Pollensa, Mallorca

Portada de Rastres de sàndal

La meva aportació a aquesta secció serà aquesta vegada una mica diferent a les altres, ja que enlloc de parlar d’un grapat de llibres que han format part de la meva vida, m’agradaria parlar només d’un, un llibre que per mi és molt especial perquè vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’autora, Asha Miró, i descanviar un parell de paraules juntament amb una petita dedicatòria que em va escriure: “Per totes les fronteres traspassades i les que encara t’esperen, amb la il·lusió de compartir aquesta història entre la ficció i la realitat”.

Per aixo vaig haver d’anar fins a Barcelona, una data assenyalada al calendari, 23 d’abril, Sant Jordi. La veritat és que Barcelona es transforma. Tota la Rambla deixa el seu encant quotidià per convertir-se en una gran llibreria ambulant on es pot trobar fins i tot l’inimaginable amb el que fa a títols de llibres.

Allà hi havia Asha Miró, sota un sol resplandent, disposada a signar exemplars de la seva darrera novel·la amb un gran somriure als llavis, demostrant l’il·lusió amb que ho feia.

El llibre que presentava era Rastres de sàndal.

Rastres de sàndal

Una novel·la que travessa tres continents.
Asha Miró i Anna Soler-Pont

Tot el que envolta Rastres de sàndal està carregat de simbolisme i certa màgia captivadora. Olorant les pàgines del llibre es pot percebre la flaire del sàndal, que dóna nom a la història, aroma tan peculiar de l’Índia, que t’embriaga, transportant-te a la cultura i tradició hindú i que ens ubica de manera molt clara al que pot passar entre les seves pàgines, els escenaris… envoltant l’estança d’un taronja pàl·lid trencat només per els cridaners colors dels saris de les dones que feinegen amunt i avall, acompanyades de criatures que corren al seu voltant rient alegrement, encara que no sempre sigui de la mateixa manera.

Rastres de sàndal és una novel·la en la qual s’entrecreuen tres històries que ocorren de manera gairebé paral·lela en diferents indrets del món: Bombai i Addis Abeba, i que trenta anys més tard, les vides dels nostres protagonistes coincidiran, per la qual cosa, encara ens demostra de manera molt clara que els destins de les persones es troben escrits amb una tinta invisible en un gran llibre, guardat amb recel per els éssers més callats del món, ja que mai podem conèixer que ens esperarà en el futur i en moltes ocasions perquè fèiem determinades coses ni tampoc a qui ens podem arribar a creuar en el nostre camí de la vida.

Tres històries completament diferents, protagonitzades per personatges amb unes característiques pròpies: la Muna, una nena òrfena amb un desig molt especial, la Sita, que degut a les circumstàncies de la vida es troba a un orfenat en el qual viu acompanyada d’altres infants amb la mateixa situació que ella, i en Solomon, que, d’un dia per l’altra, la seva vida experimenta un canvi radical sense comprendre massa bé on arribarà.

La història de la Sita es molt similar a la que va viure Asha Miró, una de les autores principals del llibre, ja que els primers records que té de la seva vida són en un orfenat, acompanyada per les monges que intenten que els nins que són allà passin la seva infantesa el millor possible (aquesta història es pot llegir a un altre llibre de la mateixa autora: “La filla del Ganges”).

Tornant altra vegada al fil de la història de Rastres de Sàndal, podem veure que ens mostra una realitat en la qual no s’ha inventant gaire cosa, ja que si es busca en la història d’aquest lloc podem trobar: explotació infantil, abandonament de nenes per no poder pagar en el futur una dot amb la finalitat d’aconseguir un bon marit per a elles, nens que es queden sols i a mercer de persones sense escrúpols, que s’aprofiten de la seva condició d’adults per passar-los per damunt i moltes altres situacions que malauradament encara passen en determinats països.

La veritat és que frissava molt de començar amb la lectura d’aquest llibre, però alguna força estranya em deia que no l’havia de començar perquè per mi tenia tant de valor que em feia pena saber que en algun moment s’acabaria, que ja no podria gaudir de la seva història, per la qual cosa el que volia fer era assaborir cada un dels mots que s’amagaven darrera les tapes del llibre, però una vegada el comences la veritat és qe ja no pots aturar. Les vides dels protagonistes t’absorbeixen de tal manera que és impossible aturar-se.

Quasi sense adonar-me vaig trobar-me a la darrera pàgina del llibre, als agraïments, quedant desconcertada, s’havia acabat, sentia la necessitat de saber més coses sobre les seves vides, saber que seria d’ells d’ara en endavant…

Vertaderament, de la novel·la Rastres de sàndal n’he gaudit de debò i, com ja he dit abans, sembla del tot real, cosa que s’adverteix al principi de la història, i després de veure tot el que ocorre durant el transcurs de la narració, que encara fa més ganes de saber-ne més i d’endinsar-se de nou en les seves vides. Sembla que els protagonistes són coneguts teus des de sempre. A més, les explicacions que es donen són molt clares i explícites.

Esper que tots vosaltres, futurs lectors, pugueu gaudir tant com jo ho he fet amb aquesta novel·la i que desperti en vosaltres tots els sentiments i sensacions tal i com ho ha fet en mi.

Bona lectura.
Núria Bordoy

Rastres de sàndal
Asha Miró i Anna Soler-Pont
COLUMNA EDICIONS S.A. / 312 pág.