Philip Newman: Fill Adoptiu de Pollença
Philip Newman, Fill Adoptiu de PollençaPer tal d’apreciar i conèixer millor al fundador del Festival de Música de Pollença, reproduïm a continuació unes notes biogràfiques.
Philip Newman (Manchester, 1904 – Mallorca 1966) va néixer el 12 de maig de 1904. El seu pare, Harris Newman, va ser un dels millors cantants del seu temps, dotat tant per a la música com per al cant.
Philip, la seva germana Pearl i el seu germà Montague varen estar en contacte amb la música des de molt nins. Pearl va estudiar cant al Conservatori de Brusel·les, i es convertí després en cantant de cabaret. Però va deixar la seva carrera per a ocupar-se de la seva mare quan aquesta va caure malalta. Montague fou també molt bon violinista, que continuà oferint concerts en la seva cadira de rodes després de sofrir un tràgic accident de cotxe. Realment els Newman foren una família amb molt talent musical.
El jove Philip Newman va entrar en el Manchester College of Music per estudiar amb el gran pedagog de violí rus Adolf Brodsky. El 1924 Brodsky va recomanar a Newman que anàs al Conservatori de Brusel·les per estudiar amb Albert Zimmel, ajudant d’Eugène Ysaÿe. Després de tan sols un any, va obtenir el Primer Premi de Violí amb honors i distincions tocant el difícil Concert per a violí en fa#M de Heinrich Wilhelm Ernst. Durant aquest temps a Brusel·les també estudià amb els violinistes Henri van Hecke i César Thomson.
Durant aquella època es féu amic d’Antonie, el fill d’Eugène Ysaÿe, qui va demanar a Newman que interpretàs la Sonata número 4 de Ysaÿe per al seu pare, però Newman s’hi va negar, dient que no es veia preparat per tocar davant qui, des de molt jove, havia considerat el violinista suprem. Sis anys després, Antonie es convertiria en el manager de Philip Newman.
Per raons que possiblement mai no arribarem a saber, Philip Newman no optà mai per dur una vida de violinista de concerts internacional, sinó que va escollir seguir estudiant sempre. Pensava tal vegada que no estava preparat o que no era suficientment bo?
Estudià a Berlín entre 1928 i 1932 amb Willy Hess, el violinista alemany més destacat del moment i alumne del gran Joseph Joachim. Amb ell aprengué un estil diferent al de l’escola belga, del qual Newman n’era un clar exponent.
El 1931 Newman fou a visitar Ysaÿe a casa seva. Ysaÿe s’estava morint. Les darreres notes que va escoltar foren les de Philip Newman al violí, i les darreres paraules que va pronunciar anaven també dirigides a ell: “Esplèndid…. però el final… un poc ràpid…”.
El primer recital important que Philip Newman oferí va tenir lloc a la seva terra natal, Manchester, a mitjans de 1920, encara que el seu primer gran concert fou a Ostend, on interpretà el Concert per a violí de Beethoven.
El 1937 Philip Newman començà a formar part com a jurat del Concurs Musical Internacional Reina Isabel, que va reemplaçar el Concurs de Violí Ysaÿe. Durant bastants anys Newman fou també membre del jurat del Concurs de Violí Txaikovsky de Moscou, juntament amb altres jutges col·legues seus com el violinista Joseph Szigeti, Yehudi Menuhin, Zino Francescatti, Henryk Szeryng, Leonid Kogan, Ricardo Odnoposoff, David Oistrakh, Andre Gertier, Isaac Stern, Aaron Rosand, Maurice Raskin, Michael Rabin i Lola Bobesco.
El 1937 començà a relacionar-se amb la reina Isabel de Bèlgica (la reina Isabel de Baviera), i arribà a ser el seu professor personal de violí. La reina donà a la música molta importància al llarg de la seva vida, tanta que, el 1964, estava rodejada dels músics més importants del moment: Pau Casals, Stravinsky, Schweitzer i Philip Newman.
