Entre el 23 d’octubre de 2009 i el 10 de gener de 2010 es pot visitar al Convent de les Germanes dels Sagrats Cors de Pollença l’exposició “Guillem Cifre de Colonya. Vida, obra i llegat“, una mostra organitzada conjuntament entre el Museu de Pollença i l’Àrea de Cultura de l’ajuntament que ret homenatge a aquest il·lustre personatge.

El guió de l’exposició, articulat en base a diferents eixos temàtics, és obra de Pere Salas, Doctor en Història i gran coneixedor de la figura de Cifre de Colonya. La coordinació s’ha portat a terme a través del Museu de Pollença, que ofereix visites guiades a escoles, instituts i públic en general, previa sol·licitud al mateix museu.

Exposició Any Guillem Cifre de Colonya:
Guillem Cifre de Colonya. Vida, obra i llegat
Inauguració: divendres 23 d’octubre de 2009
Exposició: del 23 d’octubre al 10 de gener de 2010
Lloc: Ca les Monges dels Sagrats Cors (C/ Mallorca, 30 – Pollença)
Horari: de dimarts a diumenge de 10 a 13 h. (dilluns tancat)
Més informació: Museu de Pollença (telèfon: 971 53 11 66)

El proper mes d’octubre de 2009 comença el que serà el XVI Curs d’història de Pollença, que enguany es titula Temps de Sang: Violència i parcialitats durant els segles XVI i XVII. Estarà dedicat a l’estudi i l’anàlisi de la violència dels segles XVI i XVII, amb especial atenció a les parcialitats o bàndols que caracteritzaren aquella època, i les seves manifestacions a Pollença.

Aquest curs està organitzat per Pere Salas Vives, Doctor en Història, i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pollença. Les conferències es faran com sempre en el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya de Pollença.

XVI Curs d’Història de Pollença

Temps de Sang: Violència i parcialitats durant els segles XVI i XVII

El XVII, el temps del Barroc, va ser el segle per excel·lència de la violència a Europa. En primer lloc, violència institucional, que va arrasar el vell continent, la màxima expressió de la qual va ser la Guerra dels Trenta anys acabada amb la Pau de Westfàlia el 1648. Llavors, no pocs mallorquins i pollencins moriren als camps de batalla europeus.

Paral·lelament, continuaren en el Mediterrani els enfrontaments entre turcs i cristians de la monarquia hispànica i d’altres regnes. Les talaies que s’alçaren aquests anys en són testimoni. 

Però més característic encara que aquesta violència “legal” protagonitzada pels exèrcits de l’època, va ser la violència “il·legal”, interna de cada comunitat, que obeïa a causes indígenes i generals.

Pel cas de Mallorca cal parlar en primer terme de lluites de poder entre faccions senyorials dividides entre “Canamunt” i “Canavall”, que varen arrossegar altres parcialitats de la part forana. En essència era una violència organitzada que es manifestà en bàndols, en els quals s’integren famílies i individus, amb l’objectiu de tenir més possibilitats d’aconseguir objectius prefixats.  

Segurament això no era tot. La criminalitat del Barroc obeeix també a causes antropològiques i històriques que caracteritzaven l’Antic Règim. Entre elles l’honor i la venjança, elements substancials d’aquella societat, en uns moments en què encara no existia una autoritat central capacitada per imposar el monopoli de la coerció. 

I, evidentment, també existia una violència social. De pobres i de no tan pobres, que robaven béns, queviures i propietats als més rics o no tan rics.

Per últim, cal parlar, d’una altra violència oficial, exercida en aquest cas per les autoritats contra els individus culpabilitzats per la llei. La justícia havia de ser, abans de res, exemplar i suposar una reafirmació del poder de l’autoritat constituïda. L’exemplaritat del càstig invariablement anava lligat al dany físic –i també moral- que s’exercia sobre el reu. Els cossos esquarterats a l’entrada de les viles eren el símbol més evident de tot plegat. 

