Philip Newman: Fill Adoptiu de Pollença
Philip Newman, Fill Adoptiu de PollençaPer tal d’apreciar i conèixer millor al fundador del Festival de Música de Pollença, reproduïm a continuació unes notes biogràfiques.
Philip Newman (Manchester, 1904 – Mallorca 1966) va néixer el 12 de maig de 1904. El seu pare, Harris Newman, va ser un dels millors cantants del seu temps, dotat tant per a la música com per al cant.
Philip, la seva germana Pearl i el seu germà Montague varen estar en contacte amb la música des de molt nins. Pearl va estudiar cant al Conservatori de Brusel·les, i es convertí després en cantant de cabaret. Però va deixar la seva carrera per a ocupar-se de la seva mare quan aquesta va caure malalta. Montague fou també molt bon violinista, que continuà oferint concerts en la seva cadira de rodes després de sofrir un tràgic accident de cotxe. Realment els Newman foren una família amb molt talent musical.
El jove Philip Newman va entrar en el Manchester College of Music per estudiar amb el gran pedagog de violí rus Adolf Brodsky. El 1924 Brodsky va recomanar a Newman que anàs al Conservatori de Brusel·les per estudiar amb Albert Zimmel, ajudant d’Eugène Ysaÿe. Després de tan sols un any, va obtenir el Primer Premi de Violí amb honors i distincions tocant el difícil Concert per a violí en fa#M de Heinrich Wilhelm Ernst. Durant aquest temps a Brusel·les també estudià amb els violinistes Henri van Hecke i César Thomson.
Durant aquella època es féu amic d’Antonie, el fill d’Eugène Ysaÿe, qui va demanar a Newman que interpretàs la Sonata número 4 de Ysaÿe per al seu pare, però Newman s’hi va negar, dient que no es veia preparat per tocar davant qui, des de molt jove, havia considerat el violinista suprem. Sis anys després, Antonie es convertiria en el manager de Philip Newman.
Per raons que possiblement mai no arribarem a saber, Philip Newman no optà mai per dur una vida de violinista de concerts internacional, sinó que va escollir seguir estudiant sempre. Pensava tal vegada que no estava preparat o que no era suficientment bo?
Estudià a Berlín entre 1928 i 1932 amb Willy Hess, el violinista alemany més destacat del moment i alumne del gran Joseph Joachim. Amb ell aprengué un estil diferent al de l’escola belga, del qual Newman n’era un clar exponent.
El 1931 Newman fou a visitar Ysaÿe a casa seva. Ysaÿe s’estava morint. Les darreres notes que va escoltar foren les de Philip Newman al violí, i les darreres paraules que va pronunciar anaven també dirigides a ell: “Esplèndid…. però el final… un poc ràpid…”.
El primer recital important que Philip Newman oferí va tenir lloc a la seva terra natal, Manchester, a mitjans de 1920, encara que el seu primer gran concert fou a Ostend, on interpretà el Concert per a violí de Beethoven.
El 1937 Philip Newman començà a formar part com a jurat del Concurs Musical Internacional Reina Isabel, que va reemplaçar el Concurs de Violí Ysaÿe. Durant bastants anys Newman fou també membre del jurat del Concurs de Violí Txaikovsky de Moscou, juntament amb altres jutges col·legues seus com el violinista Joseph Szigeti, Yehudi Menuhin, Zino Francescatti, Henryk Szeryng, Leonid Kogan, Ricardo Odnoposoff, David Oistrakh, Andre Gertier, Isaac Stern, Aaron Rosand, Maurice Raskin, Michael Rabin i Lola Bobesco.
El 1937 començà a relacionar-se amb la reina Isabel de Bèlgica (la reina Isabel de Baviera), i arribà a ser el seu professor personal de violí. La reina donà a la música molta importància al llarg de la seva vida, tanta que, el 1964, estava rodejada dels músics més importants del moment: Pau Casals, Stravinsky, Schweitzer i Philip Newman.
La reina Isabel assistia a la majoria dels concerts de Philip Newman. En una ocasió, li va regalar un arc d’or fet per Francois Tourte, un dels millors fabricants d’arcs a nivell mundial.
