Escales és el títol de l’exposició i presentació de la carpeta de serigrafies que la Fundació Martí Vicens ha organitzat a benefici de l’Associació Abaimar i que es podrà visitar des del 15 de juliol i durant tot el mes d’agost a la sala d’exposicions d’aquesta entitat, a l’escalonada del Calvari de Pollença.

Els artistes participants són Miquel Àngel Albis, Antònia Borràs, Aina Cifre, Jaume Poma, Marta Rich i Joan Terrassa. El dia de la inauguració, el dijous 15 de juliol a les 20:30 hores, hi haurà també una video-projecció, a càrrec de Vincent Fouillat i Oliver Mallah, i una performance de Maite i Jacques Terrasa, a més de coca mallorquina, refresc i vi de Mortitx per a tots els assistents.

La mostra girarà al voltant del concepte Escala. Serà la font d’inspiració i l’eix vertebredor del treball del sis artistes. A més, la carpeta de sis serigrafies amb el mateix titol de l’exposició que els artistes cedeixen a benefici de la Fundació Abaimar, està inspirada en el mateix tema i estan el·laborades a quatre tintes amb un format 20 x 20 cm.

L’exposició serà a la Fundació Martí Vicenç, ubicada al Calvari, on hi ha una escala de 365 esglaons, un dels llocs més emblemàtics del paisatge urbà del poble de Pollença.

L’Escala ens va semblar un tema molt atractiu i suggerent que podia obrir un gran ventall de possibilitats interpretatives, formalment i conceptualment. Per les diferents tipologies d’aquest element arquitectònic tan singular: escala de tram recte, escala que sorgeix del mur, escala de trams paral·lels, escala de dos trams en angle, escala de diversos ramals, escala imperial, escala de caragol, escala samba, escala en l’aire, escala aleatòria, escala de traç corbe, escales impossibles… i per la seva doble funcionalitat com a lloc de trànsit entre dos espais que permet pujar, ascendir, enfilar-se, escalar, crèixer…, però també baixar, descendir, davallar, disminuir, decrèixer…

També podíem establir relacions entre l’escala i l’associació ABAIMAR. Uns nins amb malalties rares que han de pujar la seva pròpia escala: l’èscala de l’esforç, del sacrifici, de la decisió, de la lluita…. una escala que té molt pocs replans per poder descansar i agafar aire. Una escala en la que a vegades avances un esglaó i a vegades en baixes dos. Però una escala, que, com totes acaba i volem contribuir entre tots que aquest final sigui possible.

L’Associació Balear d’Infants amb Malalties Rares (Abaimar) és una entitat sense ànim de lucre, formada per pares i mares de nins i nines afectats per malalties rares, anomenades així per la seva baixa incidència, que vol representar als afectats i familiars de malalties rares amb l’objectiu de fer-les més visibles a la societat i ajudar a la gent que es pugui trobar en aquesta situació a trobar una porta oberta a l’acompanyament d’aquest llarg camí a realitzar.