La reina Isabel assistia a la majoria dels concerts de Philip Newman. En una ocasió, li va regalar un arc d’or fet per Francois Tourte, un dels millors fabricants d’arcs a nivell mundial.
La seva llarga relació amb la reina Isabel finalitzà quan ella morí el 1965 a l’edat de noranta anys. Newman va sentir profundament la pèrdua d’una amiga, col·lega musical i mecenes tan propera, amb la qual després de gairebé trenta anys havia compartit tants moments i esdeveniments musicals.
El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Newman es va refugiar a Portugal. Fou professor de violí a l’Acadèmia Nacional de Música de Lisboa. Durant la seva llarga estada en aquesta ciutat organitzà i promogué concerts benèfics, entre ells nombrosos concerts per a la Creu Roja Internacional.
Aquest mateix any adquirí un Guarnerius del Gesu datat el 1741. Molts anys abans Ysaÿe havia pensat també en comprar aquest mateix violí, que està considerat com un dels millors que existeixen, tant pels experts com pels intèrprets.
Durant els anys que va durar la Guerra, Philip Newman dedicà molt temps a oferir concerts als refugiats, i més endavant, concerts per a la gent menys privilegiada d’Àfrica.
El 1950 deixà Portugal per recórrer Anglaterra, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Alemanya. Durant aquesta gira, Newman rebé els millors elogis possibles, tant dels crítics com dels seus col·legues músics, qui consideraven que estava a la mateixa alçada que els grans mestres que l’havien precedit.
El 1954 accedí a oferir 28 concerts en el Congo Belga i a Angola. Just abans de tancar aquesta gira, rebé la notícia de la mort del seu pare. Estava destrossat, però malgrat tot, continuà la gira tal i com estava planificada. Quan tornà a Europa, es va unir al seu vell amic Pau Casals per tocar en el concert d’obertura del Festival de Prades (avui conegut com el Festival Pau Casals de Prades.)
El Festival de Pollença (Mallorca), fou fundat per Philip Newman el 1962, i es convertí en l’activitat a la qual dedicà més temps durant aquella època. Els millors artistes aparegueren amb ell durant els concerts del festival. En el programa d’un dels festivals coincidiren Ruggerio Ricci, Pierre Fournier i Friedrich Guida.
El darrer concert de Philip Newman va tenir lloc el 4 de setembre de 1966 en el Festival de Pollença, i la darrera peça musical que va interpretar fou a petició d’un periodista aquella mateixa nit: El Recitativo i Scherzo capricho de Kreisler.
Newman morí d’un atac de cor a la seva habitació de l’hotel a Mallorca el 23 de novembre de 1966, un any després de la seva estimada amiga la reina Isabel, i mentre s’estava plantejant una gira per la Unió Soviètica.
Philip Newman fou un gran violinista, amb un extraordinari talent per al seu instrument. Durant tota la seva carrera rebé nombrosos honors i premis, i fou admirat per altres violinistes que decidiren portar una carrera musical molt més pública que ell. Quan morí, molts dels seus amics i col·legues, entre els quals n’hi havia dels més importants del món, anaren al seu funeral per retre-li homenatge.
Un bust de Philip Newman, fet pel seu amic el Dr. Alfonso Jaume el 1966 poc després de la seva mort, presideix avui l’entrada al Claustre del Convent de Sant Domingo, lloc on se celebra cada any el Festival de Música de Pollença, a Mallorca.
També hi ha una reproducció de la seva mà devora una màscara de la seva cara exposada a l’entrada del recinte del Festival, i un carrer proper duu el nom de Philip Newman en honor seu, i el reconeix com a Fill Adoptiu de Pollença. La placa, que es pot veure a la foto, posa: Calle Philip Newman, Hijo Adoptivo.
Tret de la biografia sobre Philip Newman de l’historiador Cheniston K. Roland, 1997.
Traducció de Cultura Pollença.
Assessorament lingüístic per Teresa Cànaves.
