Pollensa, Mallorca

És realment sorprenent i a la vegada místic i poc usual, començar un cicle de concerts d’un festival amb un Rèquiem, o missa prodefunctis; avui en dia això no té importància ja que el que anem a veure i sentir és un espectacle musical per gaudir de la música i de la seva funcionalitat, entre d’altres. El que més crida l’atenció en aquest cas, és que la obra sigui d’un autor poc relacionat amb el món religiós, Verdi.

Etimològicament rèquiem vol dir descans, repòs, i si d’aquest terme en fem la seva aplicació a la música, el que obtenim és un terme compost «Missa de rèquiem», conegut també en llatí amb el nom de «Missa pro defunctis» o «Missa defunctorum»— és un servei litúrgic de la església catòlica romana. La principal funció de la missa és la de pregar per les ànimes dels difunts i té lloc just abans de l’enterrament o en les cerimònies de commemoració o record.

Rèquiem és també el nom de nombroses composicions musicals utilitzades per realçar aquests serveis litúrgics dedicats a la memòria dels morts i al seu record i també en peces de concert. En el seu origen, aquestes composicions musical de rèquiem eren cantades realment durant el servei fúnebre amb cants. Aquest mode d’interpretació, avui dia és molt poc usual.

Giuseppe Verdi, compositor italià romàntic del segle XIX, molt conegut per la seva música del gènere operístic, va dirigir l’estrena del seu rèquiem un 22 de maig de 1874 a l’església de San Marco de Milà. Per aquella ocasió, comptà amb un cor de 120 veus, una orquestra de cent instrumentistes i reconegudes veus solistes com Teresa Sots, Maria Waldmann, Giuseppe Capponi i Armando Maini. Al Festival de Música de Pollença, el proper 4 de juliol de 2008, les veus solistes seran Adriana Marfisi (soprano), Anna Smirnova (mezzosoprano), Josep Calleja (tenor) i Joan Pons (baríton).

Resulta molt interessant definir el Rèquiem de Verdi com la millor de les seves òperes amb el millor dels seus llibrets no sols implica col·locar-te una etiqueta precipitada, sinó també acabar els seus reials mèrits com a obra de devoció d’excepcionals característiques. Per a alguns “és una professió de fe catòlica”; per a altres és un rèquiem insòlit: agnòstic, dramàtic i popular.
Teatralitat i secularitat eren per a l’església preconciliar incompatibles amb l’estil musical apropiat al servei diví. Malgrat, les misses de Palestrina no se conceben sense la influència del madrigal secular, ni les passions de Bach sense l’aportament de l’òpera italiana i les grans misses de Haydn i Mozart sense el seu enquadrament dramàtic, els seus brillants ornaments i els espectaculars Allegri.

Avui en dia, el creixent consens del que gaudeix ha dissipat virtualment els dubtes sobre el valor estètic del Rèquiem de Verdi que -encara que bé característic de l’estil del seu autor- no és més una “òpera en vestidura eclesiàstica” (segons el director Hans von Büllow) que altres expressions sacras dels grans mestres. El text litúrgic de la Missa de Difunts és de per si mateix drama pur i cadascuna de les seves frases té una forta càrrega emocional. En el cas de l’obra de Verdi les paraules llatines s’ajusten amb total eficàcia a la música, la profunda expressivitat de la qual compensa amb escreix certes possibles enganys del tractament tècnic. Cap altre compositor, excepte Berlioz, ha traçat com Verdi un quadre més vívid del Dies Irae ni un més potent que el Rex tremenda majestatis.

Mateu Vila Cerdà
Professor de Música

Festival de Música 2008 de Pollença
Missa de Requiem, de Giuseppe Verdi
Divendres 4 de juliol, 2008 a les 22 h.
Orquestra Simfònica de Balears, Coral Universitat de les Illes Balears i Capella Davídica de Menorca
Director: Nello Santi / Solistes: Adriana Marfisi (soprano), Anna Smirnova (mezzo), Joseph Calleja (tenor) i Joan Pons (baríton)
Claustre del Convent de Sant Domingo de Pollença
Agenda de concerts del Festival »

Més informació sobre Giuseppe Verdi »
Més informació sobre Requiem de Verdi » (anglès)
Més informació sobre el Festival de Música de Pollença »