Els artistes

• ANTÒNIA BORRAS:
  Antònia Borràs neix a Pollença l’any 1962. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat diverses exposicions individuals, tan al seu poble natal com a Madrid o Noruega. Així mateix ha exposat la seva obra a nombroses exposicions col·lectives, a nivell local, nacional i internacional (Sevilla, València, Madrid, Suècia, Paris, Washington, San José, Costa Rica…). Mencionar també el premi-beca del Ciutat de Palma. Finalment, cal destacar que algunes obres d’Antònia Borràs formen part de diferents col·leccions (Conselleria de cultura , Ibatur, Museu de Pollença, Centre Cultural Español San José de Costa Rica, Reial Club Nàutic Port de Pollença, Caixa Colonya…) Cal mencionar igualment la seva faceta d’il·lustradora i cartellista (il·lustracions per el Llibre de les Bèsties de Ramon Llull (Ed. Envida), Memòries d’una planta (Edicions del Salobre) i diferents cartells per diversos esdeveniments.
• AINA CIFRE:
  N’Aina Cifre neix a Pollença l’any 1975. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat exposicions individuals al seu poble natal, a Barcelona i arreu de Mallorca. Pel que fa a les exposicions col·lectives ha estat seleccionada a nombrosos premis i certamens de pintura i ha participat en moltes altres mostres a Mallorca, Madrid i Barcelona. Pel que fa als premis, cal destacar, entre d’altres, el 2n Premi de Pintura Vila de Binissalem l’any 2006 i el 1er Premi de la XXI edició del Certamen de Pintura St. Marçal. Per acabar, cal dir que la seva obra forma part de diverses col·leccions, com ara la del Consell de Mallorca, Caixa de Colonya, Fundació Sa Nostra i Ajuntament de Marratxí. L’any 2009 realitza una l’exposició individual “Nunca había tenido el corazón tan rojo” a la Galeria Bennàssar de Pollença.
• MARTA RICH:
  Na Marta Rich Villalonga neix a Cassà de la Selva (Girona) l’any 1975. Realitza el doctorat de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. És llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de gravat. Obté diferents beques per participar a cursos de formació a Irlanda, Grècia i als Tallers de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca. Des de l’any 2000 realitza exposicions individuals a la província de Girona, la darrera l’any 2009 titulada “Atzar” al Cercle Espai Cultural de Girona. Col·lectivament ha realitzat nombroses exposicions arreu de Catalunya.
• JOAN TERRASSA:
  En Joan Terrassa neix a Palma l’any 1952, estudia dibuix amb Simeó Cerdà i amb Carmen Crespí. Professor de Dibuix titulat per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Dibuix. Es dedica a la docència des de 1977, compaginant en l’actualitat aquesta tasca amb la pintura. Ha participat en diferents exposicions col·lectives a la Galeria Bearn de Palma, a la Galeria Bennàssar de Pollença i la Galeria San Román de Santander. Individualment a l’Hotel Formentor l’any 1996 i 1997. Ha estat guardonat en diferents concursos de pintura, a Andratx l’any 1996 i a Marratxí l’any 1999.
• MIQUEL ÀNGEL ALBIS:
  En Miquel Àngel Albis neix a Pollença l’any 1967. Realitza els estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1991. Ha realitzat diverses exposicions individuals, al seu polble natal, a Palma de Mallorca i a Binissalem. Així mateix ha exposat l’obra a nombroses exposicions col·lectives, a nivell local, nacional i internacional (Barcelona, Sevilla, Frankfurt, Madrid, Pamplona…) Ha guanyat diferents concursos a l’illa de Mallorca, destacant l’accessit a la Bienal de Pintura de la Fundació Barceló de Palma i el 1er Premi del Certamen Internacional Vila de Costitx. L’any 2009 és seleccionat al premi Honda La Garriga amb exposició itinerant. Finalment, cal dir que una obra seva forma part de la Col·leccó “Testimonis” de la Caixa de Pensions.
• JAUME POMA:
  En Jaume Poma neix a Alcudia l’any 1948. Estudia ceràmica a Barcelona durant 6 anys i obté beca d’investigació a la fábrica de Sargadelos, Lugo (Galícia). Ha fet numeroses exposicions, entre 50 ó 60 a reu del territori nacional i a l’estranger. Se dedica també a la docència i cal destacar que és un artista multidisciplinar, pintor, escultor, ceramista, escritor…

Més informació: Sala d’exposicions a Facebook

Exposició a benefici de l’Associació Abaimar
Escales: Albis, Borràs, Cifre, Poma, Rich, Terrassa…
Inauguració: Dijous 15 de juliol a les 20:30 h.
Exposició: Del 15 de juliol al 31 d’agost de 2010
Lloc: Sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicens (Calvari 10, Pollença)
Entrada lliure

Des del divendres 4 de setembre, dia de la inauguració (a les 20:30 hores), la Fundació Martí Vicenç presenta una nova exposició d’art urbà a la seva Sala d’exposicions: Schaica 204, de La Pluma Eléctri*k.

La Pluma Eléctri*k és un col·lectiu artístic multidisciplinar de Madrid format l’any 2005 per Aïda Gómez (1986) i Diego Vasko (1981) dedicat a l’art urbà: instal·lacions amb material reclicat, stencil, poster art, intervencions… Aquest col·lectiu presentarà el seu projecte ‘Schaica 204′ a cinc ciutats espanyoles durant el mes de setembre.