Programa

• 9-10-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores.
  Parcialitats i Revolta forana a Pollença
  Guillem Morro Veny, Doctor en Història
• 16-10-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores
  Aspectes militars dels ss. XVI i XVII
  Miquel J. Deyà Bauzà, Doctor en Història
• 17-10-2009 a les 9:30 h. Duració 5 hores
  Visita guiada al Castell de Sant Carles (Palma)
  Jaume Serra i Miquel Deyà
• 23-10-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores
  La problemàtica de les jurisdiccions a l’Antic Règim
  Antoni Planas Rosselló, Doctor en Història del Dret
• 30-10-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores
  Bandejats i bandolers a Mallorca
  Jaume Serra Barceló, Doctor en Història
• 6-11-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores
  Espais sagrats i bandolerisme
  Margalida Bernat Roca, Doctora en Història
• 12-11-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores
  Els anys violents
  Pere Salas Vives, Doctor en Història
• 20-11-2009 a les 20:30 h. Duració 1’5 hores
  Els Domingo “Manescal”: bandejats de Pollença
  Antoni Domingo Pons, Arquitecte i investigador
• 21-11-2009 a les 9:30 h. Duració 5 hores
  Els espais de la violència a Pollença (Vista guiada)
  Antoni Domingo, Joan Torres i Pere Salas

Inscripcions i informació

Les inscripcions al XVI Curs d’Història s’han de fer al Centre Cultural / Biblioteca de Pollença fins dia 8 d’octubre de 2009.

Durada: Del 9 d’octubre al 21 de novembre de 2009
Lloc: Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya
Horari: Divendres a les 20:30 h. i dissabtes (2 sessions) a les 9:30 h.
Organitza: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pollença, Biblioteca i Arxiu Municipal
Preu de la matrícula: 20 euros

El curs gaudirà d’un Certificat Oficial i de Crèdits de Formació Permanent del Professorat (pendent de resolució).

Programa d’actes – Abril 2009

• Dimarts 14 d’abril a les 19 h.
  Recital poètic i ofrena floral
  A la Plaça dels Seglars, Pollença
• Dimecres 15 d’abril a les 20 h.
  Fotografies d’avions i bitllets republicans (exposició)
  Al Museu de Pollença
• Divendres 24 d’abril a les 20 h.
  Presons i judicis franquistes (documental i conferència)
  A càrrec de Manel Suárez
  Al Centre Cultural de Pollença
• Dissabte 25 d’abril a les 11 h.
  Visita al Bosc de la Memòria (Calvià)
  Sortida bus des del Monument a Costa i Llobera a les 11 h.
  Inscripció gratuïta al Centre Cultural fins al dia 17 d’abril

La sisena edició d’aquests actes seguirà el següent programa:

Programa d’actes – Abril 2009

• Divendres 3 d’abril a les 20 h.
  L’Església i República, a càrrec de Pere Fullana
  Ca’n Llobera, Pollença
• Dimarts 14 d’abril a les 20 h.
  Homenatge als Republicans (recital poètic i musical)
  Plaça dels Seglars, Pollença
• Dissabte 18 d’abril a les 10 h.
  El camí de la Guerra Civil, a càrrec de Pere Salas (recorregut guiat als principals llocs d’interès de Pollença, Port de Pollença i Formentor)
  Inici del recorregut a la cantonada entre el Carrer Jonquet i el Carrer Major
• Dissabte 25 d’abril de 9 a 16 h.
  Excursió per l’itinerari de fugida de Martí Bonjesus i Pep Fusteret, a càrrec de Joan Ramon Bosch (arribada fins a la cova de Massana, on es refugiaren els dos republicans. En cas de no ser possible, itinerari alternatiu fins a Fartàritx de’n Vila i La Mola.
  Sortida des del Monument de Pollença

Notícies relacionades:
Abril de República 2008: actes de commemoració de la II República Espanyola

Entrevista amb Pere Salas, membre d’Equip 4/Documentals i director del documental Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa, que està a punt d’estrenar-se a Palma i a Pollença, segurament el proper mes d’abril.

Més abaix, després de l’entrevista, hem publicat també una galeria de fotos del documental cedides per Pere Salas.

Equip 4/Documentals sou una nova productora que cada cop sembla més professional. Qui sou? Com va néixer la idea de formar-la?