La seva llarga relació amb la reina Isabel finalitzà quan ella morí el 1965 a l’edat de noranta anys. Newman va sentir profundament la pèrdua d’una amiga, col·lega musical i mecenes tan propera, amb la qual després de gairebé trenta anys havia compartit tants moments i esdeveniments musicals.
El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Newman es va refugiar a Portugal. Fou professor de violí a l’Acadèmia Nacional de Música de Lisboa. Durant la seva llarga estada en aquesta ciutat organitzà i promogué concerts benèfics, entre ells nombrosos concerts per a la Creu Roja Internacional.
Aquest mateix any adquirí un Guarnerius del Gesu datat el 1741. Molts anys abans Ysaÿe havia pensat també en comprar aquest mateix violí, que està considerat com un dels millors que existeixen, tant pels experts com pels intèrprets.
Durant els anys que va durar la Guerra, Philip Newman dedicà molt temps a oferir concerts als refugiats, i més endavant, concerts per a la gent menys privilegiada d’Àfrica.
El 1950 deixà Portugal per recórrer Anglaterra, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Alemanya. Durant aquesta gira, Newman rebé els millors elogis possibles, tant dels crítics com dels seus col·legues músics, qui consideraven que estava a la mateixa alçada que els grans mestres que l’havien precedit.
El 1954 accedí a oferir 28 concerts en el Congo Belga i a Angola. Just abans de tancar aquesta gira, rebé la notícia de la mort del seu pare. Estava destrossat, però malgrat tot, continuà la gira tal i com estava planificada. Quan tornà a Europa, es va unir al seu vell amic Pau Casals per tocar en el concert d’obertura del Festival de Prades (avui conegut com el Festival Pau Casals de Prades.)
El Festival de Pollença (Mallorca), fou fundat per Philip Newman el 1962, i es convertí en l’activitat a la qual dedicà més temps durant aquella època. Els millors artistes aparegueren amb ell durant els concerts del festival. En el programa d’un dels festivals coincidiren Ruggerio Ricci, Pierre Fournier i Friedrich Guida.
El darrer concert de Philip Newman va tenir lloc el 4 de setembre de 1966 en el Festival de Pollença, i la darrera peça musical que va interpretar fou a petició d’un periodista aquella mateixa nit: El Recitativo i Scherzo capricho de Kreisler.
Newman morí d’un atac de cor a la seva habitació de l’hotel a Mallorca el 23 de novembre de 1966, un any després de la seva estimada amiga la reina Isabel, i mentre s’estava plantejant una gira per la Unió Soviètica.
Philip Newman fou un gran violinista, amb un extraordinari talent per al seu instrument. Durant tota la seva carrera rebé nombrosos honors i premis, i fou admirat per altres violinistes que decidiren portar una carrera musical molt més pública que ell. Quan morí, molts dels seus amics i col·legues, entre els quals n’hi havia dels més importants del món, anaren al seu funeral per retre-li homenatge.
Un bust de Philip Newman, fet pel seu amic el Dr. Alfonso Jaume el 1966 poc després de la seva mort, presideix avui l’entrada al Claustre del Convent de Sant Domingo, lloc on se celebra cada any el Festival de Música de Pollença, a Mallorca.
També hi ha una reproducció de la seva mà devora una màscara de la seva cara exposada a l’entrada del recinte del Festival, i un carrer proper duu el nom de Philip Newman en honor seu, i el reconeix com a Fill Adoptiu de Pollença. La placa, que es pot veure a la foto, posa: Calle Philip Newman, Hijo Adoptivo.
Tret de la biografia sobre Philip Newman de l’historiador Cheniston K. Roland, 1997.
Traducció de Cultura Pollença.
Assessorament lingüístic per Teresa Cànaves.
Acabo de encontrarme casualmente con esta página y quiero contarles una experiencia personal que tuve el honor de vivir con el Sr. Newman ya que le conocí:
Espero que se entienda que lo único que pretendo es simplemente contar una anécdota con absoluto respeto hacia el Sr. Newman, por lo que pueda tener de curioso para todos los admiradores que pudieran leer estas líneas.