Més informació:
http://laplumaelectrik.wordpress.com/
http://www.myspace.com/laplumaelectrik

Exposició:
La Pluma Eléctri*k: Schaica 204
Inauguració: divendres 4 de setembre de 2009 a les 20:30 h.
Lloc: Sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç
C/ Calvari 10, Pollença
Entrada lliure

La sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç acull entre el 18 de juliol i el 30 d’agost una mostra de street art (pintura urbana) presentada per Freak la Notte, Sarolo i Solería, artistes del Colectivo Cerilla de Madrid.

Amb el títol “La leyenda urbana a través del ojo del gato que lo vió todo“, aquesta mostra és una fàbula pictòrica que emergeix de la ciutat, un recull de treballs d’aquestes tres artites en els que es pot veure la continuïtat del moviment del street art, també conegut com art públic o art al carrer.

Exposició de pintura (street art):
La leyenda urbana a través del ojo del gato que lo vió todo
Per Colectivo Cerilla: Freak la Notte, Sarolo i Solería
Inauguració: dissabte 18 de juliol de 2009 a les 20:30 h.
Exposició: del 18 de juliol al 30 d’agost
Lloc: Sala d’exposicions del Museu Martí Vicenç
C/ Calvari, 10 – Pollença – Informació: 971 53 28 67
http://saladexposicions.blogspot.com/

El 18 de maig és la data triada per l’Organització Internacional dels Museus (ICOM) per celebrar a tot el món la XXXI edició del Dia Internacional dels Museus.

Cada any des de 1977, l’ICOM s’encarrega de promoure aquest dia i de proposar idees i temes als museus dels cinc continents. El lema d’aquest any 2009 és “Els museus i el turisme”, un tema que vol centrar la mirada en la celebració d’un turisme ètic, responsable i compatible amb la preservació del Medi Ambient, mostrant de quina manera el patrimoni cultural i natural pot contribuir a fomentar noves relacions recíprocament beneficioses entre els turistes i les comunitats locals.

A la carta enviada per Rafael Azuar Ruiz (President d’ICOM Espanya) als museus espanyols amb motiu d’aquest dia, explica: “El sector de les activitats turístiques és el tercer del món en importància econòmica i té una influència decisiva tant en la difusió i la conservació del patrimoni mundial com en la vida quotidiana d’amplis grups socials, alguns especialment desfavorits. És aquesta, doncs, una bona oportunitat per posar en relleu el paper que els museus poden exercir en el foment del turisme cultural sostenible”.

Per tenir una idea clara de la línia que marca aquesta Organització Internacional dels Museus a l’hora de triar els temes, aquest és el llistat dels proposts des de l’any 2000 fins al 2009:

• 2000: Els museus per la Pau i l’harmonia en societat
• 2001: Els museus: construint una comunitat
• 2002: Els museus i la globalització
• 2003: Els museus i els seus amics
• 2004: Els museus i el patrimoni intangible
• 2005: Els museus com a pont entre les cultures
• 2006: Els museus i els joves
• 2007: Els museus i el patrimoni universal
• 2008: El museus com a agents del canvi social i el desenvolupament
• 2009: Els museus i el turisme
• 2010: Museus per a l’harmonia social

Per celebrar aquest dia, el Museu de Pollença ha organitzat un circuit de visites guiades als diferents museus de Pollença. A més, el diumenge 17 de maig es durà a terme una jornada de portes obertes entre les 10 i les 18 hores amb entrada gratuïta. Més informació i inscripcions al Museu de Pollença (C/ Guillem Cifre de Colonya, s/n – Telèfon: 971 53 11 66).

A Pollença hi ha tres museus: El Museu Municipal de Pollença, el Museu Martí Vicenç i el Museu Dionís Bennàssar. Si vols veure totes les notícies que hem publicat a CulturaPollença.com relacionades amb aquests museus, pots seguir aquests enllaços:

• Notícies relacionades amb el Museu de Pollença »
• Notícies relacionades amb el Museu Martí Vicenç »
• Notícies relacionades amb el Museu Dionís Bennàssar »

Més informació i recursos sobre el Dia Internacional dels Museus 2009:
Consell Internacional dels Museus (International Council of Museums, ICOM): http://icom.museum/
International Museum Day 2009: Museums and Tourism (anglès): http://icom.museum/2009_contents.html
Consejo Internacional de Museos (ICOM España): http://www.icom-ce.org/
Carta del President d’ICOM Espanya, Rafael Azuar Ruiz (PDF): http://www.icom-ce.org/Dia-Internacional-Museos/2009…

Damià Oliver ha preparat una mostra de les seves pintures que es pot visitar a la Sala d’exposicions del Museu Martí Vicenç de Pollença fins al dia 16 de novembre de 2008.