Equip4 va néixer com a tal en el marc del XIII Curs d’Història de Pollença celebrat el 2005, aleshores dedicat a la Transició Democràtica. Aprofitant l’avinentesa, conjuntament amb Antoni Rotger Serra i Antoni Marquès Luis, vàrem decidir fer un documental d’entrevistes titulat Protagonistes de la Transició a Pollença. I com que l’experiència va resultar positiva, continuàrem amb la curolla del cinema que, tot s’ha de dir, ja venia de molt enrere.
De fet, tots tres havíem fet pel·lícules de ficció i documentals amb Súper8 als anys vuitanta i també participàrem molt activament en la realització de la pel·lícula Albercutx el 1992–dirigida per Pere March, amb Antoni Rotger a la càmera, Antoni Marquès encarregat d’una part de la producció executiva i amb un guió meu, a més d’actuar de productor amb el propi March-.

Se suposa que tots els membres teniu les vostres feines. Com se compagina tanta activitat?

Bé, crec que la clau de tot plegat és fer el que t’agrada a cada moment. Si fas quelcom que frueixes, trobes temps a qualsevol hora del dia. I jo personalment me sent còmode amb la creació artística i l’estudi científic de la Història. Aspectes que, lluny de ser contradictoris, trobo fascinants poder compaginar-los –el científic i l’artístic- i penso que el documental suposa una barreja gairebé perfecta. Per això, en comptes d’avorrir-te els diumenges a la tarda o veure teleescombraries fins a les 12 de la nit, feim pel·lícules.

Suposo que l’Any Guillem Cifre ha estat un motiu de pes per iniciar aquest documental, o l’hauríeu fet de totes maneres?

La veritat és que aquesta era una idea que rondava els nostres caps des de feia temps. No hi ha dubte que la vida de Guillem Cifre de Colonya va ser autènticament de pel·lícula i resultava un atractiu massa fort com per no intentar compartir-lo amb un públic ampli mitjançant una obra literària o, en aquest cas, un documental dramatitzat. Ara bé, també és cert que moltes idees no es fan mai realitat perquè no es troba el moment propici o per les circumstàncies més diverses. I l’any Guillem Cifre de Colonya que inicià l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pollença, va ser aquest moment que cercàvem. Per tant, segurament hagués estat un projecte que hauríem dut a terme o, al-manco ho haguéssim intentant, però no el 2008, sinó un poc més endavant.

Creus que la gent coneix realment el que va fer Guillem Cifre i tot allò pel que va lluitar?

En el cas de Pollença, Guillem Cifre de Colonya comença a ser conegut, sobretot des que s’inicià la recuperació de la seva figura gràcies al treball pioner de Francesc Bonnín el 1970, continuat després per Francesc Serra de Gaieta o pel pedagog Antoni J. Colom; i també gràcies a l’interès polític que suscità durant la Transició i que culminà amb la declaració de Fill Il·lustre de Pollença. Després, jo mateix vaig contribuir en el coneixement de la seva obra i persona gràcies a la biografia editada pel Gall Editor el 1999. A Pollença jo m’atreviria a dir que és un personatge conegut, no sé si amb la profunditat que es mereix, però almanco crec que un nombre considerable de pollencins el podria valorar per alguna de les seves accions més importants, com és la creació de la Caixa o d’una escola moderna.

Ara bé, a la resta de Mallorca, i ja no diguem en altres àmbits geogràfics, Guillem Cifre de Colonya és un personatge desconegut. Desconegudíssim diria jo, la qual cosa no guarda relació amb la gran tasca que realitzà al llarg de la seva vida.

Probablement ets una de les persones que més saben de Guillem Cifre de Colonya, gràcies a aquest llibre que vares escriure sobre ell. Quines dificultats  a nivell d’investigació es troben per a conèixer millor un personatge històric com Guillem Cifre?

