Pollensa, Mallorca

Foto: Núria Bordoy a la presentació del seu darrer llibre

El passat 23 d’abril de 2008, dia del llibre, ens vàrem trobar a la llibreria Ull Viu a Núria Bordoy Expósito, mestra i autora de literatura infantil i juvenil de Pollença. Núria presentava i firmava la seva nova obra “Viatge a l’indret dels somnis”, així que vàrem pensar que seria una bona idea fer-li unes preguntes per què ens contàs com ha arribat a publicar les seves obres i com viu el món de les paraules des de la seva perspectiva d’autora jove de Pollença.

Núria Bordoy pertany al grup de les persones que disfruten del que fan, que no es rendeixen mai fins aconseguir el que volen i que, amb la seva combinació d’imaginació, fantasia i bones idees, viuen la seva vida amb passió.

Com has arribat al meravellós món de les paraules? Ha estat fàcil de trobar o és un camí ple d’obstacles i monstres?

La veritat és que no va ser massa complicat arribar-hi. Tot va començar quan l’Ajuntament de Pollença va proposar el primer concurs de “Contes per anar a dormir”. Era a finals d’estiu, jo treballava en una escoleta i allà ens va arribar la publicitat. Després de llegir-ho se’m va passar pel cap la possibilitat de fer-ne un. A més, aquell any a la Universitat havíem tingut una assignatura relacionada amb la literatura infantil i vaig pensar que alguna cosa més o menys bona sortiria.

Una altra història és arribar a publicar-ho, ja que aquí la complicació va augmentar una miqueta, encara que la veritat és que vaig dur molta sort. Tot va començar quan una altra persona molt propera a mi va publicar un poemari a l’editorial “Capaltard”. Parlant amb aquest editor em va dir que tenia un company d’Eivissa que potser estaria interessat en la publicació dels meus contes. A partir d’aquí tot va seguir el seu curs i vaig haver d’esperar més d’un any amb ànsia i emoció a l’hora.

Ens pots descriure com és aquest món de les paraules?

El món de les paraules és un món molt apassionant, ja que simplement ajuntant lletres de manera lògica o no, tens l’oportunitat d’expressar una gran quantitat de coses i així arribar a la gent que després ho llegirà. El més gratificant és veure la cara que fan a mesura que ho llegeixen o escolten la història.

Aquest món de vegades és complicat, perquè de vegades no saps massa bé què escriure. La por a aquell full en blanc que tanta gent en parla he de dir que és una mica cert, perquè de vegades no saps massa bé per on anar o què escriure i es passa una mica malament, però una vegada arriba alguna inspiració tot flueix com l’aigua dins un riu, amb rapidesa i fins i tot amb violència.

Gràcies a qui o què has arribat a poder fer el que t’agrada?

Tot va ser gràcies al concurs de l’Ajuntament, perquè abans sempre m’havia agradat llegir i tot això de la creació però mai m’ho havia plantejat. Amb aquest concurs he pogut descobrir coses noves de mi mateixa que la veritat és que desconeixia, i estic molt contenta d’haver-ho descobert, ja que n’estic contenta del que he fet fins ara.

…cada vegada la gent dedica menys temps a seure en un lloc tranquil i gaudir amb un llibre…

Què t’aporta escriure?

Escriure m’aporta tranquilitat en el moment de crear i després molta satisfacció quan veig els resultats, encara que cal dir que unes vegades més que altres, ja que en ocasions, et poses davant un full en blanc i no saps que fer, no hi ha cap idea per plasmar-hi o bé no saps de quina manera fer-ho, i això crea una mica de frustració i cert temor, que passa en el moment en què les paraules comencen a sorgir, sembla que d’una manera màgica del bolígraf.

Segurament la teva tasca com a mestra ha estat decisiva amb la teva relació amb els nins i la literatura dirigida a aquest públic.