Hem conversat amb ell per a conèixer més de prop qui és Damià Oliver, què fa i què pensa. Aquestes són les seves interessants respostes:

Des de quan pintes? Com va néixer el teu interés per la pintura?

Pinto des de fa uns set o vuit anys, que va ser quan vaig començar el batxillerat artístic a Inca. Des que era petit he dibuixat, com molts nins, i de fet va néixer abans en mi l’interés pel llapis que per el pinzell: és normal, doncs és més senzill, més primari, i amb pocs anys ja t’hi pots posar i obtenir resultats sense complicar-te massa. És una eina molt directa.

La sensibilitat per la pintura em ve, familiarment, de ma mare, que m’arrossegava per museus des de ben petit, i d’una bona part de la meva familia que hi ha estat sempre molt involucrada (entre els meus tios hi han hagut varis pintors i algún dibuixant), val a dir que no tant com a professionals sino com a dedicació per plaer.

Has fet altres exposicions? A Barcelona, a Pollença… o és la primera exposició pública que fas?

Mira, en realitat és la primera exposició individual que faig. I quasi ni la faig. Va ser na Martina, la que porta l’espai Martí Vicens amb més gent, qui m’ho va proposar; si ho hagués hagut de buscar jo, encara els quadres estarien a ca nostra.

Igualment, és curiós com sí he anat participant en exposicions col·lectives, amb fotografies, alguna pintureta i, sobretot, sobretot, amb una obra conceptual, que aquesta història és bona: resulta que amb un amic de Belles Arts, en Joan Aguiló, vàrem decidir presentar per final de curs, a part de les nostres respectives pintures, una obra conceptual conjunta, la “Bibliografia”. Aquesta obra és un llibre amb més de cent pàgines de bibliografia, ex-clu-si-va-ment bibliografia, i així ben enquadernat i formal; així parlàvem un poc de l’ambient artístic que ens trobàvem a llocs com el MACBA (el Museu d’Art Contemporani de Barcelona), on les peces “artístiques” exposades eren més una referència documental a successos passats, a autors o a altres obres, que obres reals en sí mateixes.

És el desplaçament del real per la seva representació. Com a mínim, a mí em sembla una lectura d’allò més sensata d’aquesta situació. Per això vàrem decidir potenciar-ho encara més fins a fer-ho una evidència que rossés l’absurditat, com és aquest llibre que en sí mateix no té res, només referències a altres. És com passar-se la pilota perquè ningú sap com xutar, i no em sembla una situació sana. I molt menys, esportiva.

Bé, després d’aquest rollo us he de dir l’anècdota, i és que l’obra va acabar exposada a la Universitat de Mèxic D.F., passant un procès previ de selecció i tot; vull dir que és una sorpresa, quan nosaltres anavem un poc a provocar als professors, en part.

Sempre de manera positiva, però. L’obra va acabar allà perquè en Joan va estar estudiant un any a Mèxic, tot sigui dit.

Com definiries la teva pintura?

No ho sé, depèn del moment. Saps què passa, que fa un any que no pinto amb intenció i dedicació reals, i potser ara sortirien uns quadres ben diferents. Sí és cert que els quadres de l’exposició dialoguen dins sí mateixos entre el figuratiu i l’abstracte, i sí m’agrada molt entendre’ls a partir de la tensió interna que es forma entre aquests dos llenguatges (que en el fons són un, per dir-ho d’una altra manera).

Però ara mateix no tinc cap nom. Sí espero que siguin sincers, com espero ésser sincer en la meva vida en general. Dir mentides és un rollo, després t’apleguen per tots costats. De fet, no sé si ja vos heu adonat que en realitat no som pintor: potser seria més encertat dir que també pinto.