Les dificultats per escriure el llibre que vaig titular Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa –per cert, a la inversa del títol del documental-, foren nombroses i algunes insuperables. S’ha de tenir present que va desaparèixer l’arxiu familiar dels Cifre de Colonya per circumstàncies diverses i ja no queden testimonis directes que el coneguessin. Per tant, es va haver de realitzar una intensa i minuciosa labor de recerca als arxius més diversos que poguessin aportar algun document que ens fes llum sobre determinats aspectes de la seva vida i obra. Així, es consultà l’arxiu de la Caixa de Colonya, de l’Ajuntament de Pollença, del Registre de la Propietat, del Registre Civil i Parroquial, del Regne de Mallorca, així com d’alguns particulars, com el de Llorenç Cortès o Can Asprer. Però tot plegat, encara no va bastar i fou necessari anar fins a Madrid a consultar la seva correspondència amb Giner de los Rios o, fins i tot, arribar a Lió. Tot plegat, inclosa la redacció, durà més dos anys de feina.

Una hora de documental és gairebé un any de feina. M’equivoc de molt? Quant de temps heu necessitat per enllestir-ho tot?

No t’equivoques gens perquè aquest ha estat el temps emprat des que el mes d’octubre de 2007 decidírem tirar endavant el projecte. La pel·lícula estava pràcticament enllestida per la Fira, encara que després li hem fet alguns retocs, hem contrastat opinions, hem esmenat algunes escenes…

De totes formes, s’ha d’especificar que durant aquest any, la feina ha estat compartida per moltes persones, de tal forma que arribàrem a formar un equip molt important, sense el qual no haguéssim pogut arribar a port. Entre aquestes voldria destacar la labor en la producció executiva de Maria Rosa Albis i d’Inmaculada Cifre, sobretot per la labor fosca i poc agraïda que han realitzat.

Com ha estat la feina de tot el grup? Els actors són tots amateurs?

Els actors són amateurs, però només perquè no han cobrat ni un cèntim, ja que han actuat com a autèntics professionals. I amb una seriositat i dedicació admirables. Evidentment no els podem anomenar tots, però des dels més de quaranta nins fins al protagonista, Joan Llompart, passant per altres actuacions destacades com la de Joan Torres o Joan Albis, el cert és que donaren una dimensió que difícilment haguérem pogut imaginar quan ens plantejàrem inicialment el projecte.

Com es fa per seleccionar actors que a la vegada són amics i coneguts del teu poble?

La veritat és que a Pollença hi ha molta gent interessada en la representació teatral. De fet, jo ja havia entrat en contacte amb un nombre important d’actors gràcies als musicals que engegàrem amb COC Teatre. No hi ha dubte que aquella experiència ara ha servit com un primer punt de contacte per conèixer qui podria estar interessat en aquesta mena de treballs. De totes formes, per mobilitzar més de seixanta actors, fou necessari posar en marxa totes les nostres relacions personals possibles i presentar un projecte que resultàs atractiu.

Amb quines dificultats vos heu anat trobant, tant a nivell de direcció com d’interpretació?

El primer que volíem aconseguir era una interpretació natural, més cinematogràfica que no teatral. Per això, la principal dificultat era entrar dins els personatges de l’època, cosa que pensam que es va aconseguir admirablement. Segurament va ajudar molt el vestuari i el mobiliari adient, el context arquitectònic, la il·luminació…

Al documental hi apareixen els llocs on va viure el protagonista. Quins són? Aquest documental també ha suposat haver de fer viatges a la península i a l’estranger?

Efectivament. En el documental no hi ha decorats de cartró pedra. Tots els escenaris són reals i històrics, excepte el moment en què els nins van a escola perquè era impossible tornar-la a reviure en el Centre Cultural. Però la resta: la possessió, la casa pairal del carrer major, l’antiga escola de Colonya, els carrers de Pollença, de Madrid o de Lió; fins i tot, la pròpia universitat on va estudiar Guillem Cifre a Madrid o el lloc on fou enterrat, no són recreacions, sinó restes materials incorporades a la pel·lícula, és a dir, espais històrics que han perviscut fins al dia d’avui. Això és important remarcar-ho perquè és una de les diferències entre una pel·lícula de ficció i un documental dramatitzat.

Suposo que reviure i reproduir moments i fets tan importants i a la vegada desconeguts deu provocar moltes emocions.