La veritat és que sí, perquè és meravellós la gran quantitat de coses que es poden treballar a partir d’un conte a part de la fantasia i la imaginació que es desperta als infants amb aquest tipus de literatura. A més, mirar un conte és meravellós, sobretot si ets capaç de buscar l’empatia necessària i deixar-te emportar per la seva màgia i seducció.

T’has plantejat escriure per adults? Veus la literatura infantil i juvenil com un procés que duu a escriure per a adults o com un gènere per quedar-se?

La veritat és que no gaires vegades, encara que en algun moment determinat la idea em va passar pel cap però després de fer un petit intent no van ser els resultats que esperava. Em sortia d’alguna manera aquella fantasia que s’espera trobar als contes infantils i no vaig saber fins a quin punt seria adequat al gènere dels adults.

Per mi no és un procés per arribar a una altra literatura, sinó que és un gènere més, no el considero de cap de les maneres un pont, una evolució cap a un altre gènere.

…s’hauria d’estirar una mica cap a la literatura als infants i adolescents… engrescar-los i fer-los comprendre que darrera les tapes d’un llibre s’amaguen moltes aventures.

És més agraït el públic infantil i juvenil que el públic adult? És a dir, trobes més emocionant la reacció dels nins quan llegeixen o escolten els teus contes o la dels pares?

Jo crec que el públic infantil i juvenil són molt més agraïts que els adults, encara que s’ha de dir que ho demostraran d’una altra manera molt més especial, a través del llenguatge no verbal: per mi la major satisfacció es veure aquelles caretes innocents, amb les boques obertes endinsant-se tant a dins la pròpia història que es narra, creient que ells en són els vertaders protagonistes. És el major agraïment i reconeixement que et poden fer. Ni les paraules més boniques del món poden substituir aquesta emoció que es sent.

Encara que he de dir que hi ha molts d’adults que et demostren admiració envers l’obra que has creat i també et reconforta després de la tasca feta.

Per què t’ha interessat la literatura infantil? Trobes que a la literatura per a adults li manca innocència, fantasia, sobren autors, és menys complicada…?

La literatura per infants crec que m’ha interessat degut a la meva feina, ja que el que sento envers els infants i tot el món que els envolta és passió, ja que s’ha de sentir alguna cosa especial dins teu per poder passar-te el dia envoltat de petits ullets que et miren amb curiositat esperant amb impaciència la propera activitat.

He llegit alguna vegada entrevistes a autors de gènere adult que expliquen que han intentat escriure per a infants i ha estat l’encarrec més difícil que mai els hi hagin fet. Jo crec que ja és una cosa més seriosa, amb menys temps per dedicar a la fantasia i al món de la imaginació. Amb una temàtica que sempre gira al mateix entorn sense tenir-hi cabuda determinats temes.

Trobes que en general la gent llegeix suficient? O està massa “ocupada” per llegir?

És una bona pregunta i la veritat és que aquests dies he estat pensant bastant amb aquest tema perquè cada vegada la gent dedica menys temps a seure en un lloc tranquil i gaudir amb un llibre. Això suposo que és per culpa de la societat actual. No hi ha un moment per fer-ho, com molt bé diu la pregunta, està massa ocupada per dedicar-si.

A més, actualment també hi ha una gran quantitat de maneres d’oci i temps lliure que res tenen a veure amb la lectura i que es fomenten més que aquesta.

Penso que abans la gent llegia més i dedicava el seu temps lliure a aquesta passió, sense estar pendents del temps, que sempre corre a contra nostra, i gaudien amb els llibres i les aventures que amaguen.

Per altra banda he de dir que aquests dies que he pogut estar a la Llibreria “Ull Viu” he vist que hi ha més gent de la que em pensava que compra llibres i els hi agraden, però després es veu que és gairebé la mateixa gent que ve a buscar novetats i altres llibre per llegir.