Fins ara et coneixiem com a músic. Què t’aporta la pintura? Trobes grans diferències entre la pintura i la música a l’hora d’expressar-te?

En essència són el mateix, però es manifesten d’una manera diferent. No és el mateix ensumar que tocar; no és el mateix mirar que escoltar. Malgrat que sí formen part de la mateixa cosa i obeeixen a un mateix patró.

Hi havia una època en què això em preocupava; ara estic disfrutant cada vegada més les seves semblances i diferències, que és com disfrutar les semblances i diferències que tens amb els teus amics i relacions; en el fons som el mateix, i jugam (i ens ho passam pipa) al joc d’inventar-nos papers. Clar que de vegades ens prenem aquest joc com una realitat, i llavò venen les confusions, i els mals de cap i el sofriment en general. I les desil·lusions i frustracions.

Si només es tractava de passar-s’ho bé! Suposo que per això és un joc tan sèrio. És més, jugar és quelcom sèrio. En pintura, per exemple, qui juga de veritat a través del nen que té dedins és qui obté més bons resultats. I crec que això és aplicable a tot, sempre dins del seu contexte.
 

Què és el que més t’ha agradat del que ha dit la gent sobre les teves obres?

Més que el que han dit, m’ha arribat com certes persones les miraven, la cara que posaven. Tenc un amic, en Jim, que les va veure l’any passat i va posar una cara que mai oblidaré. Fins i tot en va posar una com a fons de pantalla del seu ordinador. Me’l volia comprar i tot (destaca perquè ell era estudiant, i els dobbers solen anar ajustats en aquesta època). Aquell quadre encara és seu.

En quines tècniques has investigat més i per què has triat les que apareixen a l’exposició? Amb quines te sents més còmode per treballar?

En pintura sobretot he treballat amb acrílics i tintes: l’oli és una eina que quasi desconec, tal com sona. A Belles Arts vaig fer un any de fotografia al laboratori en blanc i negre i vaig aprendre molt a desenvolupar la pròpia creativitat amb els químics i l’ampliadora, a fer efectes manuals que ara ja es fan amb ordinador.

Vaig decidir passar-me a la pintura perquè en el fons era el que més il·lusió i por em feia, i perquè tanmateix el llenguatge que emprava era pictòric. A més a més, jo tenia molt d’interés en tenir un contacte directe amb l’obra, sense que cap aparell hi estigués pel mig; que l’experiència creadora fos el més directe possible.

Les tècniques que apareixen a l’exposició no les vaig ben bé triar: podríem dir que elles em van triar a mí. El meu procès creatiu no és tant de primer pensar amb una obra i després fer-la, com anar descubrint-la pas a pas, pinzellada a pinzellada, com una cosa viva que no deixa de respirar.

De fet, quan la consideres acabada, l’únic que succeeix, almenys en el meu cas, és que no hi treballes més i ja està, i es queda tal qual: però si la tornes a mirar veus que encara respira, que et demana coses que encara no hi has pintat. Podries no acabar mai, perquè el temps mai no s’atura, tot està viu.

Aquest és el diàleg creatiu amb què em sento més còmode, un diàleg directe amb l’obra. Quan menys interferències, millor. Per això, quan deia que les tècniques i eines m’han triat a mí, em referia a que han aparegut a partir de les necessitats de l’obra. Mai em vaig asseure i vaig pensar: “vull fer un quadre a on surti aquesta figura i amb aquesta tècnica”. Així i tot, he de dir que darrerament m’està interessant també aquest procés.

Quins aspectes de la realitat apareixen a la teva obra?

Els sensibles: els que es poden tocar i els que no; els que es veuen, i els que encara no es veuen, però s’intueixen. Certes coses que semblen invisibles, però que es deixen entreveure, despertant-nos atenció. El diàleg entre el que “és” i el que “pot ésser”, entre el que existeix de per sí mateix i la nostra possibilitat de ser-ne partíceps actius; crec que és un diàleg entre allò misteriós i allò conegut. Per això hi ha elements figuratius molt clars en principi que en el contexte pictòric del quadre s’obren a interpretacions i possibilitats.

Com és el teu lloc de treball?