Primero quisiera contar lo que en realidad era inconsciencia, locura o travesura de un niño de 14 años totalmente irresponsable …Yo tuve en mis manos el violín del Sr.Newman y me atreví a “rascar” sus cuerdas para escuchar sus sonidos, me ponía delante del espejo y me lo colocaba cual concertista famoso , claro esta que lo hacia cuando el Sr.Newman estaba ausente de su habitación, ya que lógicamente no quería que nadie lo tocara, pero eran juegos y travesuras del niño que fui .Afortunadamente para el violín y para mi, nunca nunca paso nada.
Me ha sorprendido leer que el señor Newman murió en la habitación del hotel ya que siempre creí que este dato solo lo sabíamos los que en el trabajábamos .Siempre se nos dijo que si alguien preguntaba, debíamos decir que murió en la ambulancia de camino al hospital .Ahora ya de mayor entiendo el porque (sigo trabajando en la hosteleria y la consigna sigue siendo la misma en estos casos)
Si, el SR. Newman era un cliente de “larga estancia” y murió en la habitación del hotel en el que estaba hospedado. Se trataba concretamente del Hostal San Luis que estaba en la calle Veri Nº 9 de Palma, no puedo recordar el Nº de la habitación, pero podría ser la 312 .El hotel ya no existe y por eso lo digo, ya que a estas alturas no creo que pueda molestar a nadie.
Tuve el inmenso honor y privilegio de que el Sr. Newman me dedicara algunas notas de violín ¡solo para mí! , eran piezas de música popular mallorquina, sin duda para que yo pudiera entender algo, excepto en una ocasión, que me dijo,”siéntate y dime si te gusta esta música”, Tocó algo que tristemente no se lo que era y cuando acabó, no me preguntó si me había gustado.Creo que mi cara se lo dijo todo, recuerdo que me emociono, que me entraron escalofríos .El me sonrió y me dio una palmadita en la espalda.
El Sr. Newman bebía agua de Vichy Catalán y siempre me daba el dinero para que le comprara dos botellas, lo que sobraba siempre me lo daba de propina .El día antes de su muerte me había dado dinero (15 Pts) para que le trajera el agua, pero cuando fui al hotel ya se lo habían llevado de allí .Fue algo muy triste para mi, solo era un niño, tenia 14 años. Yo, era el botones de hotel
Joan Serra
PD. El recuerdo que tengo de el, es el de un hombre muy simpático y alegre
Yo soy otro privilegiado, yo tenía unos trece años y durante las vacaciones de verano y todos los fines de semana de los dos años que pasé ayudando en una tienda de comestibles (Ca´n Teresa) de Pollença, le subía la cesta de la compra a su casa dos veces por semana, ya que el Sr, Newman no podía cargar peso por no dañar su pulso.
Después de colocar la compra en la nevera me traía una coca-cola porque solia llegar sudado por lo empinado que era el camino a su casa, en “El Calvario”. Después me hacía sentar y se ponía a tocar algo para mí y además me daba una propina. (5 pesetas)
Mis abuelos vivían cerca de su casa y con el tiempo hicieron un poco de amistad por lo que el Sr. Newman no tenía ningún reparo en pedirle un poco de sal si llegaba el caso, me apreciaba mucho y un buen día me hizo un pase de puño y letra con su firma para asistir a los conciertos del Convento de Santo Domingo, lo que más siento es que con el paso del tiempo este apreciado pase se me perdió sin ser nunca usado.
Recuerdo muy bien el día que trajeron a Pollença el primer piano de cola para los conciertos que se preparaban en Pollensa. Era el principio de los festivales. Se hizo una pequeña fiesta en un chalet en “La Font”, el Sr Neuman se sintió un poco defraudado por el poco caso que se le hizo, yo ayudé a servir el refresco.
Llegó el día del primer concierto y tuve el honor de acompañar al Sr. Newman con la Sra. Condesa de Boirruvrai (creo se se escibía así) y en su coche, que vivía en la misma casa (no sé que relación tenían). El chofer fué Perantoni “Juan Mas” (los Pollensines ya saben quien era,) y al llegar al convento, engalanado con las mejores vestiduras que me hacía mi madre,
eché a andar hasta el altar y allí se lo entregué.
Era una persona muy sencilla y muy humanitaria, alegre y cariñosa, tengo un bonito recuerdo de esta etapa de mi niñez.
Llorenç Cladera Serra