La veritat és que sí. I aquest aspecte puc assegurar que ha afectat tot l’equip. Una de les raons per les quals hem tengut tants de col·laboradors i per la qual nosaltres mateixos hi hem invertit tan de temps, és perquè no es tractava d’una història qualsevol. Una història, a més, que combina la realització de grans ideals i projectes amb experiències molt humanes, en ocasions, íntimes. Una història personal i alhora universal, del segle XIX i del segle XXI.

Heu tengut recolzament d’institucions? Em refereixo a recolzament econòmic…

En principi començàrem el projecte pel nostre compte. Però finalment hem arribat a un acord amb Colonya Caixa Pollença, que ha assumit tot el cost del documental. En aquest sentit, he de dir que ens sentim molt agraïts a l’entitat gràcies a aquest recolzament. A més, Colonya també s’encarregarà d’editar el documental en DVD i de la presentació a Palma.

Guillem Cifre de Colonya demostrà ser un gran defensor del poble més desafavorit. També per això el recordam avui. No creus que una lluita d’aquest tipus, en defensa dels més dèbils, implica sempre un gran sofriment i incomprensió? Com afectà això la vida del protagonista?

Evidentment la materialització de l’obra de Guillem Cifre de Colonya, destinada a educar la classe treballadora amb l’objectiu explícit d’alliberar-la de l’explotació dels terratinents i de l’integrisme religiós, havia de comportar una gran oposició dels sectors que se sentien afectats i per tant, suposava un sacrifici personal de gran magnitud. I sabem que això no fou fàcil de suportar, màxim si tenim present que molts dels col·laboradors inicials no varen suportar aquesta pressió i abandonaren el projecte.

Hi ha persones que s’avancen al seu temps, creus que Guillem Cifre fou un d’ells?

Sense cap mena de dubtes. Pensem que lluitava per un sistema polític democràtic, una societat secularitzada, un sistema educatiu integral de caràcter inductiu i amb una gran importància de l’esport i l’excursionisme, una societat on tots els homes fossin iguals, inclosos els homes i les dones, l’establiment d’institucions, com les caixes d’estalvis o les cooperatives que afavorissin els més desvalguts… És a dir, tota una sèrie de valors plenament assumits per la societat actual, però quasi revolucionaris per a la seva època.

Només l’exemple de la coeducació serveix per il·lustrar que fou un avançat al seu temps. Ja que, si bé en el dia d’avui ningú no dubta que els nins i nines han d’anar plegats a l’escola, al seu temps eren un minoria els qui pensaven d’aquesta forma.

I la pregunta que tothom es deu fer: quan podrem veure el documental? Quan es farà l’estrena?

Malauradament aquesta és la pregunta més difícil de contestar perquè és un tema que no està en les meves mans. Suposo que serà dins el mes d’abril, però no ho puc assegurar. De totes formes, sí que es pot dir que serà a Ciutat, en un lloc digne i seguidament també s’estrenarà a Pollença.

Dissabte 22 de novembre a les 18 h. l’historiador de Pollença Pere Salas inaugura com cada any el Cicle de conferències de l’Associació de Persones Majors de Pollença “Sa Nostra”, que enguany arriba a la seva XXIII edició.

En aquesta ocasió Pere Salas presentarà una xerrada que tractarà sobre Guillem Cifre de Colonya, amb motiu del centenari de la seva mort i la celebració de l’any dedicat a la seva figura.

XXIII Cicle de conferències:
Associació de Persones Majors de Pollença “Sa Nostra”
Guillem Cifre de Colonya, per Pere Salas, Doctor en Història
Dissabte 22 de novembre a les 18 h.
C/ Sor Flor Ricomana, 1 baixos, Pollença – Telèfon: 971 53 30 53
Entrada lliure

Dimecres 1 d’octubre a les 20 h. tendrà lloc al Club Pollença la presentació de la sèrie documental de Televisió de Mallorca “Memòria i oblit d’una guerra”, amb la projecció del tercer capítol “Pollença. La República resisteix”.