Quan feia aquests quadres era un espai d’uns tres o quatre metres quadrats a la Facultat de Belles Arts. Allà erem uns trenta alumnes en una gran sala, i cada espai individual estava separat de la resta per caballets i fustes.

En realitat forma part d’aquell espai l’ambient que hi havia, a on els alumnes vam acabar interactuant moltíssim: de fet, allò va petar completament, al final; va crear-se un clima excepcionalment creatiu i fluïd, a on tots ens alimentàvem moltíssim, criticant-nos les obres, aconsellant-nos, fent sopars, convidant als professors a tumbet (en sèrio)… 

De fet, vam arribar a fer una “Exposició de Fracassos”, a on cada un de nosaltres va penjar el què considerava el seu pitjor quadre. Va ser tremendo! Ens vam adonar de què la línia que separa el fracàs de l’èxit és molt qüestionable, ja que moltes vegades, per arribar a l’èxit has hagut d’errar abans. Així s’aprèn. Molts de nosaltres haviem fet alguna de les nostres millors obres gràcies a un error anterior: per tant, està tan clara la diferència entre l’error i l’encert? I l’escala de valors de l’acadèmia; ho té en compte, això? Vam cel·lebrar l’exposició menjant morcilla de Burgos.

És curiós com, l’any següent, a la fusteria on treballava, em vaig trobar aquesta mateixa reflexió, en un àmbit aparentment tan diferent: en Toni, un company, em va dir que “qui falla és perquè fa feina; qui no falla, és que jeu a n’es sofà”. Les dues històries expliquen el mateix procés.
 

Què trobes que t’ha aportat la facultat de Belles Arts? Quines mancances hi has trobat?

M’ha aportat aquesta interacció amb certs companys. També amb certs professors. Malgrat que a nivell tècnic la facultat de Barcelona no sigui de les més insistents, sí m’he trobat amb una formació preocupada per crear a algú que pensa per sí mateix, que té opinió pròpia; algú que és creatiu amb la seva realitat i no només a dintre d’uns marges de paper, de tela o fotogràfics (això sí: els marges intel·lectuals no els pots traspassar). Algú actiu amb la seva realitat, en fi. Almenys, fins a un cert punt.

Això també fa que a nivell tècnic l’ensenyament no es centri més. M’he trobat amb un ensenyament on m’han ensenyat a aprendre del què m’envolta i de mí mateix. Sempre, però, i inevitablement, dins d’uns marges acadèmics.

Creus que els artistes han d’aprofundir dins els nous mitjans, com el video-art o les instal·lacions?

Crec que cada un ha de fer el què realment li sembla, sempre que no posi en perill als altres. Això sona així de raro perquè a mí, en general, les noves tecnologies no m’agraden tant com les coses més reals: m’estimo més un arbre que la foto d’un arbre; m’estimo més disfrutar aquest moment com si fos l’últim enlloc d’estar pensant en filmar-lo per a veure’l en un futur. 

Això ve de Benjamin. I dels Situacionistes, i de n’Erich Fromm, resulta. Bé, i de molts més. També m’atreviria a dir que de cada un de nosaltres, en el fons. Aquest és el punt, vist així, una mica conflictiu de la pintura: fins a quin punt “treu”, o fins a quin punt “guarda”? Vol retenir unes formes, o les vol alliberar?

Això per a mí no és broma: em semblen coses que s’han de tenir clares a l’hora d’actuar. També aplicat en qualsevol àmbit. Fem les coses per generositat, o per avarícia? Quan t’ho comences a plantejar així, assusta.

Però bé: en quant a la teva pregunta, sí crec que cadascú ha de fer el què li vengui més de gust: si és vídeo, vídeo; si és foto, foto; si és instal·lació, endavant. Teories a part, trobo que si disfrutes una cosa no pot anar malament mai.

Com veus l’educació en relació a la sensibilitat artística? Per què trobes que es dóna tanta importància a arribar a ser “un gran artista” i tan poca a millorar aquesta sensibilitat artística per intentar formar persones més creatives i sensibles que puguin aplicar aquesta creativitat en la seva vida quotidiana?

Perquè els valors actuals es basen en factors externs més que en interns: l’èxit és l’opinió que de tú tenen els altres, no la teva sensació personal. Per tant, subordines la teva vida personal, el teu desenvolupament intern, per arribar al podi. Només cambiant el punt de vista, ens curem tots. 

