Edició de les obres guanyadores dels Premis Pollença de Literatura 2007
S’han presentat les edicions corresponents a les obres guanyadores de la passada convocatòria dels Premis Pollença de Literatura 2007, Ocell de mar endins d’Annabel Cervantes en la modalitat de narrativa, i Postals de cendres d’Hilari de Cara en la modalitat de poesia, que ja podreu trobar a les llibreries per Sant Jordi.
Annabel Cervantes
Annabel Cervantes va néixer a Barcelona l’any 1969 i és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Actualment viu a Castelldefels (Barcelona). L’any 1999 va guanyar el primer premi de narrativa breu Sant Jordi de Castelldefels amb el relat L’harmònica de vidre. L’any 2000 va guanyar el primer premi de narrativa Sant Jordi de Begues amb L’informe del cartògraf. Va ser finalista, l’any 2001, al concurs de narrativa Mercè Rodoreda de Molins de Rei i el 2002 obtingué el tercer premi al mateix concurs, amb el conte El jardí de l’Aixa. L’any 2004 va guanyar el primer premi al concurs de narrativa Mercè Rodoreda, de Molins de Rei, amb el relat Qualsevol diumenge, esports d’aventura. Les tres últimes narracions van ser editades per Publicacions Abadia de Montserrat, juntament amb les altres guanyadores i finalistes. Darrerament, ha fet el salt de la narrativa breu a la novel·la, amb la voluntat de continuar obrint-se camí pel món de la ficció literària. Nous relats i un projecte de novel·la avalen aquest ànim.
Amb Ocell de mar endins, el jurat ha premiat una novel·la d’eficàcia narrativa, que es fa llegir amb amenitat per tot tipus de públic. El lector seguirà amb interès la trobada de dos personatges singulars: una dona que ha de fer treball social per recuperar la custòdia dels seus fills i un malalt terminal de sida, de caràcter intempestiu i amb un passat fosc al darrere. El relat combina bé el fons intimista amb una trama, de ribets melodramàtics, que explora el mercat internacional de l’art. La mesurada utilització de l’espai – des del degradat barri de Sant Cosme fins al perdut bucolisme del Delta del Llobregat – és un altre dels encerts de la novel·la.
Hilari de Cara
Hilari de Cara és catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles, doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha efectuat nombroses traduccions i actualment està treballant en L’home envaït, [L’uomo invaso] Buffalino, per a El Gall Editor, de l’italià al català; El Pont, [The Bridge] Hart Crane, de l’anglès al català, i Quaderns de Voronez, Osip Mandelstam, en col·laboració amb Anna Voloixenko, del rus al català. D’entre les seves publicacions destaquen: Absalom, El Gall Mallorca, 2006. Premi Josep Maria Llompart (Cavall Verd) de la AELC 2007. Premi de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) i Barcelona FC a un dels Onze Millors Llibres del 2007; Bolero, Barcelona, Quaderns Crema, 1998; Poemes (1985-1991) Mallorca, El Turó, 1998 (segona edició corregida i modificada dels “L’Espai del senglar” i de “Quaderns d’Es Llombards”); Quaderns d’Es Llombards, Mallorca, El Turó, 1991. A més, compta amb alguns poemes publicats a diverses antologies i volums. És editor i director de la Col·lecció Varoic de l’Editorial Documenta Balear, de Mallorca.
Postals de cendres avala una de les veus més profundes i suggeridores aparegudes els darrers anys dins l’àmbit de les lletres catalanes, i no fa més que confirmar una trajectòria dotada d’una coherència impecable. Aquestes postals del títol fan referència a un lloc molt concret, tant físic com espiritual, i perfilen l’itinerari personal del poeta on mescla, sempre fent gala d’un to discursiu molt mesurat, imatges brillants i precises. És un poemari on no es fa cap concessió a la banalitat: el poeta erigeix un monument a les paraules conscient que aquestes el redimeixen d’una realitat poc plaent i traïdora. Postals de cendres, és veritat, però cal cercar en les cendres aquella au fantàstica, que és la veu del poeta, per veure-la ressorgir, plomatge intacte tot i la malenconia, sempre cap a empreses més altes.






