Margalida Cànaves i el Museu de Pollença
Hem demanat a Margalida Cànaves que, com a directora del Museu de Pollença, ens explicàs algunes coses sobre el món dels museus i la dinàmica que representa tenir un al teu càrrec, tant des del punt de vista de l’administració i gestió com de les idees i projectes que es tenen a l’hora de programar les activitats.
A més, gràcies a les seves respostes, coneixerem què podem trobar exactament al Museu de Pollença ara mateix i quines són les expectatives de cara al futur.
Quines són les tasques d’un director d’un museu municipal? Quins són els principals objectius?
El director d’un museu municipal d’un municipi com Pollença ho abasta tot i no només el que realment li correspondria, com pot passar en els cas dels grans museus amb departaments especialitzats, més pressupost i recursos. Aquí organitzam les exposicions, els certàmens, etc. i si cal els produïm. A més, quan hi ha un cert marge de temps, entre exposicions, aprofit per documentar el fons del museu o fer recerca dins la història local per tal de poder donar un discurs lògic al nostre patrimoni. A més intent, tot i les limitacions, dur a terme una conservació de caràcter preventiu. A part també es fa la gestió de mailing, que no és poca cosa, les visites guiades i tallers didàctics. Bé, com podeu veure, un poc de tot.
De les col·leccions del museu, quina destacaries? Quina és la que provoca més interès entre els visitants?
Pollença té un bon fons. I l’interès depèn del visitant. Pens que ens podem sentir molt orgullosos de la col·lecció d’art gòtic, i les persones que el coneixen valoren molt aquesta sala. Una altra peça que arriba a tots els públics i és molt emblemàtica és el mandala. Per altra part, el gruix del museu format per l’art del S.XX, suposa un bon recorregut per la nostra història artística. Des dels orígens passant per la plàstica a Mallorca entre els anys 60 i 90, i una darrera fase que arriba avui, i que és una vertadera representació de l’art més avantguardista de qualitat. La majoria d’obres són fruit del Certamen Internacional d’Arts Plàstiques, que en aquests moments és un tret identitari de Pollença i gaudeix d’un reconeixement important aquí i a fora. En general el fons està compost per artistes força reconeguts cada un en el seu moment històric.
Quines són les problemàtiques que et trobes al dia a dia?
La manca d’unes instal·lacions adequades per a la conservació de la col·lecció, així com la manca de material didàctic per a diferents públics, des de l’infantil fins a la gent gran, que pugui apropar-los més al coneixement del nostre fons i de la nostra història.
Creus que la funció dels museus va canviant així com canvien les societats?
Si, abans eren espais per mostrar objectes un vora l’altre, en l’actualitat aquests han d’aportar més. L’objecte és el material per apropar-nos a un coneixement i els museus, a més de custodiar, han de ser dinàmics i interactuar amb la societat. A més, a nivell econòmic suposen un incentiu important pel que aporten al turisme cultural. Bona prova d’això en són el Guggenheim de Bilbao o el MUSAC a Lleó, que han posat aquestes ciutats en el mapa.
Què opines del nou concepte del museu, on el visitant es converteix en un espectador “actiu” i no només és un simple observador? Com s’aconsegueix això?
És el que ha de ser, però es necessiten recursos.
Creus que el nombre de visitants del museu és el que tocaria? Creus que la gent de les Illes en general té interès per visitar els museus de l’illa, i per conèixer el patrimoni?
La gent de les illes és la que manco visita els seus museus, ho sabem pels estudis de públic. Però això si parles amb directors de museus d’altres comunitats veus que passa el mateix. Visitam quan anam de viatge i sovint ens oblidam de conèixer el nostre patrimoni, quan també l’hauríem de tenir present.
Pel que fa al nombre de visitants, jo sempre lluit per augmentar-lo. Cal dir que en l’estiu l’exposició de l’església segurament és la més visitada de Mallorca; ens movem entre els 14.000 i els 17.000 visitants en dos mesos. Pel que fa al Museu en si, aquest nombre baixa, però cal considerar diferents factors com són l’horari d’obertura, la senyalització, la publicitat o la climatització, entre d’altres.