Aquest intent d’ésser creatiu en el dia a dia, de captar aquest diàleg entre el què som i el què podem ser, m’ha fet conéixer moltes persones i ambients que no m’hagués imaginat mai abans. En el fons, seguim la corrent dels esdeveniments, que ja hi eren abans que nosaltres, i que hi seran després.

El Museu Martí Vicenç ens ofereix una  exposició d’un dels artistes de les noves generacions de Pollença, Damià Oliver, on s’hi podran veure una sèrie d’obres pictòriques en les que la figuració i l’abstracció interactuen. 

La inauguració serà el proper dissabte 25 d’octubre a les 21 h. a la Sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç i la mostra es podrà visitar fins al 16 de novembre.

Exposició de pintura:
Damià Oliver (Pollença)
Inauguració: dissabte 25 d’octubre a les 21 h.
Exposició: del 25 d’octubre al 16 de novembre de 2008
Lloc: Sala d’exposicions del Museu Martí Vicenç
C/ Calvari 10, Pollença – Telèfon: 971 53 35 93
www.martivicens.org

La sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç presenta una selecció de fotografies de Jacobo Biarnés amb una exposició que s’inaugura divendres 19 de setembre a les 20:30 h. i que estarà oberta al públic fins al pròxim 20 d’octubre de 2008.

Jacobo Biarnés va néixer a Palma l’any 1981. Després d’una etapa a Madrid estudiant la carrera d’osteopatia, va decidir dedicar-se sèriament a la fotografia, rebent formació de Pablo Pérez Minguez, un dels fotògrafs més reconeguts de la moguda madrilenya. Les seves referències en el món de la fotografia són Alberto Garcia-Alix, Jock Sturges, Andrés Serrano, Nan Goldin i sobretot Joel-Peter Witkin.

Per a Biarnés, la fotografia és un mitjà que li permet plasmar el seu propi món, donant un moviment lent, intens i ple de tensió, transformant imatges netes en escenes tràgiques i plenes d’ansietat, impacte, atracció sentimental i a vegades sexual, on les seves models participen i s’expressen lliurement.

Exposició de fotografia:
Jacobo Biarnés
Inauguració: divendres 19 de setembre de 2008
Exposició: del 19 de setembre al 20 d’octubre
Sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç
C/ Calvari, 10 – Pollença
Telèfon: 971 532 867
http://saladexposicions.blogspot.com/
myspace.com/saladexposicions
www.martivicens.org

Més informació sobre Jacobo Biarnés:
http://www.flickr.com/photos/jacobdelafont/
http://www.myspace.com/jacobdelafont
http://www.d-palma.com/articulo.asp?ids=47&ida=103&lang=es

La Sala d’Exposicions de la Fundació Martí Vicenç, després de fer públics els noms dels artistes que participen a la segona edició de la col·lectiva Imatges del futur 2008, inaugurarà avui divendres 8 d’agost a les 21 h. l’exposició, una inauguració que comptarà a més amb l’actuació T-Error-Acustic de El Hombre 1000 veces muerto i amb una desfilada de moda a càrrec de Cati Llompart.

El jurat, format per Aina Perelló, Antònia Borràs i Nofre Fuster, ha seleccionat a:

Adriana Petit
Aina Velasco
Cristina Gracia
Enrriqueta Llorca
Ernesto Pérez
Gerard Armengol
Jordi Martinez (e1000vm)
Julià Penedès (Lacrimográfica)
Kirsty Duffield
Miquel Seguí
Oliver Mallah
Toni Font
Vincent Fouillat

Les obres d’aquests tretze artistes entraran ara a concurs per optar a un primer premi de 1000 euros i un segon de 500. L’exposició, per la seva banda, estarà oberta al públic durant tot el mes d’agost.

Més informació sobre l’exposició Imatges del Futur 2008:
Per telèfon: 676 494 026 i 971 532 867

A internet:

http://saladexposicions.blogspot.com

http://www.myspace.com/saladexposicions

L’exposició Imatges del Futur és una iniciativa de la Fundació Martí Vicenç (Calvari, 10. Pollença)


La sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç ofereix una exposició de marqueteria de l’artista Paloma Díaz del Campo titulada Marquetería. Arte en madera.

