (Healthy Happy Holy Organization als EUA) i mestre creador de l’estil de Kundalini Ioga. El Kundalini-Ioga enfoca el despertar de l’energia vital mitjançant exercicis físics i de respiració intensos i el cant de Mantras (síl·laba, paraula, frase o text llarg, que quan és recitat i repetit duu a la persona cap a un estat de profunda concentració).
• Bihar-Ioga (Mestre Swami Satyananda Saraswati, 1923). Satyananda va ser deixeble de Swami Sivananda però va elaborar el seu propi ensenyament que es concentra especialment en el Tantra. És un Ioga integral que abasta totes les sendes del Ioga clàssic.

A part de les escoles tradicionals del Ioga, cada vegada neixen més escoles del “Ioga modern” que es concentra sobretot en el benefici físic i terapèutic: Power-Ioga (centrat només en l’entrenament físic), Vini-Ioga (Ioga terapèutic sobre tot per a trastorns psíquics i mentals), Jivamukti-Ioga (Ioga dinàmic de cadenes d’exercicis (asanas), meditació i relaxació), Ioga-Nidra (derivat de l’antiga pràctica tàntrica Nyasa, centrat només en la relaxació profunda per a fins psíquics i terapèutics).

El Ioga modern és meditació en moviment combinat amb exercicis de respiració i de control mental i és capaç de donar vitalitat completa a tot l’organisme. El Ioga modern és un Ioga terapèutic que pot ajudar molt a restablir l’equilibri perdut de la civilització occidental. Per Ioga terapèutic s’entén la pràctica dels principis bàsics del Hatha-Ioga, per a millorar la salut física, mental-emocional. Per concepte terapèutic entenem l’adaptació dels principis i tècniques del Ioga a l’edat, capacitat i necessitat o dolència de cada persona per a no danyar. Per a practicar el Ioga modern no és necessari que l’alumne tengui necessàriament inquietuds transcendents o creure amb allò espiritual. La majoria dels principiants arriben al Ioga pels beneficis que aporta a la seva salut física i harmonia emocional mental.

Els principis bàsics són: la respiració adequada (pranayama), la relaxació i descans adequat, l’exercici adequat (asanas), l’alimentació adequada, els exercicis de purificació (kriyas ), la concentració i la meditació (dharana i dhyana), el pensament positiu i el pensament recte.

“La vida actual està plena d’estrès i esforç, de tensió nerviosa i irritabilitat, de passió i de pressa. Si l’home posa en pràctica un poc els principis elementals del Ioga, pot estar millor equipat per a suportar la seva complexa existència.” (Swami Sivananda)

La pràctica del Ioga aporta salut, longevitat, harmonia psico-física i mental, desintoxica l’organisme i ho rejoveneix, desperta el sentit espiritual, aporta major energia vital, proporciona benestar general, equilibri emocional, pau interior… Realment és un sistema molt complet, superior a qualsevol cultura física existent, perquè aconseguim en una sola sessió molts de beneficis. Per exemple:

• Treballar tots els moviments de la columna vertebral recuperant l’equilibri de postura i influint en la revitalització del sistema nerviós.
• Massatge dels òrgans per mitjà de pressions suaus sostingudes.
• Aconseguir massatges i estiraments de tots els músculs.
• Treballar totes les articulacions i lligaments, a les que doten d’elasticitat i flexibilitat.
• Millorar la circulació sanguínia en venes, artèries i el cervell, augmentant la oxigenació cel·lular i la desintoxicació de l’organisme.
• Activar i regular totes les glàndules i, per tant, restaurar el necessari equilibri bioquímic o de hormones, atorgant millor equilibri mental i emocional.
• Aconseguir un drenatge limfàtic en tot el cos contribuint a la seva purificació i reforçant el sistema immunológic.
• Desbloquejar tots els canals energètics del cos, permetent el fluxe equilibrat del prana (energia vital) per tot l’organisme i l’activació harmònica dels centres bio-energètics o chakras. James S. Gordon, fundador i director del centre mèdic Ment-Cos de Washington comenta que segurament les postures del Ioga activen diferents parts del cos de manera similar a com la acupuntura estimula els meridians que recorren el cos (4).
• Desenvolupar la concentració, la interiorització i una actitud mental positiva.

El Ioga combat o prevé eficaçment el nostre acompanyant permanent, l’estrès, del que es deriven gairebé tots els trastorns i malalties, com problemes cardio-vasculars, hipertensió, infart, migranyes, insomni, trastorns digestius, restrenyiment, ansietat, depressió, trastorns de menopausa, etc. L’any 1998, el centre clínic d’Al·lèrgia i Asma del Nord de Colorado, EUA, va fer un estudi clínic entre estudiants universitaris que patien asma. Durant 16 setmanes un grup d’ells va estar fent una sèrie d’asanas (postures corporals), pranayama (exercicis de respiració) i meditació. Segons l’anàlisi de les dades, els que varen practicar Ioga varen començar a utilitzar amb menor freqüència els inhaladors, ja que estaven més relaxats (5). Amb la pràctica del Ioga el volum pulmonar augmenta, la respiració es torna més profunda i la persona s’alimenta millor amb oxigen, i això revitalitza enormement tot l’organisme. Així es poden citar molts més estudis i resultats sobre els beneficis de la pràctica del Ioga. Només de la meditació ja s’han fet milers d’investigacions sobre els seus efectes fisiològics i psicològics a centenars d’universitats i instituts d’investigació.

De fet, el Ioga té un poder transformador. Tal vegada per això antigament era secret. “Més enllà dels beneficis físics, la pràctica del Ioga pot propiciar una llibertat interna que es projecta cap a fora creant, innovant.” comenta Maria Corbí, Doctor en filosofia, actualment directora del Centre d’Estudis de les Tradicions Religioses (6). El que té de bo el Ioga és que totes les persones ho poden practicar entre 8 i 80 anys d’edat, perquè cada persona practica dintre dels límits del seu cos i segons el seu nivell de coneixement i experiència.

Per a la pràctica del Ioga es necessita poca cosa: roba còmoda, una estora, un coixí i una manta. És imprescindible també fer un curs amb un bon professor de Ioga, per a aprendre correctament les asanas i el pranayama. Una persona experimentada pot practicar perfectament sola a casa, encara que la pràctica en grup també té els seus avantatges.

“La salut i la pau interior són les majors riqueses de la vida. El Ioga t’ajuda a aconseguir-les.” (7).

Article publicat per Martina Kahrens Möhring
Instructora de Relaxació i Desenvolupament Personal
Monitora de Ioga i Gimnàsia Antiestrés (Mètode CEYSI)
C/ Pare Vives, 34 – Pollensa, Mallorca
Telèfons: 971 534 331 – 676 651 744
www.centro-tara.com

Altres idiomes:
ESPAÑOL: Yoga, el camino suave hacia la salud integral
DEUTSCH: Yoga, Der sanfte Weg zu umfassender Gesundheit

Fonts:
(1) Federació Internacional de Ioga: www.federacioninternacionaldeyoga.org
(2, 3, 4, 5 i 6) de l’article “La potència del Ioga”: www.lavanguardia.es
(7) Santiago Pazhín, professor de Ioga, psico-terapeuta, formador de professors de Ioga, mètode CEYSI (Centre escola de Ioga i salut integral a Vigo). Segueix la línia de Sivananda-Ioga. www.yogaceysi.com