Trobes que se dóna la importància que es mereix a la literatura en general? És suficient el que es fa o trobes que s’haurien de fer moltes més coses? (ajudes, concursos, trobades, lectures públiques, programes d’educació…)

Jo crec que no se li dóna la importància que es mereix a la literatura en general. S’ha de tenir en compte que quan surt un llibre que promet èxits de ventes (diners) sí que en fan bastanta publicitat, però només una petita temporada i després s’esvaeix i ja no se’n torna a parlar més.

…ja que la ràdio funciona tan bé a Pollença, podria ser interessant fer un programa de contacontes per als més petits de manera radiofònica…

Per això jo crec que és necessari començar a realitzar des de les entitats públiques o iniciatives privades diverses activitats per tal de fomentar la literatura. Són molt interessants les lectures públiques, presentacions de publicacions, encara que no siguin pròpies del municipi, formar grups de lectura on es pugui comentar el llibre que tots els participants llegeixen i d’aquesta manera trobar diferents punts de vista.

També seria interessant fer la següent proposta: crear unes reunions o trobades períodiques on informar de diferents llibres, novetats més recents i fer-ne recomanacions amb petites ressenyes per tal de despertar l’interès dels lectors, tant de manera presencial com a través d’internet o petites publicacions, o fins i tot fer una petita secció al “Punt Informatiu” dedicat a aquesta temàtica.

Per altra banda també hi ha un sector de la població que s’hauria d’estirar una mica cap a la literatura: són els infants i adolescents. Cal dir que abans a Pollença cada dissabte s’oferien contacontes per als més petits, una bona manera per apropar-los a la literatura i d’alguna manera engrescar-los i fer-los comprendre que darrera les tapes d’un llibre s’amaguen moltes aventures.

Una altra proposta que m’agradaria fer des d’aquí seria que ja que la ràdio funciona tan bé a Pollença, podria ser interessant fer un programa de contacontes per als més petits de manera radiofònica, així sense el suport visual al qual estan tan acostumats, s’ajuda a desenvolupar la imaginació i la fantasia.

A part també es podria fer alguna cosa si bé no igual similar als contacontes per infants, com recitals de poesia, entre altres. A més, també, i no és per criticar el sistema educatiu, penso que les lectures obligatòries que fan moltes vegades no s’adapten als seus gustos literaris i cauen en la trampa de l’avorriment envers la lectura.

De quina de les teves obres estàs més contenta? De quina obra has tengut més reaccions positives i comentaris?

La veritat és que ho estic de dues. La primera que vaig fer, “Viatge a l’indret dels somnis”, la veritat és que em vaig sorprendre a mi mateixa en veure els resultats, pensava que no seria capaç d’imaginar tot aquell món que apareix a la història.

L’altre de la qual també n’estic satisfeta i que hi ha gent que m’ho ha dit diverses vegades és d’una altra que va sortir a una edició de “Contes per anar a dormir” anomenada: “Sasa Hai”. Per aquesta vaig deixar de banda tot el referent a la fantasia per explicar la realitat d’un país que em fascina: India.
La història ens conta l’adopció d’una nina que ha hagut de ser abandonada pels seus pares per no poder donar-li tot el que es mereixia i veure com des de l’altra banda de l’oceà hi ha uns pares que esperen amb impaciència l’arribada d’aquell infant tan desitjat i una simple telefonada canvia el curs de les seves vides.

Com és el procés a l’hora d’escriure? Surten idees espontàniament a qualsevol lloc i moment, agafes idees de la vida i el món que t’envolta, la història es va fent (com deia Unamuno) mentre escrius i ni el mateix autor sap el que vendrà…?

El procés d’escriure que faig servir és el següent: normalment em surten idees de manera espontània a qualsevol lloc, perquè si dic “he d’escriure alguna cosa ara”, és impossible. Ha de ser quasi sense adonar-me que s’encen la bombeta de les idees i després va sorgint durant el transcurs d’escriptura, ja que al principi no se ni cap a on anirà ni com acabarà. Simplement tinc una idea bàsica i a partir d’aquesta vaig estirant els fils per aconseguir que sigui una història amb totes les parts que li pertoquen.