Aquest capítol, que s’emetrà dijous 2 d’octubre a les 22:40 h, (amb repeticions programades per dissabte 4 a les 19:30 h. i diumenge 5 a les 21:30 h.) forma part d’una compilació audiovisual de 26 capítols de 30 minuts de durada on es rapassen, mitjançant testimonis orals, els esdeveniments de la Guerra Civil a Mallorca en torn a la data del 18 de juliol de 1936 i la repressió posterior.

Pollença, la república resisteix

Contràriament al que diu la memòria popular hi va haver intents de resistència a l’alçament franquista: a Palma, Sóller, Sa Pobla i Pollença, entre d’altres poblacions. El cas més destacat va ser a Pollença on la República va durar tres dies més que als altres indrets de l’illa. Durant aquest període els representants de la dreta foren respectats. Només la perspectiva de la manca de recolzament per part de les autoritats republicanes de la península va fer desistir als seus defensors.

Memòria i oblit d’una guerra

“Memòria i oblit d’una guerra” és una sèrie televisiva de documentals que narra els impactants successos de la Guerra Civil i de la immediata postguerra a l’illa de Mallorca.

“Memòria i oblit d’una guerra” és la crònica en primera persona, poble a poble, comarca a comarca, d’uns esdeveniments que varen deixar una gran empremta a l’illa. La Guerra, la repressió, la postguerra, l’exili… Una mirada al passat i la recerca d’allò que queda a l’actualitat d’aquella tragèdia.

La sèrie està formada pels següents capítols:

1. Índex. Història d’una república

2. Palma, el trencament de la pau

3. Pollença, la república resisteix

4. Vint dies de guerra

5. Algaida, la memòria és un foc colgat

6. Inca, on és el meu padrí?

7. Porreres, la mort darrera l’oratori

8. Manacor, el centre de la tempesta

9. Calvià, els arbres de la memòria

10. Mallorca, una gran presó

11. Felanitx, història de dos batles

12. Bunyola i Sóller, el tren de la memòria

13. Creuer Baleares. Memòria en pedra

Dirigida per Marisa Goñi, la sèrie compta amb la col·laboració de l’historiador hispanista Paul Preston i la participació d’altres investigadors i historiadors com Josep Massot i Muntaner, Llorenç Capellà, Manel Suárez, David Ginard, Bartomeu Garí i Miquel Duran.

A part de Palma i Pollença, el documental també serà presentat pròximament a altres municipis de Mallorca: Portocristo, Algaida, Inca, Porreres, Manacor, Calvià, Felanitx, Bunyola i Sóller.

La sèrie “Memòria i oblit d’una guerra”, presentada al Teatre Xesc Forteza de Palma el passat 17 de setembre i estrenada el 18 de setembre, es retransmet cada dijous a les 22:40 h. per Televisió de Mallorca.

Més informació a:
www.tvmallorca.net/memoriaioblit
http://alternativa.balearweb.net/post/57644
www.conselldemallorca.net/?id_section=584

“Memòria i oblit d’una guerra”
Presentació a Pollença de la sèrie documental de Televisió de Mallorca
Projecció del Capítol 3: “Pollença. La República resisteix”
Dimecres 1 d’octubre de 2008 a les 20 h.
Club Pollença (Plaça Major, 10 – Pollença)
Telèfon: 971 53 00 00 – www.club-pollensa.com
Entrada lliure

En el centenari de la mort de qui dedicà la seva vida a millorar materialment i intel·lectualment el poble de Pollença, dissabte 7 de juny a l’horabaixa tendrà lloc la inauguració oficial de l’Any Guillem Cifre de Colonya 2008, amb l’assistència de les autoritats locals i també Francisca Armengol (Presidenta del Consell de Mallorca) i Montserrat Cases (Rectora de la Universitat de les Illes Balears)

A més dels discursos protocolaris, es durà a terme una ofrena floral al seu bust i un concert molt especial preparat per la Banda de Pollença que inclou, entre altres peces, la versió original de 1884 de l’Alborada.

Els actes prevists per a aquesta ocasió són els següents:

• 19:00 h: Inauguració i parlament de les autoritats a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Pollença.
• 20:00 h: Ofrena floral al bust de Guillem Cifre i concert especial de la Banda de Música de Pollença i del Cor de la Tercera Edat de Colonya al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya.