I els visitants estrangers? Creus que tenen un interès sincer?
No hem fet enquestes de públic per poder arribar a certes conclusions. Però com sempre per tot hi ha de tot i un públic per a cada cosa. De totes maneres les exposicions de caràcter més internacional sí que desperten un interès a un gran nombre de persones. L’oferta expositiva de l’estiu i l’ampli horari d’obertura possibiliten al turista poder combinar oci i cultura de qualitat.
Per la gent que no ho té massa clar, quines són les activitats que ofereix el Museu de Pollença?
El Museu de Pollença ofereix, a més de la pròpia visita al Museu que ja es dóna per suposada, activitats didàctiques als escolars, visites guiades, assessorament en temes artístics i de patrimoni i l’organització de conferències, etc. També estam oberts a col·laborar amb institucions i iniciatives promogudes per grups de ciutadans. Mitjançant l’art jove, volem també donar suport als joves que comencen.
Tot i així hi ha mancances, en primer lloc es detecta un problema de comunicació evident que cal solucionar, i que provoca a vegades que els ciutadans no sàpiguen el que s’ofereix: per altra banda s’haurien de programar activitats de caràcter més dinàmic que apropassin a la gent a interectuar amb el Museu.
Quina funció creus que tenen els museus, i el de Pollença en concret, dins l’àmbit turístic? No hi ha dubte que la cultura serveix per fomentar el turisme de qualitat…
Pens que són molt importants i fonamentals, abans he citat dues ciutats que han passat a ser turístiques gràcies als museus que s’hi han establert i la política de màrqueting que ho ha possibilitat.
De totes maneres cal posar un cas pràctic que ens puguem aplicar a nosaltres mateixos. Un estiu anam de vacances a un poble costaner, de dia anam a la platja, l’horabaixa de compres i a passejar, després a sopar. Si és tardor o primavera o plou, ja no hi ha platja. Què feim? Això vist des del simple punt de vista de passar el temps, si a més ens interessa conèixer la cultura del lloc, anirem al Museu on també se’ns pot oferir una exposició i una experiència estètica interessant. Si es parla de desestacionalització s’han de posar els mecanismes i els recursos necessaris i això vol dir fer una bona oferta cultural i complementària. Al Museu ens hi em de sentir còmodes i no hem de frissar de partir.
Ens pots fer un avanç de les activitats programades per enguany?
Enguany tenim la programació habitual, en aquest moment ja ens trobam a la recta final del Certamen d’Arts Plàstiques, que cada any ens sorprèn amb les aportacions més noves de la plàstica contemporània. A més apropa a Pollença i a Mallorca una exposició d’interès internacional i el fruit de la qual es materialitza en fons per al Museu que gaudeixen de la recomanació dels professionals de més prestigi en aquest àmbit. Pens que és una fita que no poden deixar de banda els pollencins, i tot i que pot ser que no s’entenguin o no els agradin algunes de les obres, sobretot a causa de la seva actualitat, sí que ens obre cap a una nova visió de l’art i ens permet sentir noves experiències.
També estic treballant en l’exposició de l’església, encara no puc avançar gaire cosa, ja que el projecte no està tancat per l’artista, però confii que anirà tan bé com en les passades edicions.
Per altra banda, tornam a tenir el Certamen d’Art Jove, que és un projecte interessant per als que s’inicien en l’art; a més es farà una exposició dedicada a Guillem Cifre de Colonya, persona de la qual enguany es commemora l’aniversari de la seva mort, i que tot i que coneixem una gran part de la seva obra, hi volem profunditzar d’una manera especial. El que Guillem Cifre va oferir i donar a Pollença és molt i encara avui dia reivindicam coses que ja formaven part del seu ideari.