Aquesta exposició es podrà visitar des del dia de la seva inauguració, divendres 4 de juliol a les 20 h., fins al 27 de juliol de 2008.

La marqueteria és una tècnica plana per a la decoració de mobles, feta amb incrustacions que poden ser peces de fusta, nacre, etc.

Marquetería. Arte en madera, de Paloma Díaz del Campo
Del 4 al 27 de juliol de 2008
Lloc: Fundació Martí Vicenç (Escalonada del Calvari, 10. Pollença)
Telèfon: 971 53 28 67

http://saladexposicions.blogspot.com
http://www.myspace.com/saladexposicions
www.martivicens.org

Imatges del Futur és una iniciativa de la Fundació Martí Vicenç. Es tracta d’una exposició col·lectiva on els artistes participants centren la temàtica de les seves obres en com serà la humanitat en el futur, i ho expressen mitjançant les arts plàstiques.

La primera edició de Imatges del Futur va tenir lloc l’any passat (2007) a la sala d’exposicions de la Fundació Martí Vicenç i va comptar amb la participació d’artistes com Sebastià Solivellas, Sebastià Cerdà, Miquel Àngel Albis, Toni Font, Miquel Suau, Aina Velasco, Salvador Esquinas, Aina Cifre, Antònia Borràs, Bernadí Cerdà, Camila Boh, Eulàlia Cerdà, Felip Caldés, Vincent Fouillat, Joana Vicens, Kirsty Duffield, Albert Lerycke, Lluis Magraner, Marc Nicolau, Martina R. Vicens, Mateu Coll, Miquel Suau, Nofre Fuster, Oliver Mallah o Pablo Attfield.

Per a aquesta segona edició (2008), prevista pel mes d’agost, la Fundació Martí Vicenç acaba de fer públiques les bases per a tots aquells artistes que hi vulguin participar. Les obres seleccionades entraran a concurs, on optaran a un primer premi de 1000 euros i a un segon premi de 500 euros.

Bases de participació a Imatges del Futur 2008

1. Es podrà participar individualment o en grup, presentant una obra en cada cas.
2. El tema de l’exposició haurà de quedar reflectit en l’obra.
3. Les mides de les obres no seran excessives, així hi podrà haver un nombre de participants més elevat.
4. Els interessats presentaran un dossier via e-mail, o bé amb paper, que inclogui els següents apartats:
   • Fotografia de l’obra que es vol presentar, amb corresponent fitxa tècnica, i una breu explicació de l’obra si es considera oportú
   • Dades personals (DNI, nom, llinatges, edat, adreça i adreça d’e-mail)
   • Currículum artístic (opcional)
5. Els dossiers s’enviaran a saladexposicions@martivicens.org o s’entregaran a la Fundació Marti Vicenç: Calvari, 10 – 07460 Pollença (Mallorca)
6. La data límit per entregar els dossiers serà dia 14 de juliol.
7. La selecció serà publicada dia 21 de juliol a l’adreça saladexposicions.blogspot.com
8. Les obres s’entregaran a la Fundació Marti Vicenç, del 22 al 28 de juliol.
9. Els artistes es faran càrrec del transport i la retirada de l’obra.
10. El jurat estarà format per professionals del món de les arts, els quals seran seleccionats per la Fundació Martí Vicenç. Actuarà com a secretari un membre de la Fundació.
11. Primer premi: 1000 euros. Segón premi: 500 euros.
12. Els artistes seleccionats a participar en l’exposició, tendràn l’opció de vendre la seva obra al públic.
13. Els artistes que presentin el dossier i siguin seleccionats a participar a l’exposició col·lectiva, es comprometen a complir i respectar les decisions del jurat i tot el que estableixen les bases.

Més informació sobre l’exposició Imatges del Futur 2008:

Per telèfon: 676 494 026 i 971 53 28 67
Per email: saladexposicions@martivicens.org
A internet:
http://saladexposicions.blogspot.com
http://www.myspace.com/saladexposicions

L’exposició Imatges del Futur és una iniciativa de la Fundació Martí Vicenç
Calvari, 10. Pollença.
www.martivicens.org