  Programa del concert:

  • El anillo de Hierro – Preludi -  (1878), de Miquel Marquès
  • Noche de Verbena, de Baltasar Moyà
  • L’Alborada (versió original de 1884), de Nicolàs de Castro
  • Himne Mallorquí (1919), d’Antoni Pol. Lletra de G. Forteza i Bernat Cifre
  • La Balanguera (1903 / 1926), d’Amadeu Vives i lletra de Joan Alcover

  Director: Emili Vivas

Al final dels actes es servirà un refrigeri.
Aquestes activitats són gratuïtes.

2008, Any Guillem Cifre de Colonya »
Més informació sobre l’Any Guillem Cifre de Colonya a: www.mallorcaweb.net/cifredecolonya

El Bar 1550, amb el seu nom tret d’una important referència de la història de Pollença, celebra aquests dies el seu sisè aniversari amb una festa en la que hi haurà música, concerts, jocs, exhibicions, balls i activitats per a tots els gusts i durant tot el dia.

Dissabte 31 de maig de 2008 es commemora el 458è aniversari de la victòria dels cristians sobre els corsaris de Dragut, que atacaren la vila de Pollença la nit del 30 al 31 de maig de 1550 amb l’objectiu d’emportar-se tota la població i els seus bens.

Per a celebrar aquesta victòria i, al mateix temps, l’aniversari del bar, a partir de les 17 h. del dissabte trobarem a la Plaça de Ca les Munnares activitats per a nins i nines, castells inflables (per a nins menors de 7 anys), música, una exhibició de trial a càrrec de l’Escola de Trial de Pollença)…

Altres activitats programades són una demostració de Capoeira (per Topazio Pollença), cercaviles (amb la Banda de cornetes i tambors de Pollença), la trobada dels càrrecs dels Moros amb la tropa de cornetes i tambors del soldà i la tradicional lectura del manifest a la Font del Gall i després també davant el Bar 1550.

El vespre els protagonistes seran els grups musicals, que pujaran a l’escenari devers les 22 h. per animar encara més la festa. Participaran La banda de la cochera (Pollença), Show business (Pollença) i Teenage Head (Sóller).

Cafè-bar 1550 MDL: festa 6è aniversari
Dissabte 31 de maig de 2008 durant tot el dia
Avinguda de l’Argentina, 1 – baixos
Telèfon: 971 53 13 30
www.cafe1550.com

Diumenge 25 de maig de 2008 és la festa del Corpus Chirsti, una de les tradicions religioses més importants i tradicionals de l’any del calendari catòlic.

Destinada a celebrar l’Eucaristia, la festa del Corpus es viu a Pollença d’una manera molt especial gràcies a una tradició molt antiga que només s’ha conservat aquí: el Ball de les Àguiles i la dansa ritual de Sant Joan Pelós.

A les 18.30 h., després de la missa, tendrà lloc la tradicional processó del Corpus, que comença a la Plaça de l’Església. Aquesta processó mostra en primer lloc la figura de Sant Joan Pelós, que simbolitza Sant Joan Bautista, ballant una dansa ritual d’origen molt antic, acompanyat d’un xotet i una creu a la mà i amb la cara tapada per una màscara.

Seguint les passes de Joan Pelós veurem Les Àguiles i les seves dames, després la imatge de la Eucaristia, la Banda de Música de Pollença, els pares de les Àguiles i finalment els nins que han rebut la comunió.

Les Àguiles són dues al·lotes joves que van vestides de blanc, coronades i adornades amb l’or i les joies que les famílies de Pollença han aportat per a aquesta ocasió tan especial. La figura de l’àguila, que duen a la cintura, és una imatge de cartró adornada amb cintes de colors. Amb aquests vestits tan especials i amb l’acompanyament musical d’una guitarra, un guitarró, un violí i les castanyetes que les mateixes àguiles fan sonar, ballen “les taules” (ball que té lloc dins l’església) i el ball de la processó.

Entrevista amb Maria Rafela Cerdà March (Les Àguiles 2006) »
Fotos del Ball de Les Àguiles i Sant Joan Pelós »