A la gent que vol començar li diria que no es rendeixi mai, que sempre segueixi mirant endavant, sempre el “no” el tenim i s’ha de lluitar sigui com sigui per obtenir el “sí”.

Llegeixes molt? Quins tipus de llibres t’agrada a tú llegir? Que estàs llegint darrerament?

La veritat és que m’agrada molt llegir i ho faig bastant, encara que he de reconèixer que m’agradaria tenir més temps per dedicar-mi, però entre unes coses i les altres esdevé impossible.

Els llibres que m’agraden són aquells que et deixen conèixer altres cultures i maneres de viure. Som gran admiradora d’Asha Miró. He llegit tots els seus llibres i la veritat és que els trobo molt encertats i de gran bellesa.

També m’agrada bastant la novel·la històrica, de tipus: “Els pilars de la Terra”; entre d’altres. Igualment els clàssics, com: “Orgullo y prejuicio”, “Cumbres borrascosas”…

També m’agrada llegir algunes de les novetats que van sortint. Els best sellers, com: “L’ombra del vent”, d’entre altres.

Ara estic llegint un llibre de Javier Moro anomenat “Pasión India”, ja que Índia és un lloc el qual me desperta gran curiositat, i espero algun dia poder-hi anar. A part que aquest autor també m’agrada bastant, ja vaig llegir “El pie de Jaipur” perquè ens el varen fer llegir a la universitat i me va agradar molt, el recomano a tothom, dóna molt per pensar.

De quina manera relaciones el món de l’escriptura amb el teu paper de mestra?

Crec que el món de l’escriptura està molt relacionat amb el meu paper de mestra, sempre ajuda a l’hora de treballar i haver de fer determinades coses. Un suport escrit dóna molt de joc i tenir la facilitat o experiència per poder escriure-ho és de gran importància i ajuda.

Tenir el que necessites sense haver de buscar d’un lloc a l’altre fins a trobar el que més s’ajusta de vegades és un problema però si s’està dins aquest món, les facilitats són més. Per tant la relació és enorme i crec que encara n’hi hauria d’haver més.

Quins suggeriments i idees donaries a algú que vol començar a escriure i arribar a que es publiquin les seves obres?

Molta paciència primer de tot, ja que és un món una mica lent. No portes el llibre a l’editorial i en dos dies el tens a les teves mans, i menys en una editorial petita com és la que a mi m’ha publicat. Però abans d’arribar a l’imprenta ha de passar per moltes mans: correctors, maquetació… i també esperar a la cua perquè normalment hi ha molts d’altres llibres abans que el teu i altres comandes i per això abans de res, paciència.

Després també recomano fer-ho, és una gran il·lusió quan veus el teu llibre a un aparador de llibreria.
I finalment que no es rendeixi mai, que sempre segueixi mirant endavant, sempre el “no” el tenim i s’ha de lluitar sigui com sigui per obtenir el “sí”.

Quins premis i reconeixements has obtingut fins ara?

Els reconeixements que he obtingut fins ara han estat l’oportunitat de poder participar durant aquests anys que s’ha fet el certàmen literari “Contes per anar a dormir” que, la veritat, és que ho he fet cada any. Després també em vaig presentar a un concurs “Pròleg afegit”, organitzat per: “joescric.com”, consistent en què cada participant havia de fer un pròleg del llibre que més li hagués agradat i d’alguna manera ens hagués canviat alguna cosa. Em vaig engrescar en aquest petit projecte i en vaig obtenir uns bons resultats.

Si la teva vida fos un conte, diries que…

Si la meva vida fos un conte no se massa bé com el definiria. A vegades un conte fantàstic, d’altres un d’aquells carregats de sorpreses i coses que mai t’esperes, d’altres dies completament normals, com un conte realista i, repassant la vida més quotidiana, altres carregats d’emocions. No se massa bé, suposo que depén del dia i dels aconteixements que s’hi van afegint!